Gairebé la meitat dels infants d'11 anys que viuen a Barcelona tenen mòbil
El percentatge puja a sis de cada deu en els barris de rendes més baixes

Entrevista Maribel Pasarín: "limitar l'accés dels telèfons mòbils i que hi hagi un debat no resoldrà la problemàtica entre els joves"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Els adolescents, d'entre 15 i 17 anys passen de mitjana 8 hores diàries -una tercera part del dia- enganxats a una pantalla sigui la del mòbil, la de l'ordinador o el monitor de la PlayStation. Són dues de les dades que l'agència de salut pública va explicar dijous en la reunió del consell escolar de Barcelona, que va ser la primera en centar el debat sobre la regulació que cal fer dels mòbils a les aules. Va bé recordar que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no passar més de 2 hores diàries utilitzant pantalles.
El mòbil, un element quotidià
D'entre el grup de nens que tenen mòbil, tres de cada deu diuen que fan més de pressa els deures per després poder connectar-se i 4 de cada 10 expliquen que ningú els ha posat un límit de quant de temps pot fer-lo servir. Entre els adolescents, l'hàbit està més que assentat: les noies dediquen 4 hores de dilluns a divendres a interactuar amb els mòbils i els nois una mica menys, tres hores i mitja. Els més enganxats als mòbils són els infants i adolescents de famílies de renda baixa.
L’ús excessiu de pantalles s’entén com aquell que fa als usuaris desatendre o els impedeix fer altres activitats necessàries. Quatre de cada deu dels alumnes de 4t d’ESO reconeix que en algun moment ha desatès les seves obligacions per connectar-se a internet. Un 45% admet que en algun moment passa més temps navegant que amb els amics, situació que el 8% reconeix que passa “sempre”. A més, un de cada cinc ha preferit internet abans que fer esport en algun moment. Però tant uns com altres, passen de mitjana una tercera part del dia amb els ulls a una pantalla.
A més, les hores davant la pantalla augmenten quan arriba el cap de setmana. A la vista d'aquestes xifres, el consell escolar de Barcelona aposta per posar límits a l'ús de les pantalles dins de les aules. I demana també al govern que articuli alternatives de lleure. Emma Charles, la representant de les AFES de Barcelona, apunta que les famílies estan d'acord en el fet que els joves utilitzin menys el mòbil, però és partidària que tots els nens i nenes de Catalunya tinguin dret a activitats de qualitat en horari no lectiu.
Maribel Pasarín, directora de Programes i Projectes Estratègics de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, ha passat pels micròfons de l'Aquí Catalunya per explicar que "l'educació digital ha d'acompanyar el seu procés d'aprenentatge i creixement". És partidària de posar límits a l'ús de les pantalles i adquirir hàbits saludables. "És important que l'escola faci alguna cosa, però socialment ens hem de plantejar què passa fora de l'escola".
Pasarín creu que "limitar l'accés dels telèfons mòbils i que hi hagi un debat no resoldrà la problemàtica perquè el mòbil és el vehicle, però no és la causa" i ha aprofundit en el concepte posant d'exemple que "el mòbil és un vehicle de causes del maltractament, però no és la causa, per tant, s'han d'abordar moltes coses. Cal abordar els altres espais educatius i actuar sobre els factors determinants. L'experta de l'Agència de Salut Pública explica que s'ha d'entendre què implica pels infants i joves el menor o major accés als telèfons mòbils, "el consum determina les conductes".

Èrika García Pujol
Responsable digital de SER Catalunya. Graduada en periodismo por la Universidad Autònoma de Barcelona...




