Incomunicats i amb mals de cap: escales mecàniques i ascensors donen l'esquena al veïnat

Barcelona

Cada dia sortim i tornem a casa, la majoria de nosaltres sense problemes. Però en molts punts de Catalunya hi ha veïns i veïnes que depenen d'escales mecàniques o ascensors i que s'espatllen diàriament. Fa uns anys segur que van celebrar la instal·lació d'escales mecàniques o ascensors que milloraven la seva mobilitat, però, alhora, van començar a patir avaries.

És impossible comptabilitzar totes les que hi ha ara mateix per tot el país, però a El Balcó n'hem buscat tres exemples: un a Barcelona, un a Tarragona i l'altre a Girona.

La baixada de la Glòria, set anys d'avaries i un d'obres

La Gemma Alegrí ha anat fins al barri de Vallcarca de Barcelona, on hi ha la baixada de la Glòria: diversos trams d'escales que connecten el barri amb el Parc Güell i que estan envoltades amb les cases de molts veïns que viuen les obres dia si, dia també. La majoria del veïnat és gent gran que ha de conviure amb les escales, però també hi ha parelles joves amb cotxets de criatures i altres persones amb crosses o mobilitat reduïda.

Ara mateix, al barri tot són màquines, pols i soroll i ha quedat un espai petit, com un passadís, on hi ha unes escales, de les convencionals, que s'utilitzen per pujar i baixar. I els veïns no estan gaire contents. "Anar aguantant, és un problema i més per les persones amb una certa edat", explica un veí; "estem una mica abandonats", es queixa una altra veïna; "abans ja era complicat perquè les escales ja no funcionaven", es resigna un tercer. I és que des de principis d'any, aquestes escales estan en obres, però abans d'arreglar-les ja funcionaven malament.

Molt sovint estaven espatllades i són un equipament que s'utilitza moltíssim per la zona on estan. La previsió era inaugurar, almenys el primer tram d'obres, just d'aquí a un mes: el 30 de desembre, però avui l'Ajuntament ha confirmat que això no serà així, sinó que serà al primer trimestre de l'any que ve i només s'obrirà el primer tram.

L'Elva és propietària d'una perruqueria ubicada a la baixada de la Glòria. Té la sort que està just al mig, fet que li ha permès mantenir la seva clientela i afegir-ne algunes més que no volen baixar fins a l'Avinguda Vallcarca. Durant una època, però, no va tenir tanta sort. I és que l'Elva va haver d'anar amb crosses i assegura que "cada dia era un numeret". Explica que, per pal·liar el fet que les escales no funcionin, l'Ajuntament va posar un servei de taxi a disposició dels veïns, que funcionava amb una aplicació. "Et baixaven a Lesseps, feies la compra i et tornaven a pujar. Però no conec a ningú que l'hagi fet servir, perquè la majoria de gent és d'edat avançada i no tothom té fills o nets que els puguin ajudar amb l'aplicació".

La plaça dels Carros, espatllades des de l'inici

L'Eva Hidalgo se n'ha anat fins a les escales del pas soterrat de la plaça dels Carros, a Tarragona, que connecten els barris del Port i la part baixa amb el moll de costa i la platja. Es va inaugurar el 2012 després de dècades de reclams, ja que abans hi havia un pas a nivell a la via, amb la perillositat que suposa, i ara es troben que gairebé sempre estan espatllades. Al costat hi ha un ascensor per les persones amb mobilitat reduïda o els cotxets de criatures. A priori, una bona alternativa, però amb un problema: que tampoc funciona.

A la primavera l'Ajuntament les va arreglar, ja que s'havien fet malbé amb els temporals perquè són escales d'interior i estan a l'exterior. Un intent de solució que de poc ha servit. Tant els veïns com els que passen habitualment per la zona n'estan farts, es queixen que les escales "no funcionen la meitat de les vegades", que "quan una funciona, l'altra va malament" i que a vegades "tarden a arreglar-les més d'una setmana".

La Mari Carme Puig, presidenta de l'Associació de Veïns del barri del Port, assegura que el veïnat viu d'esquena al mar i que els elements mecànics instal·lats els ajudaven a arribar a la platja. El fet que no funcionin gairebé mai, però, els condemna a "viure incomunicats i d'esquena al mar". La Mari Carme explica que al barri hi ha molta gent gran i amb mobilitat reduïda que pateix les avaries constants de l'ascensor i les escales mecàniques.

Vista Alegre-Carme i Les Pedreres, la incògnita de l'ascensor

La Berta Artigas Fontàs està al barri de Vista Alegre, un barri cèntric de Girona. En aquest cas els problemes no són amb escales mecàniques sinó amb un ascensor públic que connecta aquest barri amb les Pedreres. L'any 2016 es va instal·lar aquest ascensor a petició dels veïns i va sortir d'uns pressupostos participats. Però ha causat molts maldecaps perquè cada dos per tres està avariat.

En els últims 3 anys ha tingut una trentena d'avaries i això causa malestar, sobretot en les persones grans i persones amb mobilitat reduïda, que depenen d'ell, per exemple, per anar a comprar. Una de les persones que es veu afectada és la Rosa Solés, veïna de les Pedreres, que té mobilitat reduïda i va amb un escúter. La Rosa explica que a vegades l'ascensor "s'espatlla i s'ha de donar tota la volta i pujar per la rampa de la Plaça Catalunya", la qual cosa li allarga i molt el trajecte fins a casa. Per estalviar-s'ho, sovint abans de sortir de casa les seves filles i els seus nets van a "mirar si funciona l'ascensor".

Fa 8 anys que es va instal·lar l'ascensor del parc de Vista Alegre, segons recorda en Josep Fortià, el president de l'associació de veïns. "Al principi la gent no el veia necessari, però es van acostumar i ara el troben a faltar quan han de baixar a fer la compra". L'alternativa, explica, és pujar les bosses i els carros de la compra pel carrer d'Isabel la Catòlica, amb una pujada molt empinada i voreres molt estretes. En Josep creu que el principal problema d'aquest ascensor és el fet que sigui completament de vidre: "Estèticament molt bé, però massa fràgil". I és que quan l'ascensor pateix vandalisme, qualsevol vidre que s'hagi de substituir té un cost de 4.000€.