Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista amb Manel Arroyo i Joan Franquesa

Barcelona

Manel Arroyo i Joan Franquesa protagonitzen el quart Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista, una secció del 'Què t'hi Jugues' dedicada a l'anàlisi de l'actualitat barcelonista que es va estrenar el maig passat en una conversa entre dos exdirectius del club culer, Albert Perrín i Toni Freixa, que va continuar amb una segona tertúlia entre tres caps de comunicació dels darrers anys, Jordi Badia, Xavi Martín i Albert Roura, i que va seguir amb un debat entre l'exvicepresident Carles Vilarrubí, l'excandidat Víctor Font i l'empresari Jaume Roures.

Arroyo, directiu durant l'etapa de Sandro Rosell i vicepresident de màrqueting amb Josep Maria Bartomeu, té clar que els socis del Barça han de "fer un pensament" pel que fa el model de governança del club. "No es pot gestionar de manera amateur. Ho deia també quan era a la directiva. L’equip executiu ha de ser molt potent i ha de poder romandre més enllà d’una junta directiva. Si cada quatre anys ho vas canviant tot ho vas perdent tot", comenta Arroyo. "S’està gestionant una corporació de negocis l’any 2023 amb pràctiques de l’any 1950. És una feina de tots. Tots tenim responsablitat de conscienciar el soci i aficionat del Barça", demana l'exvicepresident.

Per a Franquesa, el model també s'ha d'estudiar i actualitzar, però sempre mantenint la propietat en mans dels socis: "Estem en una cruïlla molt important i s’haurà de prendre una decisió sobre la governança. I quan dic governança vul dir control, representació i model jurídic. Estic en contra de convertir el Barça en una societat mercantil. Estic d’acord en lluitar per preservar el Barça, per sobreviure, però respectant d’on venim i projectant-nos en el futur".

L'Assemblea necessita renovar-se

Tots dos vicepresidents coincideixen en l'obligació del Barça de reformular l'Assemblea de compromissaris per millorar i professionalitzar la presa de decisions. "Si mires com es mou i funciona l’assemblea, potser que mirem de trobar un altre tipus de model. El Barça és un club de futbol, però és una corporació de negocis molt potent". diu Arroyo. I Franquesa insisteix: "El tema de representació de l’assemblea no pot seguir així. Estàs parlant de decisions molt importants amb compromissaris escollits aleatòriament. Hauria de ser com una democràcia representativa, amb gent escollida amb una mica de coneixement". Manel Arroyo posa un exemple d'una situació viscuda l'any 2016, en el moment de signar el patrocini de Rakuten: "Després de gairebé any i mig de negociacions amb el senyor Mikitani, el dia que tanquem l’acord li vaig dir que teníem un últim tràmit, que era l’aprovació de l’Assemblea. Estàvem fent un acord de 275 milions per cinc anys. Hi havia una relació professional i em diu: 'això qui ho ha d’aprovar?'. No és massa del mon en el qual vivim".

El cas Negreira, una operació "donada"

Tan Franquesa com Arroyo també estan d'acord en valorar els pagaments a Enríquez Negreira -número dos dels àrbitres del 1994 fins el 2018- com una estructura organitzada des de la pròpia Federació Espanyola de Futbol. Franquesa ho té molt clar: "És evident que això afecta presidents del club que poca comunicació i poca planificació conjunta han fet. Difícilment hi havia una conxorxa de totes les directives. El que em diu el sentit comú és que això venia donat. Està emmarcat més en unes praxis de la Federació en una època determinada que d’una manera reiterativa s’han anat duent perquè algú va dir que s’havia de fer. Això ve bàsicament del Villarato i de praxis que venien d’abans. És molt obvi".

Arroyo n'opina el mateix: "No en tenia coneixement. Poquíssima gent que n’he parlat tampoc en sabien res. Son coses que imagino que qui s’ho va trobar s’ho va trobar fet i va entendre que allò tenia una missió i allà va acabar".

Franquesa, per això, sí que va tenir resposta quan va preguntar en el moment que el 'Què t'hi Jugues' va destapar el cas: "Jo vaig preguntar a un company. Nosaltres ho sabíem? I em va dir ‘tu no’. Em va explicar l’origen de com va aparèixer la primera factura el primer any, que la va treure el tresorer, Jaume Ferrer".