Joan Gaspart: “Espero que el jutge del cas Negreira ens doni la raó, no hem fet res il•legal”

Barcelona

Joan Gaspart té clar que el Barça no ha comès cap il·legalitat en el cas Negreira. Així ho ha expressat als micròfons de SER Catalunya, després que l'expresident del Barça hagi presenciat des de l'Auditori 1899 del Camp Nou la presentació del logotip i el nou himne per al 125è aniversari del club, que se celebrarà precisament d'aquí a un any. Gaspart ha atès els micròfons del 'Què t'hi Jugues':

Li agrada el nou himne?

A mi m'agrada tot. L'himne, el manifest i el logo. També el discurs del president, que ha dit que el Barça ha d'estar optimista pel que ha estat, pel que és i pel que durant 125 anys hem estat capaços de fer. És important guanyar, però el més important és celebrar el 125è aniversari.

El president s'ha escalfat amb els arbitratges...

Que un dirigent del Barça, i en aquest cas el president, s'escalfi perquè veu injustícies o penals que ell considera, lògicament ho comenta. Primer, per llibertat d'expressió. I segon, perquè té un sentiment culer. Laporta ha sintonitzat amb el que pensen els socis, segur que pensen el mateix que ha dit. Quins penals més clars. L'àrbitre no ho va veure i a partir d'aquí s'ha acabat la història.

Ha dit Laporta que se del Barça és un patiment divertit. Ho comparteix?

No...un patiment, sí. Divertit, no ho sé. Jo que he estat vicepresident i president, he patit des que tinc ús de raó i encara pateixo. I no em diverteixo quan pateixo. Això sí, és una frase que m'agrada, és per aprendre. En el meu cas puntual no. Quan estic a casa i el veig per la televisió estic més estona a la cuina que al sofà. És la meva dona, que és una santa, que em va informant. Jo no el puc veure perquè em poso massa nerviós. Això és bo? No és bo ni per a la salut.

A Xavi com el veu, patint o gaudint?

Sempre he estat al costat del club, de l'equip, dels que democràticament han dirigit el club i en aquests moments Xavi ningú pot discutir el seu barcelonisme. Ell sí que pateix. Deu pensar com jo. Divertit, no ho sé. Xavi pateix montíssim. El veig bé. Ha tingut desgràcies de lesions i no ha pogut fer l'equip ideal que ell pensa, però el futbol és com és. No és fàcil avui guanyar partits. Esperem anar en la bona línia. Si diumenge guanyem a l'Atlètic de Madrid serà la demostració que el Barça està pel bon camí.

Quan t'agradaria que es fes un nou sopar de presidents?

No és necessari fer sopars. Jo vaig parlar primer amb el Joan Laporta per fer l'anterior. El Barça necessita, dins la discrepància, la unitat. És molt important que estiguem units. Jo vaig entendre que una reunió de presidents per donar-li suport i per la unió, dins la discrepància. Estic segur que els presidents Rosell, Bartomeu, Reyna i jo matixn o estem d'acord amb les mateixes coses. Ara sí, estem units amb qui presideix el club. Que es pugui repetir o no dependrà de la voluntat. Vam quedar que cadascú pagaria un sopar. Jo vaig pagar el primer. Vaig pagar amb la condició que fos rotatiu. Va haver-hi algun president que va dir de fer-ho a repartir i jo vaig dir que no, que ho pagava jo perquè els havia convidat jo. Però en un futur ha de pagar un altre.

Va dir Enric Reyna que no hi va haver violència.

L'Enric Reyna és molt jove encara (riu). No hi va haver violència, és clar. Es pot discrepar. De la discrepància a la violència hi ha un camí molt llarg.

Laporta va dir que existia el madridisme sociològic. En els Debats de la Nació Barcelonista que fem aquí a la SER, la sensació que queda del cas Negreira és precisament aquest madridisme sociològic el que va provocar le cas Negreira. Ho comparteix?

No. Perquè el Barça tenia un president i un vicepresident en una època que, a la vegada, era vicepresident de la RFEF i que s'asseia al costat del president del CTA, Sánchez Arminio. No vull repetir-ho més. Comprar àrbitres per guanyar partits és il·legal. Però això el Barça no ho ha fet mai a la vida. Confio molt en la justícia. El dia que el jutge analitzi i escolti tothom espero que deixi molt clar que el Barça no ha comès cap il·legalitat. Espero que el jutge pensi com jo i si acaba en res, tots aquells que s'han alarmat i han dubtat del Barça i de la seva ètica siguin suficientment correctes i demanin disculpes. La quantitat de gent de fora que ens ha posat en dubte...el dia que vulgueu fer un debat sobre allò que diu el president del Madrid, creieu-me que us parlaré de Di Stéfano. I us parlaré amb proves, amb papers.

És veritat que quan Figo el va trucar amb una oferta del Madrid li va penjar el telèfon?

Això val un sopar!