Barça i Madrid treballen plegats per traçar l'estratègia de la Superlliga un cop el TJUE dicti sentència
El Barça busca la manera que la UEFA modifiqui el format de competició de la Champions League i, sobretot, un nou repartiment de diners que li proporcioni més ingressos
Barça i Madrid treballen plegats per traçar l’estratègia de la Superlliga després de la sentència del TJUE
06:26
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1701345169662/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
El dia 21 de desembre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea emetrà una sentència vinculant sobre la viabilitat de la Superlliga. Bàsicament, el que ha de decidir el tribunal és si la UEFA pot tenir el monopoli del futbol i, per tant, ser l'únic organitzador de competicions oficials. Ara fa un any, l'advocat general Athanasios Ranthos va emetre un dictamen no vinculant que, segons les fonts consultades, defineix amb força precisió allò que acabarà sentenciant el Tribunal: que la Superlliga pot existir, però que la UEFA té potestat per decidir excloure de les seves competicions els clubs que hi vulguin participar.
Segons pot explicar el 'Què t'hi Jugues', des de ja fa uns mesos, el Barça i el Real Madrid (els dos clubs més actius amb la Superlliga) treballen plegats per establir una estratègia conjunta pel dia 21 de desembre, el moment en el qual els 15 jutges de la Sala Gran del TJUE emetran la seva sentència. A Madrid, els qui treballen intensament son Bernd Reichart (CEO d'A22 Sports) i Anas Laghrari, un dels fundadors de la Superlliga i persona de confiança tant de Florentino Pérez com del mateix Barça. A més, el club blaugrana també compta amb l'advocat Fernando Ledesma com assessor del projecte a la capital d'Espanya.
A hores d'ara, tots dos clubs son optimistes en la previsió de la sentència. La idea del Barça, intuint una resolució oberta i interpretable, és asseure's a negociar amb la UEFA. De fet, aquest ja era l'objectiu principal temps abans de la fundació de la Superlliga. Allò que encara reclama el club blaugrana, com també ho feia el Madrid i la resta de clubs fundacionals, és una modificació de la Champions League que els permeti ingressar els diners que consideren justos. Molts més dels que ingressen ara, que en el cas del Barça s'apropen a uns 70 milions d'euros per temporada.
La Superlliga considera que, si la sentència avala el monopoli de la UEFA, el projecte haurà perdut. Ara bé, si la resolució indica que la UEFA no pot tenir el monopoli del futbol, la Superlliga tindrà camí per recórrer i haurà guanyat la disputa.
