El negoci de l'aigua mineral esquiva la sequera i factura 300 milions d'euros el 2022

Girona / Barcelona

L'aigua mineral continua sent un negoci rentable en plena sequera, i les empreses del sector no estan veient alterada la seva activitat per la falta de pluges que pateix Catalunya des de fa tres anys. Les marques d'aigua embotellada (concentrades en un 90% a la comarca de La Selva, amb municipis lligats històricament a aquesta activitat com Sant Hilari Sacalm o Caldes de Malavella) van extreure 1.800 milions de litres l'any passat dels manantials catalans, que equivalen, aproximadament, a l'aigua que es consumeix a tot Catalunya en dos dies. El ritme d'extracció del 2023 és molt similar.

El sector va facturar l'any passat vora 300 milions d'euros, 40 dels quals gràcies a les exportacions a l'estranger, sobretot a Portugal, França, Itàlia i Andorra. Fonts de les companyies d'aigua envasada reconeixen que la sequera no ha alterat la seva activitat, ja que els aqüífers d'on s'extreuen els recursos estan a molta profunditat (fins a 300 metres en alguns casos), es reomplen amb filtracions i encara no han patit l'escassedat que ja es nota, i molt, a les aigües subterrànies que estan a 10 o 20 metres de profunditat.

Ampliar

L'explotació dels manantials es fa en base a una concessió signada amb la subdirecció de mines de la Generalitat que és dels anys 70' i té un règim semblant al de l'extracció de materials fòssils com el carbó. El sector mai sobrepassa els límits establerts en aquest contracte.

La patronal d'envasadors d'aigua no nota la sequera

El sector ha continuat amb la seva activitat perquè de moment els aqüífers que exploten continuen bé de reserves. En declaracions a SER Catalunya, el president de l'Asociació Catalana d'Envasadors d'Aigua (ACEA), Xavier Cívit, ho resumia així: "potser notarem d'aquí uns anys la falta d'aigua, perquè la recàrrega és més lenta, així que no hem notat. Potser alguna variació, però molt petita", assegura.

En paral·lel, Cívit considera normal que les restriccions d'aigua afectin abans a les llars que no a les activitats econòmiques: "quan hi ha límits, a tots els països del món, les empreses que utilitzen aigua com ingredient - sigui de l'aixeta o mineral- aquestes no tenen restriccions. Això és així a tot el món", assevera el president de la patronal.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Ampliar

Els envasadors defensen que l'aigua extreta és un 0,0'3% del total de recursos, i que l'extracció subterrània i la superficial tenen cícles independents que no tenen res a veure. Els ecologistes i diversos moviments en defensa del Montseny neguen la major.

Creix l'oposició a La Selva

"És evident que hi ha un impacte important. S'està extraient aigua des del mateix lloc on es carrega aquest aqüífer. I ara no es carrega, perquè no plou. La major part de fonts del Montseny s'han quedat seques. Hi ha escassedat a les masies des de fa un any". Aquesta és la radiografia que fa Carles Lumeras, president de la Coordinadora per la salvaguarda del Montseny.

Ampliar

Aquesta explotació dels manantials durant la sequera fan preveure que en algun moment les reserves subterrànies també vagin minvant, ja que sense filtracions provinents de les tempestes no hi ha recàrrega. Això afecta a la biodiversitat del Parc Natural del Montseny perquè quan s'exploten els aqüífers, i s'assequen, aquesta aigua deixa de nodrir els arbres i la resta de vegetació de la zona, que n'agafen una bona part per absorció.

Des de l'entitat també denuncien que la llei franquista que regula l'extracció d'aigua és opaca i que les dades d'extracció no són públiques. Diuen que els pocs estudis científics que hi ha, estan fets per les mateixes embotelladores que "no tenen gens d'interès a demostrar la veritat". Per això, reclamen un estudi sobre l'aqüífer Montseny-Guilleries fet a fons per un organisme independent.