Ousman Umar: "Amb la Montse vaig trobar la humanitat i vaig tornar a confiar en l’esser humà"
La dura història de l'arribada a Europa del fundador de l'ONG "Nasco Feeding Minds" queda plasmada al seu llibre "Viatge al país dels blancs"

Ousman Umar: "Amb la Montse vaig trobar la humanitat i vaig tornar a confiar en l’esser humà"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El protagonista d'avui del Llapis de Memòria és l'Ousman Umar, un jove de Ghana, un país africà de clima tropical al mig de la selva, que de nen volia viatjar al país dels blancs perquè creia que Europa era el paradís. Però, com també passa amb la majoria dels immigrants, aquell viatge no va ser al paradís, sinó a l’infern. L'Ousman va titular el seu llibre com el "Viatge al país dels blancs", una travessa que va durar un total de 4 anys. Ell, però, sempre ha sigut conscient que és tan sols un dels molts immigrants que intenten travessar la frontera i que hi ha una clara diferència, i és que ell va tenir molta sort. "Les vivències, les tortures, la crueltat em pertanyen a mi, però milers de persones ho han viscut i no ho han pogut explicar. Per tant, és la història de milers de persones."
Per tal de posar el seu granet de sorra, l'Ousman va decidir l'any 2012 fundar l'ONG "Nasco Feeding Minds", amb l’objectiu de proporcionar accés a la informació i a l’educació als joves del seu país per evitar que hagin de viure el que ell ha viscut. Tal com explica al seu llibre, al grup on viatjava l'Ousman hi havia 46 persones. Només en van sobreviure 6. Recorda un desert ple de cadàvers que esquitxen les dunes.
"La informació és la clau per transformar qualsevol societat i qualsevol ésser humà. L’accés a la informació et fa lliure. Jo vaig arribar a Catalunya amb 18 anys, analfabet i vivint al carrer. Els dos primers mesos a Barcelona han sigut els pitjors: mai m’havia sentit tan sol a la meva vida, ni tan sols al desert." Quan l'Ousman va fundar la seva ONG per ajudar als joves ghanesos que volen emprendre el mateix viatge que va fer ell, tenia clar que el més important era que n'estiguessin informats de tot el procés.
Al Llapis de Memòria de l'Osuman hi ha lloc pels records de la infància al seu poble a Ghana: "Una vegada al mes es projectava una pel·lícula a la plaça del poble. Recordo com anàvem per darrere de la pantalla perquè pensàvem que podíem entrar dins de la pel·lícula." La seva mare va morir durant el part i al seu poble els nens com ell eren considerats malignes. L'Ousman, però, va tenir la sort que el seu pare era un xaman i el va protegir fins que va tenir 9 anys.
La primera vegada que l'Osuman es va trobar un cadàver al desert només tenia 13 anys. El que no sabia era que un dia li salvaria la vida un d'ells: "Jo era molt petit i em desanimava molt trobar grups de cadàvers pel desert. Un amic em feia girar el cap per distreure’m. Un dia girant-me, vaig trobar un cos sense vida. No sé per què vaig veure una cantimplora, li quedava una mica de líquid i això és el que em va salvar la vida".
El programa
El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".




