Simon Kuper: "Al club creuen que tots treballen contra el Barça, que hi ha una conspiració contra el Barça"

Barcelona

Simon Kuper (Uganda, 1969), ha tornat a Barcelona per presentar el seu nou llibre 'Amigocracia' (Capitan Swing), un assaig sobre política britànica que explica l'estret vincle entre el Parlament del Regne Unit i la Universitat d'Oxford, d'on van sortir primers ministres com David Cameron o Boris Johnson. L'escriptor i columnista del Financial Times, a més, ha publicat diversos llibres vinculats amb el mon del futbol, també alguns relacionats directament amb el Barça, com 'La Complejidad del Barça' (Corner), que li van valer el 2007 per rebre el Premi Vázquez Montalbán de Periodisme Esportiu que entrega el mateix club blaugrana. Kuper ha aprofitat la seva estada a Barcelona per conversar amb el 'Què t'hi Jugues'.

Fora de micròfons comparaves la política anglesa d'Oxford amb el Barça. Quins paral·lelismes hi veus?

Abans del llibre 'Amigocracia' vaig escriure un llibre sobre el Barça i vaig passar molts dies al club. Vaig fer entrevistes a tots els nivells dins el club, des de jugadors, doctors, psicòlegs i directors. Com que vaig escriure els llibres al mateix moment puc fer-ne comparacions. La casta britànica és semblant a la casta oligarca de Barcelona que produeix sempre el nou president. Son dues castes de gent que es coneixen des de l'escola o la universitat, com Sandro Rosell i Joan Laporta, que no son amics, però que es coneixen des dels 17 o 18 anys. Venen, com la casta britànica conservadora, de famílies de l'elit. No son tots rics, però els diners no ho son tot. Venen de les mateixes escoles i universitats, comparteixen amics i es coneixen dels restaurants de la ciutat. Els conservadors britànics també son amics i rivals.

Has escrit molt sobre el Barça i clubs europeus. Vas escriure 'Fútbol contra el Enemigo' l'any 1994. Ha canviat molt el futbol?

Hi havia una tradició diferent. El Barça era molt diferent d'altres clubs. Ara no hi ha tanta diferència amb el Real Madrid, el Bayern i el Manchester United. Son una mica el mateix. Els aficionats son els mateixos, els estadis s'assemblen...el nou Camp Nou serà modern, com ho son els de Londres, Manchester o Munic. La globalització ha fet que les diferències nacionals i la cultura del futbol hagin desaparegut. Ara no podria escriure un llibre com el que vaig escriure fa 30 anys.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El Barça ha perdut la categoria de 'Més que un club', segons això que explicaves?

No sé si és 'Més que un club' ara. No té un estil diferent i també té patrocinador, que abans no en tenia i era significatiu. El Manchester City és més Barça que el Barça, ara mateix. És veritat que és dels socis, un fet gairebé únic, però potser el 'Més que un club' ha desaparegut per l'afició global. Com expliques a gent d'Amèrica i Xina què significa 'Més que un club' i què és Catalunya? Crec que hi ha molts aficionats del Barça que no saben res de Catalunya.

Què opines del cas Negreira?

En les meves entrevistes al club he vist que hi ha una sospita enorme sobre els àrbitres. Hi ha una idea molt forta al club que em va sorprendre, que és que tots treballen contra el Barça, que hi ha una conspiració contra el Barça. És molt vell això. Em va sorprendre que aquesta idea segueixi existint amb tanta força avui dia. Si ets àrbitre, el que vols és no fer errors. Per exemple, és una humiliació pública cometre errors arbitrant un clàssic.

Creus que tenen relació el Brexit i el 'no' a la Superlliga dels clubs anglesos?

Sí, hi ha semblances. La idea del Brexit i dels processos contra la Superlliga és anar contra una elit rica que es vol aprofitar de tots i del nostre amor pel futbol per guanyar diners. Aquesta ràbia que va provocar el Brexit és la mateixa que es va produir contra la Superlliga. És diferent a Espanya. He passat un any a Madrid i he vist que per a l'afició del Madrid la Superlliga és una bona idea. La majoria de madridistes prefereixen jugar contra el Manchester City que contra l'Elx. A Barcelona, el sentiment és similar. A més, el Barça necessita diners i ha escollit donar suport a la Superlliga. A Anglaterra no hi ha aquest ànim entre els aficionats dels clubs.

Per això la política defensa els aficionats?

Sí, perquè no hi ha risc polític. Per què no defensar una idea molt popular si no et suposa un risc? Aquesta idea popular és la oposició a la Superlliga. És normal que un govern defensi una idea popular.