Gerard Quintana: "La meva mare encara no entén que em dediqui a la música, però ho accepta"

Barcelona

Avui connectem el Llapis de memòria del músic i escriptor Gerard Quintana i comencem amb "Don't Let Me Misunderstood" que Nina Simone va gravar l'any 1964: "En podria haver posat moltes més de la Nina. És una companyia fe fa molts anys. La veig carregada de veritat. Allunyada de la música que faig, però és l'artista que més he escoltat. Hi ha moltes coses que he begut d’ella. Deia “la llibertat és no tenir por” i això m'agrada molt. Podria escoltar-la eternament, la millor companyia per la meva solitud. M'encanta estar sol i amb la Nina Simone estic sol, però també estic acompanyadíssim. Amb la millor companyia. La seva força i la seva personalitat".

Gerard Quintana va néixer a Girona, a dalt de la llibreria Geli que regentava el seu oncle, i això va fer que de ben petit volgués ser escriptor, tot i que quan li preguntaven què volia ser de gran ell responia que astronauta perquè ho trobava menys pretensiós que escriptor. Al final, però, no ha sigut astronauta, però sí que ha escrit cançons dedicades a la lluna i a les estrelles i a tants altres temes, tant en solitari com amb Sopa de Cabra, una banda que ja és història de la música d’aquest país i la banda sonora de moltíssima gent com ha quedat demostrat amb molts convidats del 'Llapis de Memòria'. "En aquella època vaig deixar de voler ser astronauta, de tartamudejar, em vaig enamorar, va venir tot de sobte i mai vaig tornar a ser el mateix. Va ser el començament de tot".

El nostre protagonista va descobrir el poder de la música amb 'Shine on You Crazy Diamond' de Pink Floyd: "El meu primer amor. L’any que també vaig descobrir Patti Smith, Triana, Jesucrist Superstar, Pau Riba. Se’m van obrir els ulls de les orelles".

Amb 'Roxanne' de The Police, va tenir el primer enfrontament amb el seu pare, que era policia i ho passava malament perquè era anticlerical i va arribar a votar a Santiago Carrillo a les primeres eleccions democràtiques: "Estàvem mirant la tele, jo anava canviant el canal, i en un dels dos que hi havia, van posar aquesta cançó. Ell, enfadat, em deia que ho canviés i jo pensava: avui no canvio ni de conya". "Amb el pas dels anys, he entès més el meu pare, tot i que va morir fa anys. La meva mare no m’entén però m’accepta. I m’admira, perquè és la meva mare i pel carrer la coneixen i se sent molt acompanyada".

El llapis de memòria del Gerard també ens ha portat la cançó 'Oh my Love' de John Lennon: "Sense conèixer Lennon he plorat molt la seva mort. Em va tocar molt. Vaig plorar molt quan el van matar, devia tenir 15 o 16 anys. Era com perdre un amic que encara no coneixes, però que el coneixes a través de les seves cançons. M’ha acompanyat en la solitud i comparteix moments íntims, amb allò que no pots explicar a ningú. I de cop aquella persona que és el meu confident se’n va. Parla de l’amor, la seva senzillesa, complexitat, magnitud i la seva condició efímera. Em serveix per parlar de decisions com el lloc on visc. Mai ho he decidit jo, sempre ho ha decidit l’amor".

També ens trobem la seva cançó 'Caic', del seu segon disc en solitari 'Les claus de sal': "Em va tocar comunicar la mort del pare a una noia d’uns 14 anys i em vaig quedar sense paraules per consolar-la. Era la meva fillastra. El meu fill estava a punt de néixer, l'endemà. En aquell moment de sentiments contradictoris i de paraules buides vaig seure a compondre aquesta cançó. Parla de la mort però també de la comprensió, l’acompanyament, l’empatia. Parla d’un buit que potser és un altre començament com també diu camins".

I acomiadem el 'Llapis' del Gerard tot recordant als Rolling Stones i amb el nom de Sopa de Cabra: "Els Stones ens van ajudar a donar nom a Sopa de Cabra. Era una mena de poció de Panoramix. Era una cançó recorrent que sempre sonava i era la millor companyia per sortir a menjar-me el món. Era invencible. Durant un temps, quan et sents jove i vulnerable, però et vols menjar el món i jo em posava això abans de sortir de casa i em sentia invencible! Havíem de fer una actuació en directe i havien de posar un nom al cartell. I d’una forma esbojarrada, va sortir el nom de Sopa de Cabra".