Catalunya supera els vuit milions d'habitants

Catalunya ha superat els 8 milions d’habitants aquesta tardor, segons l’última estimació de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Concretament, calculen que la població catalana és de 8.005.744 persones. Això suposa un creixement de dos milions de persones respecte a finals de la dècada dels 80, degut sobretot a l’arribada de persones d’altres països. A la Catalunya del 2023, un 21% dels habitants (1,6 milions) són nascuts a l’estranger. La seva arribada ha compensat amb escreix la baixa fecunditat persistent, però no l’envelliment de la població. La mitjana d'edat avui és de 43,3 anys, mentre que el 1987 era de 36,3. Pel que fa a l'anàlisi territorial, les dades mostren que la població s’ha concentrat a l’àrea metropolitana de Barcelona, el litoral i el prelitoral.

La migració compensa la baixa fecunditat

Catalunya té una de les taxes de fecunditat més baixes del món, que els últims tres anys ha estat prop dels 1,2 fills per dona. De fet, només la superen per baix una desena de països, com la Xina (1,2), Corea del Sud (0,8) i Puerto Rico (0,9), segons dades del Banc Mundial del 2021. Per tant, l’increment del nombre d’habitants en aquests anys no s’explica pel creixement natural de la població, sinó per l’arribada sostinguda de persones de fora. Des de mitjan segle XX fins als anys noranta eren persones principalment vingudes d'altres territoris de l’estat espanyol. A partir d’aleshores aquesta afluència ha davallat i, sobretot des del tombant de segle, és la població nascuda a l’estranger la que més ha contribuït a continuar engreixant el nombre d’habitants de Catalunya. Els anys posteriors a la crisi econòmica (a partir de 2009) i els de la pandèmia del coronavirus són els dos únics períodes d’inflexió en aquesta dinàmica.

1,6 milions d’habitants nascuts a l’estranger

Entre l’any 1991 i el 2022 la població que prové de fora de Catalunya i de l’Estat ha passat d’un marginal 1,68% (poc més de 100.000 persones) fins a representar el 21,2% dels ciutadans. Són en total 1,65 milions de persones, un de cada cinc catalans, amb dades del 2022. Si hi sumem els residents provinents de la resta de l’Estat (el 15,2%), els catalans nascuts fora de Catalunya són ara mateix més d’un terç de la població. Els nascuts aquí són el 63,6% del total, tan sols 4 punts percentuals menys que a principis dels anys noranta.

El canvi demogràfic que ha portat el fenomen migratori internacional dibuixa una societat molt més “complexa” i “diversa”, apunta el demògraf i director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), Albert Esteve. “Ha estat una injecció directa i indirecta de població, però també de diversitat, un fenomen poc homogeni que ens ha convertit en una societat més complexa, a la qual no estàvem acostumats”, afegeix en declaracions a l’ACN.

Es tracta d'un grup tant nombrós com heterogeni. Un 31,5% de les persones vingudes de fora provenen del continent europeu (un 23,7% de la UE i un 8,3% de la resta d’Europa), un 28,2% d’Amèrica (el 19,5% d’Amèrica del sud i la resta de l’Amèrica central i els Estats Units), un 25,5% de l’Àfrica i el 14,6% restant, d'Àsia i Oceania. Per nacionalitat (no per naixement), Catalunya té avui 1,2 milions de població de nacionalitat estrangera, el 16,3% del total.

Un país envellit

L’envelliment de la població és un altre element destacat quan es compara la Catalunya dels 6 milions (anys 80-90) i l’actual, amb 8 milions d’habitants. Fa gairebé 40 anys l’edat mitjana dels catalans era de 36,3 anys i avui se situa en els 43,3 anys. “Les nostres constants demogràfiques naturals estan més debilitades avui, perquè tenim poca població jove per tenir fills i molta gent a edats avançades. La Catalunya de fa 40 anys era molt més jove”, diu al respecte el director del CED.

Esteve, a més, no veu un horitzó de rejoveniment. Pel que fa a la base de la piràmide, l’edat de reproducció de les dones s’ha anat endarrerint més i més (31,6 anys és l’edat mitjana actual en què les dones tenen el primer fill, segons l’Idescat). “Fa 40 anys que tenim una fecunditat entre l’1,5 i l’1,3, i a llarg termini per no perdre població hauria de ser de 2,1 fills per dona”, assevera. Per la banda alta de la piràmide, la població que ara ronda els 50 anys no només sobresurt a causa de la baixa fecunditat de les generacions posteriors, sinó també perquè, en termes absoluts, els anys 70 van ser els de més natalitat de la història d’Espanya. Un altre exemple de l'envelliment. A la Catalunya dels 6 milions, els menors d'edat constituïen més d’una quarta part de la població (25,7%) i avui són el 17,5%. Al seu torn, la població de més de 50 anys ha passat de representar el 30% dels catalans al 40%.

El litoral, prelitoral i l’Àrea Metropolitana guanyen població

El pas de 6 a 8 milions també ha tingut efecte en la distribució territorial de la població. La densitat de població -mesurada en habitants per quilòmetre quadrat- ja era alta l’any 1987 (186,9 persones per km2) i encara ho és més ara: 242 pers/km2, que ocuparia la cinquena posició en el rànquing dels països més densos de la Unió Europea. Al conjunt de l’Estat la densitat poblacional és molt inferior, de 94 pers/km2.

Els increments de població s’han fet notar de forma general a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on 121 dels seus 125 municipis han guanyat població. El mapa de densitat de població també mostra un enfosquiment (més població) en punts de la Catalunya central, i àmplies àrees prelitorals i costaneres tant a les comarques gironines com del Camp de Tarragona (75). En canvi, a les terres de Ponent (92 i a les Terres de l’Ebre s’observa el despoblament, sempre amb excepcions com Lleida i el seu entorn immediat.

El demògraf Albert Esteve constata “la paradoxa” que hi hagi regions de Catalunya que es despoblen en un context de “rècords poblacionals any rere any”. Si bé hi ha excepcions lligades a l’agricultura en determinats punts del país, bona part de la població tendeix a concentrar-se en nuclis urbans grans i àrees més properes i ben connectades. Segons la seva explicació, “en una societat de serveis, on la gran majoria de població treballa en aquest àmbit, hem d’estar a prop”.

Esteve pronostica que aquesta tendència al replegament territorial no dona indicis de canviar, ja que tant els moviments interns de població com bona part del boom migratori es produeixen per cobrir la demanda de serveis. Entre aquests, el demògraf destaca les cures a la tercera edat a domicili, un servei alhora vinculat a l’envelliment de la població.