El músic del segle XX que avui hagués estat DJ

Barcelona

Robert Gerhard és un nom que a molts no els sonarà. Per 'El Balcó', és un descobriment personal i musical. Ell és un compositor català que s'hauria de tenir al cap cada cop que s'escola o es balla la música electrònica perquè, abans de tot el ventall d'aquest tipus de música que ara roda per festivals tan importants com el Sónar, va haver-hi un compositor que ja va explotar els racons musicals fins aleshores desconeguts i que són la base del que ara es coneix com a música electrònica.

Gerhard, nascut a Valls a finals del segle XIX, és el compositor de la primera meitat del segle XX més important de Catalunya, i precursor de la música electrònica. Avui a l'In-Edit es presenta el documental Revolutionary Quartet. L'enigma Gerhard que per fi posa remei a aquesta desconeixença. El documental explica, a través del quartet de corda que du el nom de Gerhard, qui va ser aquest músic i per què se'l considera pioner de la música electrònica.

El documental l'han fet el periodista i escriptor, Xavier Bosch, i el realitzador, muntador, director, cineasta, Josep Badell, que n'han vingut a parlar avui a El Balcó. El film es projecta avui dijous dia 2 de novembre a les 21.15 del vespre i demà, divendres dia tres a les 17 de la tarda.

L'origen del documental

Va ser a les catacumbes de la Universitat de Cambridge on es van trobar les cintes obertes d'en Roger Gerhard. Unes cintes, però, que havia d'aprofitar al màxim. I és que la seva situació econòmica l'obligava a gravar amb elles del dret i del revés. Anys després, la seva vídua, la Leopoldina Feichtegger Gerhard, se les posaria cada dia per tal de sentir l'obra del seu marit. "Va ser d'aquesta manera que es van oxigenar i que llavors les hem pogut recuperar", recorda Xavier Bosch.

Un músic clau

"No estem davant d'un català universal, sinó d'un músic clau i d'un dels grans compositors del segle XX", l'introdueix Bosch, qui apunta que és "un acte de justícia reivindicar-lo". Si hagués nascut l'any 200, "seria un DJ trencador", assenyala l'escriptor. Fa broma, però realment, Gerhard va introduir en el món "uns sons que no existien", la qual cosa "era molt difícil per la gent".

La seva música sonava estranya, i la crítica el deixava per terra, però Robert Gerhard omplia els concerts: "hi havia molta expectació pel que faria i el que no faria", explica Josep Badell. Havent estudiat Beethoven i altres compositors clau, als anys 60 comença a "experimentar amb els nous sons que fessin avançar la música", remarca el cineasta. I Bosch afegeix que el realment trencador va ser "posar dins d'una orquestra els sons amb un magnetòfon".

Sons naturals

La seva música prové d'una "lògica arrossegada d'experiències musicals", que ell mateix va "descobrint i radicalitzant", ha detallat Bosch, que també ha afegit que una gran inspiració que va tenir va ser la del "so del motor d'un avió transoceànic". A més, Josep Badell ha comentat que els sons de Gerhard "no eren sintètics", sinó que "els extreia de la natura".