L'ofici de maquinista: "Quan comences les pràctiques t'adones que moltes errades no tenen marxa enrere"

Barcelona

A tocar de l'Estació de Renfe de l'Hospitalet de Llobregat es troba l'Escola Tècnica Professional de Conduccions i Operacions Renfe. L'Anna Puigboltas i en Joan Bofill han volgut apropar-se per conèixer de primera mà com es forma una persona per aconseguir ser maquinista. N'han parlat amb el Xavier Ruiz Cantí, responsable de l'escola i formador, i amb l'alumna Sara Úbeda.

Un total de més de mil hores de curs, repartides entre teoria i hores pràctiques on, almenys durant 200 hores, aprendran a conduir trens. En total són gairebé una trentena alumnes repartits en dos torns. En Xavier assegura que l'evolució pel que fa a paritat és positiva, però que encara cal fer més passes: "Ha crescut la presència femenina, però ara mateix acostumem a tenir un total de 28 alumnes, dels quals 5 acostumen a ser dones."

Entre elles, hi ha la Sara, que ve d'una família de quatre generacions de professionals relacionats amb la ferroviària. "El meu besavi construïa les viesdels trens. Després hi van treballar avis i tiets. Ara, el meu pare és interventor i el meu germà maquinista. És un món que sempre m'ha cridat l'atenció". La Sara fa només entre 2 i 3 anys que va decidir que volia dedicar-s'hi, però espera poder seure a una cabina de tren d'aquí a dos anys aproximadament. Una de les qüestions que més l'angoixen són els atropellaments i la manera de com actuar en el moment: "Psicològicament, has de ser conscient que és una cosa que pot passar".

Precisament aquest és un dels temes que es tracta a l'aula de l'Escola Tècnica Professional de Conduccions i Operacions Renfe. En Xavier, que ha treballat com a maquinista des de l'any 1982, assegura que per exercir "és fonamental la responsabilitat i les conseqüències de les errades". I és que la precisió i la tranquil·litat han de ser les principals característiques d'un conductor perquè "les errades moltes vegades no tenen marxa enrere". Malauradament, però, en Xavier ha patit situacions desagradables conduint. "Se'ls parla i se'ls diu com actuar, tenim un servei psicològic que gestiona quan passen aquestes coses. Els maquinistes tenen un telèfon al seu abast i el cas arriba al gabinet psicològic. Després se'ls ofereix un temps per raonar i visites presencials si és necessari."

Actualment, la llei obliga els maquinistes a no conduir trajectes més llargs de 6 hores per tal de prevenir accidents. La nit abans que el Xavier entrés per primer cop a una cabina sol, va passar-se tota la nit pensant-hi. "Recordo quan vaig començar a treballar de maquinista i notava la solitud de la cabina". Ara tot això ha canviat, però, perquè els maquinistes disposen de comunicació durant tot el trajecte. La Sara n'és conscient que les primeres vegades patirà els nervis, però "et preparen molt bé per saber que pots fer-ho. Estàs sol, però sempre acompanyat alhora." Encara no sap quin és el tren que vol conduir quan es llicenciï, però té clar que li faria molta il·lusió arribar a l'alta velocitat i coincidir amb el seu pare.