Ricard Reguant: ""Al teatre ja només hi ha enveges i punyalades, hi ha molt poc companyerisme"

Barcelona

Amb les notes de 'Send in the Clowns' de Glynis Johns connectem el 'Llapis de Memòria' de l'actor, director, dramaturg i productor teatral, de cinema i televisió Ricard Reguant. Per ell és el gran clàssic dels musicals "perquè, en un moment de la vida, surten els "clowns" i se'n riuen de les teves aspiracions a la vida. Són les nostres pors i els nostres fracassos". Aquest tema el va fer servir a l'espectacle "Memory" amb Àngels Gonyalons. Reguant ens parla des de Mallorca, on va decidir marxar a viure perquè Barcelona, i també algunes persones, se li havia fet farragosa.

El Ricard és una institució del teatre català on va debutar fent de nen Jesús amb només 3 mesos: "El meu oncle era l’empresari del Teatre Romea i cada any feien els pastorets. En néixer jo, necessitaven un nen Jesús i em van agafar a mi, que havia nascut a l’octubre. Fins als 27, cada any, feia un paper als Pastorets del Romea. He passat per tots els papers fins que jo vaig escriure uns Pastorets, que es fan al Teatre Regina cada any".

Anys més tard, en plena adolescència, va debutar com a director teatral i va fundar la seva primera companyia. Per tant, podem dir que porta el teatre a la sang, però també el cinema on, durant la transició, va dirigir pel·lícules eròtiques: "Aquestes pel·lícules eren molt dolentes i agafava gent com jo que començàvem i ens explotava al màxim. Però gràcies a això i a tot el que vaig aprendre, vaig poder entrar a TV3 i em vaig convertir en el seu primer realitzador de programes".

De la mà del 'Check to check' de Fred Astaire i Ginger Rogers anem fins al Casino de l’Aliança del Poble Nou: "Per la Festa Major del meu barri, quan es feia el ball, sempre s'inaugurava amb aquesta cançó. Jo vaig pensar que allò s'havia de fer a dalt d’un escenari i quan vaig descobrir que ja es feia a Broadway, em va petar el cap".

El primer gran musical que va veure a la seva vida va ser "West Side Story", al que ens endinsem gràcies a la seva cançó 'America': "D'adolescent a l’estiu, durant unes setmanes estiuejàvem a Súria, d’on era el meu pare, i des de la meva habitació podia veure la pantalla del cinema que teníem al davant; com que feia molta calor, sempre obrien totes les finestres i jo veia cada dia la pel·lícula i em vaig quedar amb aquesta cançó perquè les altres no acabava d'entendre-les o em semblaven massa romàntiques".

El seu oncle Lluís Nonell era un actor molt reconegut a Catalunya, a més de ser l’empresari, juntament amb Carles Lloret, del Teatre Romea durant quasi 15 anys: "Un dia va venir a casa, vivíem pares i tiets tots plegats a Poble Nou, amb un noi molt jove que duia una guitarra i que es va quedar a dinar amb nosaltres. A les postres ens va tocar una cançó i el meu oncle ens va explicar que l’havia conegut a la Cova del Drac. Quan va debutar, ens va portar a veure'l i vaig reconèixer la cançó. Era el Joan Manuel Serrat i em va impressionar tant que, sempre que puc, escolto les seves cançons, sobretot les de la primera època on estava aquesta", ens explica el Ricard tot escoltant 'Me'n vaig a peu' d'en Serrat.

Va ser una peça clau als començaments de TV3 i la seva experiència televisiva venia de lluny perquè havia debutat amb cinc o sis anys amb la Pilar Miró a TVE amb 'Historias de don cualquiera'. A TV3 seria responsable de programes infantils i juvenils i d'èxits com 'Mecanoscrit del segon origen', després de demanar els drets a Manuel de Pedrolo.

Pel Ricard, actualment al teatre "només hi ha enveges i punyalades, hi ha molt poc companyerisme, només entre la categoria dels soldats. A la que pugen de categoria, ja no n’hi ha. Hi ha molts clans i interessos a diferència d’altres països. Això és culpa de l’existència de les subvencions".

"No m’he sentit ben tractat ni tan sols pels mitjans de comunicació. Quan va passar l’estafa de l’Apol·lo, van enviar una carta als diaris que la van publicar sense ni tan sols preguntar-me si era veritat. Em vaig sentir traït, també per la gent de teatre de Barcelona amb qui havia treballat; em van donar l’esquena i no em van recolzar. Això va ser un dels motius pels quals vaig marxar".

Desconnectem el Llapis de memòria del Ricard Reguant amb les notes de 'Moon River' interpretat per l'actriu Audrey Hepburn a la pel·lícula "Esmorzar amb diamants".

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15 h a 16 h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".