La Fiscalia recorre l'acusació de terrorisme contra Tsunami Democràtic i rebutja imputar Puigdemont i Marta Rovira
El Fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Carballo, recorre en apel·lació la interlocutòria del jutge García Castellón. Sosté que només es va cometre un delicte de desordres públics agreujats i que els indicis contra els responsables són febles, quan no inexistents, i fins i tot forçats per la Guàrdia Civil i el jutge
Carles Puigdemont aquest dijous a Brussel·les. - EFE/EPA/OLIVIER MATTHYS / OLIVIER MATTHYS (EFE)
Madrid
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat un recurs d'apel·lació directa contra la interlocutòria del jutge Manuel García-Castellón, que qualificava els fets com a terrorisme i posava el focus a Carles Puigdemont.
El Ministeri Públic sosté que la causa, instruïda sota secret des de fa 4 anys, no ha donat elements que permetin sostenir l'existència d'una organització o grup criminal, ni tampoc el seu caràcter terrorista, cosa que descarta la competència de l'Audiència Nacional, ja que fiscal només aprecia un delicte de desordres públics agreujats després de la desaparició de la sedició.
El fiscal considera febles, quan no inexistents, o forçats els indicis descrits pel jutge contra els investigats, ja que no s'han acreditat jerarquies, ni distribució de funcions, ni l'existència d'un òrgan directiu, ni tampoc la perpetració concertada de diferents fets delictius, requisits necessaris, per qualificar Tsunami com una organització criminal.
Respecte a Puigdemont, diu el fiscal que els indicis per imputar-lo són “insuficients” i recorda que la mateixa Guàrdia Civil no li atribueix un paper concret en l'organització o presa de decisions de Tsunami Democràtic i sosté que el jutge li pressuposa un paper a la plataforma sense cap base. També rebutja la imputació de la dirigent d'ERC Marta Rovira. El fiscal diu que els fets que se li atribueixen no tenen tota entitat delictiva i que no està en absolut acreditada la seva participació en l'organització de Tsunami.
Els únics fets delictius que consten a les actuacions serien els duts a terme a l'aeroport del Prat i al lloc fronterer de la Jonquera, constitutius de desordres públics greus, una vegada derogada la sedició. Entén el Ministeri Fiscal que la desaparició dels tipus penals de sedició no equival a una despenalització dels fets que encaixaven en el derogat delicte.
A més, el Ministeri Públic veu "inversemblant" atribuir als investigats la mort d'un ciutadà francès a l'aeroport del Prat, coincidint amb les protestes de l'octubre del 2019.
El fiscal interposa recurs directe d'apel·lació, ja que l'instructor li va traslladar l'informe final de recapitulació dels fets efectuat per les forces policials el dia 3 de novembre i va dictar la resolució que ara s'impugna el dia 6, primer dia hàbil següent trasllat. Per tant, resultaria estèril la interposició prèvia de recurs de reforma contra aquesta resolució.
