40 anys de Wad-Ras: "Jo vaig néixer aquí i vaig tenir la meva filla aquí"

Barcelona

"La meva em va tenir aquí, és a dir, jo he nascut aquí", explica la Jèssica. "Jo vaig tenir la meva filla aquí", afegeix. Tres generacions de dones, que han viscut entre els mateixos murs de la presó de Wad-Ras, a Barcelona. La Jèssica es va criar a un centre de menors. Amb divuit anys va sortir-ne i va tenir el seu primer fill. "Em vaig passar a la mala vida i vaig acabar aquí." Ara, té 39 anys i en fa 14 que és a la presó. "Jo vaig estar molt bé amb la meva filla, em van ajudar en tot moment", explica. La seva vida, com la de moltes altres internes, ha estat lligada al departament de mares de Wad-Ras, l'únic de tot Catalunya. Actualment, hi viuen 7 mares amb vuit nadons de menys de tres anys. El centre també té una llar d'infants amb una educadora i una auxiliar per a nens que són molt petits o que encara no van a l'escola bressol del barri.

La presó de dones, situada a la Vila Olímpica, celebra aquesta tardor el seu 40è aniversari. El centre continuarà obert, com a mínim, sis anys més. El Govern ha anunciat una inversió de 90 milions d'euros per la nova presó de dones a la Zona Franca, que ha de substituir Wad-Ras. Està previst que les obres comencin el 2026 i, com a molt aviat, acabin el 2029. A Wad-Ras hi ha 215 dones, 107 en règim ordinari, condemnades o en presó preventiva, i 108, en règim obert, és a dir, que només van a la presó a dormir.

Ampliar

Cerrar

La primera impressió de la presó

Moltes de les internes, quan entren per primer cop a la presó, la primera persona que veuen és la Maria, funcionària de vigilància. "Normalment, venen del calabós, enfadades, plorant, disgustades...", relata. "Tenen moltes coses al cap, volen parlar amb la seva família, volen dutxar-se, tenen gana, volen fumar, volen anar al lavabo, volen pegar a algú...", continua. Per això reivindica un tracte humà i proper i explica que sempre intenta atendre-les amb una poma, un entrepà, un got d'aigua o una cigarreta. "Que s'asseguin, que fumin una cigarreta i després veuran el món d'una altra manera", comenta.

La presó de Wad-Ras es va construir l'any 1915 i és el centre penitenciari més antic de Catalunya. Va ser un centre de menors fins que, l'any 1983 es va convertir en una presó de dones. La Noemí, infermera a la presó, recorda l'acompanyament a les víctimes de l'heroïna durant els anys vuitanta, o les dones afectades per la SIDA, als anys noranta. "El perfil de dona amb VIH, toxicòmana i a presó... la dignitat social era zero", assenyala. "Aquí treballaven professionals que el seu objectiu era enaltir la dignitat de la persona". Al centre també organitzen formacions i tallers. "He après a editar vídeos i fotos. Jo mai havia tingut interès d'aprendre-ho, però estant aquí ho he après", diu la Ruth, que té 25 i fa cinc mesos que és a Wad-Ras.

A Catalunya, hi ha 8.042 interns i només 463, un 6,2%, són dones. Dues de cada tres són víctimes de violència masclista i un 60% tenen problemes de salut mental.

Ampliar

Cerrar