Aragonès situa el 2024 com l’any per acordar un finançament singular i abordar amb l'Estat el referèndum

Barcelona

El 2024 “ha de ser l’any” en què s’ha d’“acordar un finançament singular” per a Catalunya i en què s’ha d’obrir “la segona fase de negociació amb l’Estat”, la del referèndum. En aquests termes s’ha expressat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el seu missatge institucional de Nadal, en què també ha defensat que la llei d’amnistia s’ha d’aprovar i “aplicar plenament” per permetre el retorn dels exiliats. El cap del Govern, que ha defensat els fruits del diàleg amb el govern espanyol, també ha demanat “responsabilitat” als grups parlamentaris per a aprovar els pressupostos del 2024 i poder abordar “reptes” com la sequera o l’educació. “Tinc el convenciment que tots estarem a l'altura”, ha afirmat.

En el seu discurs des del Dipòsit del Rei Martí, a Barcelona, el president de la Generalitat ha afirmat que “el 2024 ha de ser l’any en què la llei d’amnistia s’aprova, s’aplica plenament i permet recuperar la llibertat i el retorn a Catalunya de les persones represaliades pel seu compromís amb el referèndum”. En aquest punt, Aragonès ho ha vinculat amb el dret a l’autodeterminació: “El 2024 ha de ser l’any en què abordem la segona fase del procés de negociació amb l’Estat, on Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur”.

De la mateixa manera, el cap del Govern ha situat com a prioritat per a l’any vinent l’acord d’un “finançament singular” per a Catalunya “que posi fi a un dèficit fiscal insuportable que ens priva de destinar els recursos que ja paguem a millorar la sanitat, enfortir l’educació, ajudar autònoms, treballadors i emprenedors o a les persones amb dependència, i lluitar contra les violències masclistes”.

Per aconseguir desplegar aquestes polítiques, ha sostingut el president, cal “utilitzar totes les eines”, on ha situat els pressupostos de la Generalitat per al 2024, que encara no s’han aprovat en Consell Executiu. Segons el dirigent republicà, els nous comptes són “imprescindibles per  continuar avançant”. Per aquest motiu ha reclamat “el compromís d’una majoria del Parlament”, s’ha mostrat “decidit a construir-la” i ha interpel·lat directament la resta de grups.

Fer front a la sequera i la crisi educativa

En el seu missatge institucional, Aragonès ha posat el focus en la sequera, la “més intensa registrada mai” i que “ja ha suposat un compromís extraordinari per a pagesos i ramades”. En aquest sentit, ha advertit que “requerirà un esforç de la resta de la societat”, així com “continuar amb les inversions en infraestructures hídriques per superar-ne els efectes i esdevenir més resilients davant d’un canvi climàtic que és una realitat més palpable que mai”.

Juntament amb aquest “repte”, el president de la Generalitat també ha subratllat els desafiaments en l’àmbit de l’educació, després dels mals resultats de l’informe PISA. “És vital continuar abocant-hi encara més esforços i continuar treballant conjuntament amb la comunitat educativa, perquè els nostres infants i joves són el present i el futur del país”, ha afirmat.

El 2023, un any de “grans fites”

El cap del Govern ha reivindicat que el 2023 “ha estat un any en què s'han assolit grans fites”, entre les quals hi ha situat el “traspàs integral de Rodalies” acordat per a la investidura de Pedro Sánchez, així com el traspàs de l’Ingrés Mínim Vital. De la mateixa manera, ha defensat l’”impuls” que suposa per a la llengua catalana que pugui ser utilitzada al Congrés dels Diputats i que hagi “iniciat el camí per ser oficial a la Unió Europea”.

“Mirem enrere, i podem sentir-nos satisfets com a país de tot el camí recorregut. Això ens ha de donar la confiança, la força i la convicció per superar els reptes que tenim”, ha sostingut el president de la Generalitat. I ha afegit: “El 2024 ha de ser l’any en què enfoquem el camí de fer d’aquesta dècada la dècada de la prosperitat i la llibertat”.

Record per a Gaza i Ucraïna

En el seu missatge institucional, Aragonès també ha tingut un “pensament” per a les “víctimes de totes les guerres”. En aquest sentit, s’ha referit a l’ofensiva d’Israel sobre la Franja de Gaza, “on s’està vivint una catàstrofe humanitària contra la població civil”. Per això ha sostingut que “és imprescindible que s’aturi la massacre i s’acordi un alto el foc definitiu”. De la mateixa manera, ha recordat les víctimes a Ucraïna “i a tantes altres guerres que no surten als titulars”.