La consellera d'Educació demana "fer pinya" per superar els resultats PISA

Barcelona

Sis dies després de la publicació dels pèssims resultats de l'informe PISA, la consellera d'educació Anna Simó demana "fer pinya", per impulsar mesures "amb acords de tots els agents educatius i polítics". "No hem d'anar fent tombs ni prendre decisions com a reacció" sinó "focalitzar bé les polítiques i les inversions que cal fer".

La consellera d'Educació creu que la base per resoldre "els punts que trontollen" d'un sistema que defensa "té molts bons fonaments", està en les resolucions aprovades amb àmplies majories al ple monogràfic d'educació que es va fer al Parlament el passat 27 de juny.

La consellera anuncia canvis al Consell d'Avaluació

La consellera Anna Simó ha ratificat en la seva responsabilitat al secretari de polítiques educatives, Ignasi García Plata que va ser qui va fer la primera valoració de l'informe PISA dient que hi havia una sobrerepresentació de l'alumnat nouvingut en la mostra que va fer la prova de l'OCDE. "Ignasi García Plata és part de la solució, no és el problema. Hi confio plenament."

En canvi, la consellera ha anunciat que al gener hi haurà "canvis de fons" en el consell Superior d'avaluació, que van ser els responsables de validar la mostra d'alumnes que inicialment el departament va qüestionar -tot i que després va dir que era correcta-. "He parlat de canvis de fons a partir del gener per convertir l'actual consell en una agència potent d'avaluació i prospectiva", tal com preveu la LEC. "Hem de ser molt rigorosos" a l'hora d'avaluar les pedagogies que s'apliquen i els resultats que s'aconsegueixen.

En aquest punt, i davant les veus que aquests dies han defensat que cal tornar a les metodologies més tradicionals i aparcar l'ensenyament per competències o per projectes, Simó assegura que el "debat sobre les millors pedagogies s'ha de basar en evidències i resultats. Ara mateix s'està dient una cosa i la contrària".

En aquest punt, i davant les veus que aquests dies han defensat que cal tornar a les metodologies més tradicionals i aparcar l'ensenyament per competències o per projectes, Simó assegura que el "debat sobre les millors pedagogies s'ha de basar en evidències i resultats. Ara mateix s'està dient una cosa i la contrària"

10 punts per buscar l'acord

La consellera Anna Simó ha enumerat una desena de punts en els quals voldria buscar acord amb la resta de grups, aprofitant que tant el PSC com els comuns van demanar al ple monogràfic d'educació i també al debat de política general "acords de país" en matèria educativa. Deu prioritats que segons Simó es resumeixen en dues: "Més inversió continuada, que s'allargui mínim dues legislatures i focalització" en les prioritats. Entre la desena de punts esmentats per la consellera hi ha la "necessitat de fer un pacte amb el món local per aconseguir la gratuïtat en l'etapa 0-3", avançar cap a un pacte "per l'educació gratuïta a temps complet" seguint l'exemple portuguès que ofereix extraescolars amb "valor educatiu" a tot l'alumnat de primària o millorar la formació inicial del professorat estenent programes com el SENSEI de mentoria a professorat novell.

1. Pacte per unes polítiques educatives resilients, amb dotació econòmica i que abasti un mínim de dues legislatures més.
2. Compromís de país per la inclusió que impliqui les entitats i tots els actors que hi tenen a veure, i també els grups parlamentaris.El compromís ha de tenir en compte les conclusions de la Comissió d'Estudi sobre el Desplegament d'un Sistema Educatiu Inclusiu (CEDSEI), que es va constituir al Parlament el 2021, i de la Taula de Participació per un Sistema Educatiu Inclusiu.
3. Pacte amb el món local per treballar per la gratuïtat i universalitat del 0-3, amb acords concrets i compromisos econòmics.
4. Pla per una educació a temps complet, amb l’enriquiment d’activitats extraescolars amb valor formatiu i la col·laboració de tots els agents de l’entorn del centre.
5. Millora global de la formació dels docents: canvi del pla d’estudis de les titulacions superiors. Seguiment del programa d’impuls de la residència inicial docent Sensei.
6. Acord de país per a l’impuls de l’avaluació del sistema, les polítiques educatives i la recerca educativa. Creació de l’Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, que recull la Llei d’Educació de Catalunya.
7. Evolució acordada del model d’acollida i dotació de reforços per a les aules d’acollida a partir del curs 2024-2025, de forma semblant al pla pilot d’aula d’acceleració que s’està fent a Barcelona, a més de canvis en la formació continuada del català.
8. Seguiment del debat del programa ja iniciat de recuperació d’aprenentatges de les competències lectores i matemàtiques, amb recursos, materials i acompanyament als centres que ho requereixin.
9. Pla de reducció de l’abandonament escolar, amb l’objectiu d’arribar al 10%.
10. Potenciació de l’educació afectivosexual i la coeducació, i prevenció de l’assetjament escolar.

Catalunya toca fons al darrer informe PISA

Els resultats dels alumnes catalans en matemàtiques, ciències i lectura han caigut al seu mínim històric des que Catalunya va començar a participar en les proves PISA fa dues dècades. La caiguda més important respecte a l'anterior estudi és en competència matemàtica, on registra un descens de 21 punts. En el cas de la lectura, la mitjana dels estudiants catalans se situa 40 punts per sota dels resultats de fa una dècada. I no tot és atribuïble a la pandèmia perquè en les mateixes circumstàncies altres països de l'OCDE i de la Unió Europea i també altres comunitats autònomes de l'estat, ha aconseguit millorar les seves puntuacions respecte a l'anterior informe, fet l'any 2018.

En competència matemàtica, els alumnes catalans obtenen una mitjana de 469 punts. Són 21 punts menys que l'anterior edició de l'informe i la mitjana més baixa de tota la sèrie històrica des de 2003 quan Catalunya va començar a participar amb una mostra pròpia a les proves. Si comparem aquest resultat amb altres països, Catalunya està 67 punts per darrere del Japó que, juntament amb Corea i Estònia, se situen al podi dels tres països amb millors resultats de l'OCDE. Catalunya es col·loca també per darrere de la mitjana de la UE (474 punts) i de la mitjana espanyola (473 punts)

Pel que fa a la competència científica, els alumnes catalans obtenen una mitjana de 477 punts, 12 punts per sota dels resultats de 2018 i 70 punts per sota del Japó, que com en el cas de la competència matemàtica és el país que obté la millor puntuació (547 punts). Els resultats dels alumnes catalans se situen per darrere de la mitjana d'Espanya i de l'OCDE (485 punts) i per darrere també de la majoria de comunitats autònomes. Es dona a més la circumstància que regions com Castella i Lleó, Astúries o Cantàbria han millorat els seus resultats respecte a l'anterior edició de l'estudi, malgrat el confinament i les classes en línia.

Pel que fa a la competència lectora, els resultats catalans de quart d'ESO obtenen una puntuació mitjana de 462 punts. Igualment, la mitjana dels estudiants catalans se situa per sota de la mitjana de la UE i d'Espanya, i a 54 punts dels països que obtenen els millors resultats i que en aquest àmbit són Irlanda (516 punts), Japó (516 punts) i Corea (515 punts).