La jutgessa arxiva la causa oberta contra Colau per coaccions en el cas del Bloc Llavors

Barcelona

La jutgessa ha acordat arxivar la causa que mantenia oberta contra l'exalcaldessa Ada Colau arran d'una denúncia del fons inversor Vauras, que l'acusava de coaccions pel cas del Bloc Llavors. De fet, la querella la van presentar contra Colau, els llavors regidors Marc Serra i Lucía Martín i la responsable del departament de disciplina d'Habitatge i Inspecció del consistori.

Després d'investigar la querella, que va portar l'exalcaldessa a declarar com a imputada abans de les eleccions municipals, la jutgessa ha conclòs que Colau no va intervenir en cap de les reunions en què el fons inversor va dir que ha estat coaccionat i que, de totes maneres, la immobiliària mai no va ser objecte d'amenaces.

En la seva interlocutòria, la jutgessa assegura que la querella respon a "finalitats que no tenen res a veure amb el procediment penal" sinó que buscava "l'efecte mediàtic que suposa involucrar un polític". La magistrada assegura que el govern municipal no va fer cap coacció, sinó que es va limitar a recordar al fons d'inversió el que diu la legislació. És a dir, l'obligació d'oferir alternatives residencials a persones vulnerables abans de desnonar-les.

És la segona vegada que s'arxiva aquesta causa. El 2020, la mateixa jutgessa ja va considerar que no hi havia indicis de delicte, però l'Audiència de Barcelona la va obligar a reobrir la causa i investigar més.

Colau denuncia lawfare

L'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que això és el famós “lawfare” o "guerra judicial del que tant s’ha parlat". Al final tot s’arxiva, ha dit, però el mal està fet.

En un missatge a Telegram, Colau ha assegurat que "pot ser sí que els ha sortit a compte a determinats lobbies fer-nos lawfare: a les darreres eleccions, l’actual alcalde del PSC va treure un regidor més amb només 141 vots més que la nostra candidatura".

La portaveu dels comuns a l'Ajuntament, Janet Sanz, també s'ha preguntat si el resultat electoral a Barcelona hauria estat diferent si Ada Colau no hagués hagut d'anar al jutjat els dies abans de les eleccions.

En una entrevista a Hora 25, L'exalcaldessa ha assegurat que "ha estat una guerra judicial que formava part d'una estratègia de desprestigi generalitzada". Colau ha afirmat que els interessos econòmics que no estaven acostumats a un poder democràtic i que van intentar aconseguir amb querelles el que no van fer a les urnes, això es diu 'lawfare'.

18 querelles presentades i 15 arxivades

Durant els anys de govern d'Ada Colau, ella mateixa o membres del seu equip han estat denunciats fins a 18 vegades davant la justícia. 15 de les querelles que es van presentar contra ells ja han estat arxivades i n'hi ha 3 que encara estan actives.

En el cas de l'exalcaldessa, ara mateix té dues investigacions actives i 4 més que s'han arxivat. Les dues querelles que Colau manté actives fan referència a les subvencions atorgades a entitats com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o Enginyers sense Fronteres i una segona presentada per l'exarquitecte en cap, Josep Anton Acebillo, per la Superilla.