DJ Buenri: "Em molesta que es relacioni el meu estil musical amb les drogues"

Barcelona

La música màquina s'apodera del Llapis de Memòria d'avui gràcies al protagonista que ens visita. Ell és en David Pàmies, cosa que és el mateix que en DJ Buenri. Al costat del seu amic DJ Pastis es van convertir en uns referents de la música màkina als anys 90 i, junts, van crear una marca, molt consolidada 30 anys després: "Pastis & Buenri". Dos músics que han repartit molta felicitat des de la cabina del Pont Aeri o del "Xque" i que, malgrat petar-ho molt, sempre van seguir sent molt humils i defensant aquest gènere que no sempre ha sigut ben vist. "La nostra carrera ha sigut una bogeria. Som humils i sempre ho hem volgut mantenir. Des que ens vam ajuntar amb el Pastis, sempre ens ha anat molt bé!"

Una de les primeres cançons que DJ Buenri ha escollit perquè soni al seu Llapis de Memòria és "Alice", de la banda Sisters of Mercy, un grup que el músic denomina com fosc i que va marcar per ell un abans i un després. En Buenri no ha perdut mai les ganes de gaudir de la música, cosa que, assegura, acostumen a fer els músics: "A mi m’agrada molt anar a ballar amb la meva dona, que és la meva millor amiga. Ens fem una llista dels DJs que volem anar a veure i ens posem a ballar al mig de la pista. Ballar és un exercici fonamental a la vida, és una manera de desfogar-te a la vida." El Buenri va conèixer a la seva dona a un petit after i ara treballen just al costat, ja que ella en té un saló de tatuatges molt a prop de la Pastis&Buenri Store.

"Murderous" és un tema del seu grup preferit, Nitzer EBB, que va sortir a la dècada dels 90. Va ser en aquella època que va conèixer al Pastis en una festa, quan tenien 17 anys: "Va ser una connexió immediata. Amb el Pastis mai t’avorreixes. Miràvem el DJ junts i pensàvem: volem fer el que fa aquest noi. Ens va unir la música." Anys després d'aconseguir l'èxit absolut, però, arribaria un moment de molta tensió a causa de la davallada de la música màkina i, temporalment, el Buenri i el Pastis van separar-se: "Ens vam enfadar, però ens seguíem estimant i anys després li vaig trucar i vaig dir-li: arreglem això i tornem a ajuntar-nos. Vam fer una festa de retrobament que va ser la bomba amb milers de persones."

Dj Buenri sempre ha estat un clar defensor de deixar enrere els prejudicis que existeixen amb la música màkina, normalment relacionada directament amb el consum de drogues. "Pastis i Buenri mai hem venut una imatge de vegans. Sempre hem sigut uns "fiesteros". El David és cert que ha sigut addicte i ha estat ingressat, però ara ja està bé. Jo no he sigut mai addicte, perquè no he tastat segons quin tipus de droga. Em molesta que es relacioni el meu estil musical amb les drogues." Assegura que darrere de Pastis&Buenri sempre hi ha hagut dos grans professionals que, més que anar a punxar a discoteques, es plantejaven la seva feina com anar de festa amb el seu públic. Ara, preparen un documental sobre la història de la música màkina a Catalunya, esperant que alguna plataforma els compri la idea.