El català als grafitis: molta política i poc sexe

Barcelona

Poden els grafitis dir-nos més coses de les que es veuen a simple vista? A Califòrnia, a la Universitat de Berkeley una professora del laboratori de sociolingüística ha analitzat gairebé 6.000 grafitis que ha trobat a tot Catalunya, fent un retrat de com conviuen el català i el castellà a les parets. De primeres, hi ha una dada curiosa, i és que el 75% dels grafitis amb missatge polític estan escrits en català, però només s'utilitza aquesta llengua a un 5% de pintades vulgars i insultants.

La Marguerite Morlan va arribar a Catalunya l'any 2020 després de rebre una beca Fulbright per estudiar patrons lingüístics relacionats amb la ideologia amb la Universitat Pompeu Fabra. No va ser aquest, però, el projecte que va iniciar a la beca. El seu estudi dels grafitis va sorgir arran sortir a córrer a la platja, al Passeig Marítim quan va començar a interessar-se pel que deien les parets: "Hi ha moltes pintades a aquesta zona, moltes en castellà i en anglès, però no gaires en català. En canvi, a altres barris sí que n'hi havia, però d'altres temes", explica la Marguerite. Va ser en aquell moment quan va néixer l'interès i la passió per les pintades.

Dos tipus de grafitis

L'estudi dels 6.000 grafitis de la Marguerite dividia els grafitis en dues categories: els íntims, on es troben els missatges d'amor, sentimentals o vulgars, i els socials, que parlen de política, ideologia i lluites socials. "Al principi va ser difícil decidir els temes perquè s'havien d'analitzar moltes pintades". Però la Marguerite es va trobar amb un patró, i és que el català és l'idioma majoritari dins els missatges socials i polítics i quasi no existeix a l'àmbit romàntic o vulgar. Un fet que la professora va identificar també a les sèries de televisió, on els personatges canviaven al castellà per imitar els dolents o per les escenes sexuals.

A través de les entrevistes que va realitzar mentre estava investigant, els informadors van apropar-la a la idea que aquest ús de la llengua catalana es devia al fet que els catalans es caracteritzen per ser activistes i estar acostumats a lluitar. "Molts dels entrevistats deien que el que crida és el que vol el canvi, si l'statu quo t'afavoreix no cal cridar".

Utopia a les parets

Una altra de les conclusions que la professora de Berkeley ha plasmat al seu estudi és que les parets catalanes són com el retrat de la república utòpica de Catalunya. Així ho planteja la Marguerite: "El que va passar amb el referèndum no va ser ideal pels independentistes i a les parets poden expressar la república que volen i altres causes socials que els agraden". I és que la professora descriu el grafiti com una eina per explicar el conflicte social.

Aquest estudi de la professora Marguerite Morlan, però, no té encara un punt final. Encara li queden 4.000 pintades més per analitzar. Mentrestant, la lingüista recorda el grafiti més maco que es va trobar mentre revisava les parets catalanes. Va ser a Santa Coloma de Gramenet i deia: "Si quieres volar, seré tu cielo".