Xavier Melero: "Vaig treballar a presons i amb els pitjors dels subjectes pots parlar-hi"
L'advocat penalista visita el Llapis de Memòria i ens presenta la seva nova novel·la de sobre crims reals "Frágil Virtud"

Xavier Melero: "Vaig treballar a presons i amb els pitjors dels subjectes pots parlar-hi"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Avui al Llapis de Memòria ens visita el Xavier Melero, el jurista que la premsa ha definit com l’advocat estrella del procés o l’advocat mediàtic. Un home enginyós, culte i amb molt de sentit de l’humor que acaba de publicar "Frágil Virtud", una novel·la, basada en fets reals, amb assassinats, extorsions, robatoris de droga, confidents implicats i tortures. Una obra que comença així: "Era un restaurante lujoso de decoración trasnochada frecuentado por gente a la que hubiera retorcido el pescuezo sin pestañear". El Xavier, a la seva feina es troba constantment amb persones com les que descriu a la seva novel·la. "Vaig treballar a presons i amb el pitjor dels subjectes que et puguis imaginar, pots parlar-hi i escoltar una cançó dels Chunguitos", explica mentre sona "Dead is not the end", de Nick Cave & The Bad Seeds.
El següent tema del Llapis de Memòria de l'advocat penalista és "Bird on the Wire", de Leonard Cohen. El Xavier mai va tenir vocació d'advocat, va estudiar Història i Dret a la Universitat de Barcelona, però l'advocacia no era la seva primera opció: "Jo no volia ser advocat, volia ser historiador. El que passa és que veient les alternatives professionals que em deixava, m’ho vaig pensar."
L'advocat parla de la seva relació amb el president de la Sala Segona del Suprem i del tribunal del procés, Manuel Marchena, amb qui li agradava parlar de boxa: "Li vaig dir que hauríem d’usar més aquesta frase de Mike Tyson que diu: “Tots els meus rivals tenen una estratègia fins que pego la primera hòstia”. És la definició de la nostra feina." Melero explica que tenia molt bona relació amb Marchena.
El Xavier ha escollit "El hombre que casi conoció a Michi Panero", de Nacho Vegas, perquè soni entre les cançons de la seva vida. Una cançó que l'ha conduït a parlar de la seva ideologia política: "Soc més aviat d’esquerres, però mirant-me a l’esquerra i intentar dilucidar cada dia si encara soc d’ells. Em sento més còmode amb l’esquerra." Preguntat sobre si la dreta fa por, l'advocat ha assegurat haver assistit a la manifestació de 8 d'octubre del 2017 que va tenir lloc a Barcelona contra la independència. No s'hi va sentir còmode, però: "Estava al carrer i em sentia sol perquè les banderes espanyoles, cartells de "Puigdemont a prisión", gent vestida de paramilitar... no m’hi sentia bé allà."
El programa
El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".




