Darrere les obres de la Sagrada Família: noves dates, ofertes de multinacionals i racons tancats al públic

Barcelona

Des de la cruïlla dels carrers de Sardenya i Provença de Barcelona, es veu la immensitat de la Sagrada família des del que serà el vèrtex nord-oest del temple. Allà, hi ha l'accés des de la cripta, que és on avui comença El Balcó, a les portes de Nadal i un mes després que s'il·luminessin totes les torres centrals, el passat dotze de novembre.

El convidat d'honor d'aquesta visita és Antoni Bassas, a qui, admet, li encanta anar a la Sagrada família i "veure com progressa", ja que els barcelonins, han pogut veure a través dels ulls de desenes de generacions com s'ha anat construint l'edifici, com ha anat canviant i, també, com s'ha allargat la data per acabar-la.

El que més il·lusió li fa al Bassas, diu, és entrar "amb passe VIP". I és que en aquest reportatge, El Balcó i Antoni Bassas, es colen a les obres, veuen la nau central des de gairebé el sostre; visiten l'interior de la torre de Maria, la coronada per l'estel; la Sala Creuer i pugen fins a la torre de Jesús, la del centre, encara inacabada i que farà fins a 172,5 metres. Uns espais que encara no estan oberts pel públic. Tot plegat acompanyats de l'arquitecte director de la Sagrada Família, el Jordi Faulí, que revela noves dates de finalització de les obres, ofertes de multinacionals que han rebut per fer esdeveniments privats i que han rebutjat; i també petits secrets personals.

L'inici: armilla i les obres de l'Assumpta

Abans de visitar les obres, cal preparació: armilla vermella i casc. "És com quan et poses el paracaigudes abans de saltar, ara comença l'aventura de debò", bromeja en Bassas. És just aleshores quan arriba l'arquitecte, Jordi Faulí, que explica que les obres no han parat des de l'any 1882, només alguna temporada perquè "la vida mana", comenta en Bassas, "i si hi ha una guerra civil o una pandèmia, s'ha de parar". L'arquitecte Faulí s'abriga, es posa la bufanda: "és que anem molt amunt".

Comença l'ascenció. Primera parada: les bastides que passen per sobre de la que serà la capella de l'Assumpta. Se senten els cops i els repics dels treballadors. L'arquitecte Faulí s'ho coneix com casa seva, fa el recorregut que farà l'equip del programa "una o dues vegades al dia". El recorregut serà llarg, d'una hora aproximadament, fins a arribar als 85 metres d'alçada, el punt més alt de la Torre de Jesús que s'ha construït fins ara.

Al terra de la nau central: el pas del temps

Una vegada l'equip ha recorregut la façana de l'absis, construïda per Gaudí, entra dins la basílica, a una cantonada amagada de la nau central. Darrere unes teles que tapen les obres, l'arquitecte Faulí explica que sempre té "sentiments diferents" cada vegada que entra a la Sagrada Família, perquè sempre la veu diferent: "el reflex dels vitralls, la gent que canvia, les coses que s'hi fan".

L'Antoni Bassas també ho sent. El periodista constata que "no cal saber d'arquitectura per veure la creativitat de Gaudí i la feina de la gent que l'ha seguit". Faulí ho complementa destacant que "som on som perquè va haver-hi una gent als anys 50 que amb dificultats van construir la façana de la passió" si no, apunta l'arquitecte, "no seríem aquí".

Bassas recorda aleshores quan hi venia amb el seu pare de petit, quan la Sagrada Família "eren quatre parets obertes, no es cobrava entrada i podies pujar per les escales de les quatre torres que estaven aixecades". També recorda quan es va construir la façana de la passió, i les quatre torres van passar a ser vuit: "veure-ho acabat et dona la idea del pas del temps, em fa pensar en el meu pare".

"Recordo un dia, que era el dia de la Sagrada Família que uns nens passaven amb una guardiola demanant a la gent diners, i pensava a aquest pas això s'acabarà al segle XXIV", riu l'Antoni Bassas. Abans, el finançament del temple estava basat en donatius privats, però ara són 15.000 les persones que cada dia paguen una entrada per veure l'obra començada per Gaudí.

Molts d'aquests diners van a parar al control, ja que "amb tanta afluència de gent, ha d'haver-hi organització, normes i horaris", apunta el Faulí. Unes normes que s'apliquen a tothom, des de religiosos que volen entrar fora de l'horari de missa, fins a grans empreses que han volgut llogar la nau central. "M'han explicat que alguna multinacional us ha demanat si poden fer una convenció, un còctel o un acte social aquí dins", li insinua en Bassas a en Faulí. L'arquitecte ho confirma, però assegura que "però la resposta és no perquè la Sagrada Família no és per això". El que sí que s'ha vist alguna vegada, són genolls a terra i anells.

Al cel de la nau central (45 metres): confiança en el futur

Després de la nau, l'equip de El Balcó agafa un ascensor que és provisional i que ocupa un espai que estarà ple de campanes. En sortir, es veu un pont que uneix l'escala de l'absis amb la torre de l'evangelista Lluc. Es veu la nau central des de dalt i la gent cada vegada més petita. Hi ha molts detalls daurats: "representa la divinitat", destaca Faulí.

Hi ha també moltes estructures de formigó, que en Gaudí ja va utilitzar, però l'obra no destaca només pel que va fer aleshores, sinó per la confiança que va tenir en el futur. "Al segle XIX, Gaudí tenia dues opcions: pensar en un projecte que podia acabar o tenir confiança absoluta en el futur, va triar la segona", admira en Faulí, que afegeix que Gaudí va "confiar" en la gent del futur i es va "dedicar al màxim per deixar el màxim d'informació". Ell volia fer un "edifici que comuniqués sentiments a gent de tot el món" i sabia que "l'edifici que tenia al cap no el podria construir perquè no tenia temps". Una reflexió que en Bassas allarga: "un projecte que vol transcendir no es pot fer en el temps d'una vida".

Sala creuer (60 metres): noves dates de l'obra

Ara toca pujar escales fins les torres evangelistes. Allà, un detall: canvia el color de la pedra, de l'antic al nou. "Aquí al voltant hi havia fàbriques i xemeneies i això ha contribuït que la pedra de la façana del naixement tingui un to fosc", explica l'arquitecte Faulí, que també avança que "aviat retornarà al to original", perquè s'iniciarà la restauració i això farà que la Sagrada Família es vegi tota del mateix color que la va veure Gaudí.

L'equip entra a la base de la torre de Jesús, l'última de les centrals i l'última que falta per acabar. Aquest espai és la Sala Creuer, a la qual s'accedirà per unes plataformes penjades que donaran accés directe a l'interior. Un interior amb quatre columnes centrals i 24 més en una circumferència contigua. Aquest espai "no sorgeix directament del projecte de Gaudí", diu l'arquitecte, sinó que el dibuixa en negre. Són els successors els qui pensen en aquesta sala per portar llum a l'interior i aguantar la torre

Al centre de la sala hi ha una graderia, que explica en Faulí, està pensada perquè "les persones que pugin a la torre puguin aturar-se a veure la ciutat a través dels finestrals". I, de fet, Bassas apunta que, vist ara, és un espai que "convida a seure".

"Darrerament hem parlat d'uns 10 anys". Per tant 2033-2034 és la nova data de finalització de les obres de la Sagrada Família. Aquesta informació fa pensar a l'Antoni Bassas en "la quantitat de gent que no ho veurà, però que haurà vist alguna cosa i s'ho emportarà". Davant d'això, l'arquitecte recorda la frase que deia Gaudí: "ja ho veurem des del cel".

No cal ser creient

Si bé és veritat que Jordi Faulí explica que és creient i que ser l'arquitecte de la Sagrada Família l'ha ajudat "a aprofundir en la creença", també diu que "no cal ser creient" per gaudir de la basílica. "Gaudí volia crear un edifici explicació de la fe cristiana, però també de la vida i arriba a molta gent". De fet, "quan arriben a l'interior persones no cristianes, també senten alguna cosa".

"Al món hi ha grans construccions singulars, però no a totes entres i t'has de quedar en silenci", reflexiona Bassas, que també apunta que l'èxit turístic que té la Sagrada Família va més enllà de les seves imatges: "avui es porta molt el turisme de les experiències i aquí tens una experiència". A partir d'aquí sorgeix el debats dels detractors, dels qui pensen que s'hauria d'haver deixat l'obra de Gaudí tal com estava quan va morir.

La torre de la Mare de Déu: un espai sense línies

Abans de pujar més amunt, petita parada a la torre de la Mare de Déu, la que es corona amb una estrella que il·lumina Barcelona des de fa dos anys. Quan entra l'equip paren els trepants i qualsevol moviment i soroll ressona d'una manera que no es pot descriure. "És un espai que Gaudí va pensar, però no va pensar", introdueix l'arquitecte, i és que el creador comptava que hi hagués pisos per suportar el pes de la torre, però sense una funció. Avui en dia, "s'han eliminat aquests pisos gràcies a la tecnologia actual" i, dins de la torre, no hi ha cap element horitzontal, sinó una gran lluerna corba que puja fins dalt i 800 finestres.

En Faulí descriu l'espai com un lloc de "silenci i contemplació", tot ell sinuós, gràcies a les noves tècniques arquitectòniques: "hem de seguir el projecte de Gaudí al peu de la lletra, però amb aquelles coses que avui podem oferir".

La torre de Jesús (85 metres): descobriments

Per fi toca pujar a l'espai desconegut: la torre de Jesús. En Bassas al·lucina: "tota la vida ho hem vist des del carrer i ara ho tenim a l'altura dels ulls". En Faulí calcula que l'acabaran a finals del 2025. Culminarà amb una creu blanca, de ceràmica i de vidre "que reflectirà fins i tot el cel". Aquí és quan l'arquitecte confessa una cosa que no sabíem fins ara i que sorprèn a tot l'equip: "jo tinc vertigen, però un s'hi va acostumant, si no malament".

Malament, perquè pràcticament cada setmana ha de pujar fins als 85 metres, per comprovar com avança la construcció. Aquesta part, ja la té interioritzada: "en l'obra actual construïda m'hi passejo amb total tranquil·litat".

I allà a les altures, dins la torre de Jesús, es fan les dotze del migdia, i comença a sonar el Virolai. Se li insinua a l'arquitecte Faulí que cada vegada s'assembla més a Gaudí i la seva resposta és inesperada: "m'ho han dit alguna vegada i sense saber que era arquitecte d'aquí". L'Antoni Bassas culmina la conversa: "com s'acostuma a dir, vigili amb els tramvies".