Urbanisme feminista: repensar les ciutats per fer-les més segures

Barcelona

El Govern està centrat en la prevenció de les violències masclistes. Mitjançant una campanya de formació, vol crear una xarxa integrada per comerços, mercats, transports, espais veïnals, culturals i esportius amb l'objectiu d'impulsar actuacions preventives perquè "arribin a tots els col·lectius". És el que ha explicat la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, qui ha anunciat una xarxa lila de país que "suposarà un punt d'inflexió". D'aquesta manera, per primera vegada, Catalunya tindrà un pla nacional de prevenció de les violències masclistes, una estratègia que va acompanyada de 222 accions i un pressupost de 43 milions d'euros. Entre les accions: l'habilitació d'un botó lila a les apps mòbils dels operadors de transport públic amb el telèfon 900 900 120; la creació d'una bústia virtual anònima de denúncies de violències sexuals que es detectin al transport públic; l'obligatorietat sobre gènere als estudis del Grau de Ciències de l'activitat física i l'esport; o les marxes exploratòries.

Marxes exploratòries

Amb l'objectiu de repensar els espais des de l'experiència quotidiana, el Col·lectiu Punt 6, una cooperativa d'arquitectes, sociòlogues i urbanistes, posa en pràctica les marxes exploratòries, una metodologia que fan acompanyades de veïnes, per detectar els elements que condicionen la percepció de seguretat. Fan un recorregut a peu per diferents barris d'un municipi i, durant la marxa, detecten si hi ha un carrer amb poc enllumenat, unes escales amb poca visibilitat o un túnel que et porta a un carreró sense sortida, per exemple. A partir d'aquí, el col·lectiu elabora un document amb recomanacions, destacant avantatges i inconvenients de l'urbanisme d'un municipi en qüestió, perquè el consistori pugui fer les modificacions que consideri oportunes, per dotar les ciutats de més seguretat.

Urbanisme feminista

Fer veure que truques a la teva germana quan, en realitat, no hi ha ningú a l'altre costat del telèfon; demanar-li al taxi que s'esperi fins que entres al portal; enviar un whatsapp a una amiga per dir-li que ja has arribat a casa o tornar corrents perquè algú et segueix. Totes hem passat por en tornar a casa, i és que les ciutats no estan pensades perquè les dones estiguem segures.

Moltes vegades els carrers estan mal il·luminats, les escales no tenen visibilitat, els carrerons sense sortida poden ser un amagatall perfecte per l'assetjador i fins i tot les estructures de fusta que cobreixen els contenidors es poden convertir en una trampa. Els urbanistes o arquitectes que han pensat com han de ser les metròpolis han construït les ciutats sense tenir en compte la diversitat de les persones: les de mobilitat reduïda, la gent gran, els nens petits o les dones. D'aquí neix la necessitat de l'urbanisme feminista, un model que planteja l'ordenació urbanística amb perspectiva de gènere. Un nou paradigma que "parteix de la base que l'urbanisme no és neutre, ja que els nostres barris s'han configurat a partir d'uns valors d'una societat patriarcal", assegura Blanca Valdivia, sociòloga urbana i membre del Col·lectiu punt 6.

Des de dins del projecte

També hem parlat amb una de les responsables del projecte, l'arquitecta, Zaiza Muixí, que ha explicat que la dona "sempre ha fet ciutat", des del moviment sufragista, quan demanaven "espais de cura infantil, lavabos públics i la neteja de carrers", fins ara, quan es reclama per la seguretat i la higiene.

Com a exemple d'èxit d'urbanisme feminista a Barcelona, Muixí ha assenyalat la Plaça Sóller, de Nou Barris. Aquest espai estava ple de murs que han desaparegut: "l'espai s'ha fet més obert i, per tant, deixa de ser un espai tancat sense visibilitat", o també ha parlat d'ascensors transparents "per evitar racons". A banda, l'arquitecta també ha apuntat a la necessitat de més lavabos i millor construïts perquè les "dones anem al lavabo per altres raons, ens hem de treure més roba i portem nens, nenes i adults". I, ara mateix, els lavabos de ciutats com Barcelona "no estan preparats en quantitat, ni en mida ni tampoc n'hi ha de públics".