La calor mata més malalts respiratoris que el fred

Barcelona

Els investigadors han analitzat l'associació entre la temperatura ambient i la mortalitat hospitalària de persones afectades per patologies respiratòries a les províncies de Barcelona i Madrid durant 13 anys, entre 2006 i 2019.

"Els resultats mostren que, tot i que a l'hivern hi ha més ingressos per malalties respiratòries que a l'estiu, la màxima incidència de mortalitat hospitalària es registra als mesos de més calor. Les altes temperatures agreugen el quadre", explica Hicham Achebak, primer autor de l'estudi i investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona, ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa.

L'associació entre altes temperatures i mortalitat

L'estudi va determinar que les altes temperatures estivals van ser responsables del 16% i del 22,1% del total d'hospitalitzacions mortals per malalties respiratòries a Madrid i Barcelona, respectivament. L'efecte de la calor va ser immediat, ja que la major part de l'impacte va tenir lloc durant els tres primers dies des de l'exposició a altes temperatures.

"Això suggereix que l'augment dels episodis respiratoris aguts durant la calor està més relacionat amb l'agreujament de malalties respiratòries cròniques i infeccioses que no pas amb la propagació de noves infeccions, ja que aquestes últimes solen trigar diversos dies a provocar símptomes", assenyala Achebak.

Les patologies respiratòries que empitjoren amb la calor

Els resultats de l'estudi van mostrar efectes de les temperatures elevades especialment per a la bronquitis aguda i la bronquiolitis, la pneumònia i la insuficiència respiratòria. Ni la humitat relativa ni els contaminants atmosfèrics van tenir un paper estadísticament significatiu en l'associació de la calor amb la mortalitat dels pacients ingressats per malalties respiratòries.

De la investigació també se'n desprèn que les dones són més vulnerables a la calor que els homes.

"És molt probable que això estigui relacionat amb les diferències fisiològiques específiques en la termoregulació. Les dones tenen un llindar de temperatura més alt per sobre del qual s'activen els mecanismes de sudoració, i una menor producció de suor que els homes, fet que es tradueix en una menor pèrdua de calor per evaporació. Per tant, són més susceptibles als efectes de la calor", explica Joan Ballester, també investigador d'ISGlobal i darrer autor de l'estudi.

Adaptar els centres hospitalaris al canvi climàtic

L'estudi ha demostrat que les altes temperatures van contribuir a augmentar el risc de mortalitat en pacients hospitalitzats per malalties respiratòries, mentre que les baixes temperatures no es van associar amb aquesta variable. Segons l'equip investigador, això podria tenir a veure amb el fet que els serveis sanitaris estan cada cop més preparats per fer front als pics hivernals de malalties respiratòries.

En aquest sentit, els resultats de l'estudi tenen importants implicacions per a les polítiques d'adaptació sanitària al canvi climàtic, i per a les projeccions dels impactes del canvi climàtic en la salut humana.

"Si no s'adopten mesures d'adaptació eficaces als centres hospitalaris, l'escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival", indica Hicham Achebak, que adverteix que la situació és susceptible d'empitjorar perquè l'emergència climàtica avança implacable i tenim una població cada cop més envellida, amb la qual cosa la prevalença de les malalties respiratòries cròniques pujarà.

A més, solen ser pacients amb comorbiditat -més d'una patologia alhora-, que es descompensen fàcilment quan hi ha calor extrema.