Universitats augmentarà l'oferta no pressencial per fer el màster de secundària
El departament ha fet una petició formal al Ministeri d'Universitats per tal que les universitats presencials puguin oferir modalitats híbrides, amb fins a un 60% de classes virtuals.

Un profesor de secundaria dando clase / GETTY

Barcelona
A la darrera preinscripció, per al curs 2023/24, les universitats catalanes van oferir gairebé 2300 places de les quals 450 eren, per primera vegada en línia, a la UOC. L'oficina de preinscripció va rebre prop de 3900 sol·licituds, és a dir, deu peticions per cada sis llocs disponibles. Però curiosament, en acabar el procés de matriculació han sobrat prop d'un centenar de cadires. El motiu és que una part significativa dels aspirants buscaven una oferta semipresencial o virtual al 100%, perquè molts són professionals en actiu -de vegades ja exercint com a professors de secundària- que necessiten compaginar estudis i feina.
Per resoldre aquesta divergència entre l'oferta i la demanda, el Departament de Recerca i Universitats preveu que una part de l'increment de places que ja havia anunciat per als pròxims cursos sigui amb fórmules no presencials, o almenys no del tot. Per això han adreçat una petició al Ministeri d'Universitats perquè modifiqui el percentatge mínim de presencialitat que s'exigeix quan una universitat tradicional imparteix un màster habilitant.
Ara mateix aquest percentatge està fixat en el 80% de les sessions i la petició del departament és que aquesta xifra es rebaixi a la meitat, al 40%. Aquesta rebaixa suposaria tractar el màster de formació del professorat d'ESO com la resta d'estudis, que ja permeten fer fins a un 60% de les classes en format virtual.
En els darrers tres cursos, i davant la manca continuada de professors als instituts, les universitats han augmentat l'oferta de places al Màster de formació del professorat de secundària. Segons dades de la conselleria, al 2021 es van oferir 1880 places i es van rebre 4808 sol·licituds en primera preferència. Aquell curs el nombre definitiu de matriculats va ser de 1954 persones, per sobre de l'oferta inicial. Enguany, l'oferta inicial ha pujat fins a les 2294 places, s'han rebut 3888 sol·licituds, però la xifra final de matriculats ha estat de 2206 persones, La UOC ha cobert el 100% de les places que oferia, però altres universitats com la UAB, la UB o la UdL -que fan sobretot oferta presencial- no han cobert totes les places.
Les alternatives virtuals, a preu privat
Molts aspirants busquen cada any alternatives per fer el màster en línia. L'any 2022, quan a Catalunya encara no hi havia oferta virtual per fer aquests estudis, la Generalitat calculava que uns 1600 estudiants catalans estaven matriculats a altres campus a distància, com la UNED (Universitat Nacional de Educación a Distancia) o alguns privats com la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR) o la Universitat Internacional de València (VIU). Però aquestes dues opcions suposen per a l'estudiant pagar 4 vegades més que en una universitat pública. Si fer el màster a distància a la UOC té un cost de poc més de 2000 euros, en aquestes universitats privades la matrícula va dels 8000 als 10.000 euros.
Més enllà de la factura que han de pagar els estudiants, el govern català no veu amb bons ulls que els futurs professors que han d'exercir a Catalunya es formin en aquestes universitats. “No ens ho podem permetre”, assegurava el març de 2022 la llavors consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que defensava la necessitat que els estudiants es formessin coneixent el sistema educatiu català i la immersió lingüística.

Soledad Domínguez
Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...




