Economía y negocios | Actualidad

Els ajuntaments aplaudeixen la regulació dels pisos turístics

Asseguren que el decret llei impulsat pel Govern era necessari per equiparar i treure pressió als municipis, tot i que, en alguns casos, demanen poder adaptar el reglament a les seves necessitats perquè "cada realitat és diferent".

Castell-Platja d'Aro és un dels municipis on el decret del Govern, d'entrada, ja redueix notablement el nombre de llicències / Arxiu

Satisfacció en els ajuntaments més afectats pel decret llei del Govern que limitarà les llicències de pisos turístics. La majoria de consistoris afirmen que la regulació era necessària, tot i que, en alguns casos, demanen poder adaptar el reglament a les seves necessitats. La normativa afecta, sobretot, les grans ciutats i els municipis turístics de la costa i el Pirineu. En tots els casos, cada ajuntament podrà decidir si permet o no la presència de pisos turístics sempre que l'ús residencial estigui garantit. És, però, a la zones més turístiques on el decret del Govern, ja d'entrada, redueix notablement el nombre de llicències.

És el cas de Platja d'Aro, on el seu alcalde, Maurici Jiménez, detalla que la normativa elimina com a mínim 600 pisos turístics en el seu municipi. "Que hi hagi una norma és bo, però crec que caldria que els reglaments es poguessin adaptar a les realitats dels diferents ajuntaments", insisteix Jiménez que subratlla que "al cap i a la fi, les realitats territorials les coneixem, precisament, des de l'àmbit municipal". Un altre dels municipis més afectats pel decret llei del Govern és Salou, al cor de la Costa Daurada. El seu alcalde, Pere Granados, veu amb bons ulls la regulació "perquè treu pressió als municipis i els equipara", tot i que insisteix que caldrà analitzar bé la lletra petita.

Sí que celebren la mesura, amb més rotunditat, els alcaldes, per exemple, de Llançà, Palafrugell i Torroella de Montgrí, també a la Costa Brava. I també els de la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà o la Cerdanya. En aquest cas, de fa temps, els preocupa la falta de lloguers assequibles per als seus veïns. "No sé si serà la panacea o si resoldrà el problema de l'habitatge, però espero que sí", és l'opinió de Laia Serra, alcaldessa de Bellver de Cerdanya, que destaca que, ara mateix, en el seu municipi "és gairebé impossible trobar un habitatge per poder-ho llogar durant tot l'any i que no sigui de temporada".

On també s'ha celebrat la normativa és a les grans ciutats. "És evident que Barcelona no es pot permetre tenir 10.000 que no serveixen per ús residencial", afirma Laia Bonet. La primera tinent d'alcalde i responsable d'Urbanisme de la capital catalana insisteix que la nova normativa és una eina que va "en la bona direcció". En paral·lel, a Tarragona, el seu regidor Urbanisme, Nacho García Latorre, explica que la ciutat ja estava preparant una moratòria per paralitzar noves llicències durant uns mesos i, ara, l'equip de govern municipal la tirarà endavant igualment: "el decret llei encara ha de passar el tràmit parlamentari, per tant, nosaltres tindrem tota la feina preparada per si passés alguna circumstància no desitjada", avisa García Latorre.

També té la feina feta Girona. La regidora Cristina Andreu celebra el canvi normatiu i considera que va en la mateixa línia del que fa poc ha aprovat el consitori. A més, celebra que les llicències tinguin caducitat i espera que es completi amb una llei que promogui l'habitatge accessible. Finalment, preguntada per si la nova norma permetria rebocar algunes de les llicències que hi ha al Barri Vell, on el percentatge d'habitatges turístics és del 15%, reconeix que això és el que han d'estudiar a partir d'ara.

Satisfacció, en general, dels ajuntaments i malestar entre les associacions d'apartaments turístics. En concret, denuncien que la limitació de les llicències eliminarà gairebé la meitat dels allotjaments d'aquest tipus arreu del país. El decret llei del Govern, recordem, exigirà una llicència urbanística als nous pisos turístics i els que estiguin ja operatius, tindran cinc anys per aconseguir-la. En tots els casos, les llicències s'hauran d'anar renovant cada cinc anys a través d'un procés de concurrència. És a dir, tothom podrà optar-hi en igualtat de condicions.