"Està tornant a l'entorn aquell ADN negatiu del passat que ja s'havia aconseguit dissipar"

Barcelona

A La Graderia del Balcó hem recordat amb Ramon Maria Calderé la figura de Terry Venables, entrenador del Barça de la lliga del 1985, la de l'"Urruti T'estimo!", i la final de la Copa d'Europa del 1986, després de la remuntada contra el Goteborg. Calderé, peça clau al mig del camp d'aquell Barça, l'últim Barça campió abans del Dream Team i de l'arribada de Cruyff com a entrenador, detecta a dia d'avui a l'entorn del club blaugrana una regressió en la mentalitat que li recorda al derrotisme que va viure des de mitjans dels '70 i bona part dels '80 des de dins del club:

"Que ningú es molesti, però des del màxim respecte: aquell ADN negatiu que hi havia a l'entorn i que vaig mamar com a jugador, que poc a poc es va anar canviant i que s'havia oblidat per passar-ne a un de positiu amb Cruyff, Rijkaard, Guardiola, Tito, Luis Enrique... doncs hi estem tornant, estem tornant al passat. La gent vol espectacle i guanyar i ténen raó, que som el Barça. Però Xavi com a mínim s'ha guanyat un marge perquè és campió de lliga, som al novembre i les lligues es guanyen al maig. Ha de millorar, hi ha llums i ombres i l'entrenador ho sap. Però donem-li aquest marge d'error, que ha guanyat la lliga el primer any que ha arribat. Per això m'emprenya aquest aspecte tan negatiu que tornem a tenir, quan s'havia dissipat."

Pel que fa a l'últim diagnòstic de l'actual tècnic del Barça sobre el sotrac que travessa el seu equip, la falta de mentalitat guanyadora, Calderé sí que apunta que la solució és a lesm ans de la banqueta: "Quan els jugadors es creuen l'entrenador, van endavant. És l'entrenador, amb el seu cos tècnic, que ha d'imprimir aquest caràcter positiu, aquesta energia, i aquest caràcter guanyador. Xavi ara ha de fer aquesta reflexió, i si cal una petita autocrítica, de que és ell qui ha d'aportar-ho més enllà dels conceptes tàctics, que ja en sap molt".

Calderé destaca el valor històric de guanyar la lliga la primera temporada, com ha fet Xavi, una perspectiva que s'ha perdut després dels èxits de les tres últimes dècades: "Jo vaig entrar a l'infantil l'any que el primer equip guanya la lliga amb club com a jugador. I fins que no arribem nosaltres al cap de més de 10 anys no es torna a guanyar la lliga, té un mèrit increïble. I després no es torna a guanyar fins que ho aconsegueix Cruyff d'entrenador, que no la guanya fins la tercera temporada. És cert que després en guanya quatre de seguides i tot canvia."

El noi de Vilarrodona va ser campió estatal i es va quedar a les portes d'aixecar la primera Copa d'Europa de la història del Barça a la final de Sevilla contra l'Steaua de Bucarest, que l'equip blaugrana va perdre als penals, en la segona i última temporada de Terry Venables a la banqueta: "És una llàstima, aquella Copa d'Europa hauria estat la primera de la història del club i aquests dies s'ha recuperat una foto maquíssima: després de remuntar a les semifinals contra el Goteborg l'agafen per les espatlles el Migueli i el Clos, i Pep Guardiola estava allà aplegant pilotes i salta com un nen petit d'alegria. Això demostra el tarannà que hi havia llavors al club. Hauria estat la cloenda exacta."

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Guanyar aquella Copa d'Europa hauria magnificat la dimensió històrica d'un entrenador que Calderé defineix com "encantador com a persona, amb un gran sentit de l'humor, energia molt positiva, que per molts de nosaltres es va convertir en un pare futbolístic i en un amic. I un innovador en l'aspecte tàctic: pressionant bé, amb el que anomenavem la llei de l'embut per pressionar amb els de dalt ràpidament. Jugàvem amb 4-4-2 en rombo, i inclinàvem la pressió cap a on ell ens indicava que havíem de començar. Va ser espectacular."