El PSOE registra l'amnistia al Congrés en solitari, sense 'lawfare' i fixant els límits en l'ordenament jurídic nacional i internacional

Barcelona

Ha estat l'element central de la negociació amb els independentistes i ja està registrada al Congrés: la Llei Orgànica d'amnistia per la normalització institucional, política i social a Catalunya que afecta tota la “responsabilitat penal, administrativa i comptable derivada de tots els actes vinculats amb el procés sobiranista entre l'1 de gener del 2012 i la data de presentació de la proposició de llei”. Finalment el PSOE l'ha presentada en solitari davant les reticències d'Esquerra, que vol donar un vist-i-plau final a l'últim text pactat entre els socialistes i Junts. Els republicans asseguren que prioritzen que tingui la màxima seguretat jurídica davant l'oposició en els estaments judicials.

El ministre de la presidència Felix Bolaños ha presentat el redactat assegurant que és plenament constitucional i que la voluntat és "tancar ferides i resoldre el conflicte polític existent a Catalunya". El que ha estat un dels puntals de la negociació per part del PSOE també ha volgut deixar clar que el redactat no és una finalitat en sí mateixa, sinó que el que busca és fomentar la convivència democràtica a Espanya.

La lletra petita de la llei

L'amnistia no només beneficia líders independentistes (com l'expresident Carles Puigdemont) sinó també els directors de les escoles en què va celebrar el referèndum il·legal, diferents funcionaris, participants del Tsunami Democràtic, els CDR amb judici obert a l'Audiència Nacional o els policies que van carregar l'1-O sense ocasionar greus lesions o tortures. Les excepcions, per als casos de més gravetat, estan plantejades a l'article 2 de la proposició de llei, que cita expressament els casos de terrorisme “amb resultat de mort o greus lesions”.

El text consta de 16 articles i una àmplia exposició de motius, que ha estat la part més discutida a les negociacions i que reflecteix l'aposta de totes les parts per resoldre el conflicte, amb múltiples referències a la Constitució espanyola. "Les metes a perseguir dins del marc constitucional són plurals", diu literalment la norma en referència al fet que la Carta Magna no és militant, però tot seguit, els proposants reconeixen que "tots els camins han de transitar dins de l'ordenament jurídic nacional i internacional. Així, la proposició de llei, en què no es llegeix una renúncia expressa a la unilateralitat, sí que remet a la Constitució com a marc d'actuació. Aquesta amnistia no es pot interpretar com un allunyament del nostre marc legal. Molt al contrari, és una eina que l'enforteix i mira cap al futur, tornant al debat parlamentari les divisions que continuen tensant les costures de la societat“.

Un dels punts més rellevants d‟aquesta exposició de motius és un apartat específic sobre la garantia del principi d‟igualtat. Els proposants argumenten que les amnisties s'adopten en dos tipus de moments: per transicionar una dictadura a una democràcia i per resoldre un conflicte que té “origen polític”. A partir d'aquí, justifiquen que la mesura sigui aplicable només al territori de Catalunya i en aquest període de temps determinat sense que això suposi un tracte desigual als espanyols. "El principi d'igualtat no implica la necessitat de donar un abast universal als efectes de l'amnistia, sinó que no hi hagi discriminacions entre persones que es trobin compreses en el suposat habilitant de la norma (en aquest cas, els actes determinants de diferents tipus de responsabilitat en relació amb el procés independentista), diu literalment el text: "Aquesta llei orgànica respecta, per tant, el principi d'igualtat en la mesura que l'àmbit d'aplicació s'identifica de manera objectiva i justificada, segons valors constitucionals, i sense que arbitràriament se n'excloguin supòsits amb una identitat substancial", conclou la proposició de llei en aquest apartat.

Segons aquest raonament, el beneficiari de l'aplicació de l'amnistia seria el conjunt de la societat per la contribució a la convivència, a la qual evoca el text. "Es persegueix la consecució d'un interès general, com pot ser la necessitat de superar i canalitzar conflictes polítics i socials arrelats, a la recerca de la millora de la convivència i la cohesió social, així com d'una integració de les diverses sensibilitats polítiques".

El paper dels agents que van participar en les càrregues policials

A diferència del dictamen que va fer públic Sumar fa unes setmanes, a la proposició de llei que arriba al Congrés no es fa una lectura del que va passar en el procés i es ressalta l'actuació dels funcionaris i policies que van actuar en defensa de la legalitat i l'ordre constitucional. En cap cas, diu el text, l'aprovació d'aquesta amnistia implica la criminalització dels funcionaris que van intervenir en defensa de l'ordre públic, ja que la presumpció d'innocència és un principi bàsic del nostre ordenament jurídic". Lluny d'això, segueix, es "persegueix alleujar la situació processal dels encausats i amb això les tensions derivades d'uns fets que es van emmarcar en un determinat moment i a conseqüència de les tensions existents llavors i al llarg de més de deu anys".

No s'esmenta gens que l'actuació de l'Estat fos desproporcionada, tal com han defensat els independentistes. L'amnistia per als agents implicats en les càrregues ve recollida expressament a l'apartat E de l'article primer: "Les accions realitzades al curs d'actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinants de responsabilitat penal o administrativa compresos en aquest article”.

Sense referència al 'lawfare'

La norma registrada al Congrés no fa referència al punt que ha fet que l'acord entre PSOE i Junts s'endarrerís sobre el calendari previst per Ferraz, l'anomenat 'lawfare'. El document polític pactat pels dos grups feia referència al fet que "en les conclusions de les comissions d'investigació que es constituiran la propera legislatura es tindran en compte en l'aplicació de la llei d'amnistia en la mesura que poguessin derivar-se situacions compreses al concepte lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives". Aquest apartat concret que ha generat la reacció de la judicatura i de l'oposició no ve recollit a la proposició de llei.

La proposició de llei prohibeix les indemnitzacions, les restitucions de sancions o les compensacions econòmiques als implicats en el procés sobiranista. Segons el que estableix el text, aquesta operació no tindrà cost per a les arques de l'Estat. Condemnats en ferm com l'expresident Artur Mas no es veurien rescabalats. Tampoc els qui hagin pagat multes per sancions de naturalesa diferent durant tots aquests anys. Si que es tornarien les fiances als amnistiats, una vegada que no pesen sobre ells causes penals.

L'aplicació de la norma

Per aplicar l'amnistia, la llei estableix que l'òrgan judicial competent ordenarà la “immediata posada en llibertat de les persones beneficiades per l'amnistia que es trobessin a la presó”, es procedirà a “l'eliminació d'antecedents penals” i quedaran sense efecte les ordres de cerca i captura i ingrés a la presó de les persones a les quals sigui aplicable aquesta amnistia, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció. La norma estableix a més que les decisions sobre l'aplicació "s'adoptaran en el termini màxim de dos mesos, sense perjudici dels recursos ulteriors, que no tindran efectes suspensius".