Habitatge a Andorra, de 900 € a 1700 €: "estem vivint per treballar i pagar despeses"

Barcelona

Aquests últims mesos de l'any s'ha viscut un fet històric a Andorra. Carrers plens de persones queixant-se que ja no es poden permetre viure al país. La problemàtica que tantes vegades hem explicat a casa nostra, l'habitatge i els seus preus, ara es viu en un país sencer, un país tan petit i que intuíem fàcil i benestant.

Ara mateix, per molts andorrans o treballadors que fa anys que viuen a Andorra és pràcticament impossible comprar un pis o pagar-ne el lloguer. Molts andorrans estudien marxar o ja ho han fet cap a l'Alt Urgell o la Cerdanya. És per això que han dit prou i, en un país que fins ara havien estat callats, han sortit al carrer. Des del 31 d'octubre s'han manifestat tres vegades. Més d'un miler de persones van sortir la primera vegada i l'última protesta, ara fa just 10 dies, va aplegar 2500 persones, segons l'organització, i poc més d'un miler segons la policia.

La pujada dels preus

En Joan Ramon Crespo, membre de la Coordinadora per l'habitatge digne, ha explicat que els preus a Andorra han crescut tant per diversos motius: En primer lloc, "la permissivitat" amb l'entrada d'inversors, tant grans com petits, també l'existència de pisos buits que "s'utilitzen per altres qüestions" o els "lloguers turístics".

A banda, Crespo també ha apuntat a un preu que s'ha pactat entre els propietaris per igualar "la nova construcció de luxe". Tot plegat ha fet pujar el preu dels pisos de compra, i ha reduït l'oferta del lloguer.

Haver de marxar

L'Alícia (nom fictici) ha volgut explicar el seu cas a El Balcó. Vol utilitzar un altre nom perquè Andorra "és un país petit i pot generar repercussions en l'àmbit laboral". Ella i la seva parella fa deu anys que viuen a Andorra i vint que hi treballen, els seus fills hi han nascut, són andorrans, i també van a l'escola a Andorra. En el seu moment, pagaven 900 euros, un preu "que ja era elevat", però el que ara paguen "és un disbarat", són 1700 euros, pràcticament el doble, "i tampoc és un pis molt gran".

El que va passar va ser que el seu pis es va posar a la venda i no van poder comprar-lo perquè no tenien "estalvis suficients". Tenien l'esperança que els hi volguessin tornar a llogar, però la persona que el va comprar va dir que seria "per ús propi", una cosa que l'Alícia assegura que "és mentida" perquè hi passa cada dia per davant, i sempre troba les persianes abaixades. Van demanar assessorament legal, però els van dir que no es podia fer res perquè si es diu que és d'ús propi, no es pot fer res, tot i que no sigui veritat.

Després d'un gran "patiment i angoixa", ara, l'Alícia i la seva família es plantegen anar a viure a la Seu d'Urgell, ja que no poden estalviar res: "estem vivint per treballar i pagar despeses". Marxar a Catalunya, però mantenint l'estil de vida d'allà que és on tenen els amics, on treballen i on els seus fills van a l'escola. Tot plegat, "anirà en detriment d'un desplaçament cada dia", un preu que estan disposats a pagar.

La por s'ha acabat (o no)

L'última manifestació massiva que es recorda al país va ser la que va tenir lloc contra la guerra de l'Iraq. No és Andorra un país marcat per la cultura de la manifestació i la protesta, com pot ser-ho el seu veí, França. És per això que les manifestacions dels últims dies agafen més rellevància: "Per primera vegada s'ha pogut sentir la necessitat de la gent de sortir al carrer", explica Crespo. Malgrat no tenir tradició de protesta, no va ser difícil reunir a la gent.

Tot i això, els andorrans encara no han perdut tota la por a expressar la seva opinió. "Manifestar-se a Andorra de forma anònima és molt freqüent", assegura la periodista de SER Andorra Marisol Fuentes. A aquest petit país ubicat als Pirineus l'acomiadament és lliure, fet que justifica que moltes persones prefereixin fer ús d'anònims quan es manifesten a xarxes socials o mitjans digitals. Però no només tenen por a represàlies en l'àmbit laboral: "El propietari del teu pis et pot fer fora perquè pensa que estàs criticant la seva gestió".

Eleccions marcades per habitatge

Aquest diumenge hi ha hagut eleccions comunals, que serien com les locals de Catalunya, i l'habitatge ha estat "l'element essencial del debat", explica la companya de SER Andorra, Marisol Fuentes. A part d'una gran abstenció, l'electorat ha castigat els Demòcrates, partit en el govern i que ha perdut la parròquia d'Andorra la Vella, la capital del país, i s'ha quedat només amb quatre de les set.

Recentment, el govern andorrà va posar en marxa la coneguda com a "Llei de mesures d'estímul i d'estabilitat del mercat d'arrendament d'habitatges". Aquesta ordenança, resumida a grans trets, aprova pròrrogues automàtiques del lloguer fins al 2027 i només s'aplica l'increment de l'IPC i, en els casos més extrems, es congela el preu per metre quadrat. Mesura, però, que els andorrans creuen insuficient: "Protegeix d'augments, però només fixa un horitzó temporal. S'apliquen fins que s'acabin les pròrrogues que proposa la llei. Hi haurà un moment que la sentència et caurà a sobre".