"Dirigir al Liceu les bandes sonores de les pel·lícules de Bayona serà com els Reis Mags, les vacances, i la teva boda tot a la vegada"

Barcelona

Avui 'El Balcó' obre programa al Liceu, amb la banda sonora de 'La Sociedad de la Nieve', la nova pel·lícula de Juan Antonio Bayona i molts altres dels seus èxits com 'Lo Imposible' o 'Un monstruo viene a verme'. I és que la nova del director català s'estrena als cinemes el pròxim 15 de desembre i que es podrà veure a Netflix a partir del 4 de gener, just d'aquí a un mes. I com a preàmbul d'aquesta estrena, la música de les pel·lícules de Bayona es podran escoltar aquest divendres, vuit de desembre, en directe al Gran teatre del Liceu, amb la Simfònica del Vallès i el cor Madrigal, dirigits pel compositor d'algunes de les millors bandes sonores de Bayona, Fernando Velázquez.

És compositor de la commovedora música que acompanya i narra la tragèdia de 'Lo Imposible', així com de la banda sonora de 'El orfanato'. Fernando Velázquez i "J", com ell l'anomena, es van conèixer a través d'un amic en comú, Koldo Serra, director de 'La Casa de Papel', mentre tots tres treballaven amb curts. "Va ser a casa del Koldo, prenent un cafè", el director de Bilbao va posar una de les músiques de Velázquez i aleshores Bayona el va trucar dient-li que "li agradaria treballar junts". Ara, dirigirà la gran orquestra que interpretarà les bandes sonores de les pel·lícules de Bayona, moltes de les quals són seves.

Una experiència "inoblidable"

"És tan emocionant que no sé si seré capaç de recordar més que flaixos", reflexiona Fernando Velázquez, "dirigir l'orquestra del Vallès i el Madrigal amb les bandes sonores de les pel·lícules de 'J' és com l'Olentzero, els Reis Mags, el tió, les teves vacances d'estiu i la teva boda, tot a la vegada". El compositor també ha comentat que, a banda de les interpretacions musicals, hi haurà "explicacions i introduccions de gent implicada a les pel·lícules", però no ha volgut destapar res més.

El compositor ha apuntat que el concert d'aquest divendres serà com "reviure i reconstruir la pel·lícula en menys minuts i a través de la música". Per ell, el procés de crear les cançons que sonen en les pel·lícules és "bonic", alhora que complicat perquè "és una recerca d'una cosa que no existeix". Velázquez recorda "molta incertesa i una sensació de responsabilitat" perquè, tot i que sigui ficció "s'està parlant de gent real, de les famílies d'altres i d'emocions d'altres".

Sap que ho han fet bé quan la gent que "ha patit catàstrofes com les de la pel·lícula —'Lo Imposible'— se sent identificada i estima aquesta narració". O també, en el cas de 'Un monstruo viene a verme' quan la "gent recorre a les cançons en moments de dol, pèrdua i dificultat". La clau, ha explicat el compositor, és començar pel final: "sabíem on havíem d'arribar, quina era la meta".

Tocar plorant

Ja va passar una vegada que els músics es van emocionar tocant l'impossible i Fernando Velázquez creu que aquest divendres pot passar-li a ell també. El compositor pensa que es generarà una "màgia" que "dona sentit a la vida". Ha recomanat a tothom qui pugui anar a veure aquesta interpretació perquè "traspassa". Considera que "és el tipus de coses que donen sentit al sense sentit" dins d'un "món tan complicat i amb tantes emocions no positives". Una "emoció col·lectiva" que, destaca "no passa a l'Spotify".