Tot el que no oblidarem de l'any 2023
Els 23 esdeveniments més destacats d'aquest any: alegries i també algunes desgràcies
Barcelona
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, el 2023 ja s'ha fos. I la història d'aquest any és difícil poder-la resumir en una sola notícia. Probablement, la intel·ligència artificial, una de les grans protagonistes, ho podria fer millor, però no ho faria amb tant d'afecte com nosaltres. Un 2023 amb paraules com 'polarització', 'amnistia', 'guerres' o 'desastres naturals' molt presents i amb lliçons per tenir en compte un 2024 que ja escalfa motors.
1 de gener, naixement de la Kings League
Un dels fenòmens socials més grans d'aquest any. Una nova forma de veure futbol però sobretot d'entreteniment. De fet, van ser els guanyadors del Premi Ondas a millor programa d'entreteniment. La lliga impulsada per Gerard Piqué donava el tret de sortida a un 2023 on han omplert el Camp Nou, el Civitas Metropolitano, la Rosaleda de Màlaga o el Palau Sant Jordi. On han jugat Ronaldinho, Shevchenko o Andrea Pirlo i on han aconseguit números espectaculars a les xarxes socials. A més, l'aposta pel futbol femení va originar el naixement de la Queens League. Exporten ara el producte a Amèrica. Un 'circ' que ha vingut per quedar-se.
12 de gener, la sessió Bizarrap-Shakira trenca internet
Ho havia fet en cançons anteriors, algun missatge amagat per la seva exparella, en Gerard Piqué, però Shakira va tirar amb bala a la sessió del famós DJ i productor argentí, Bizarrap. Amb missatges cap a l'exfutbolista, cap a la seva nova parella, Clara Chía i frases que es van fer virals a les xarxes socials. "La mujeres ya no lloran, las mujeres facturan", "Cambiaste un Ferrari por un Twingo" o el "CLARAmente". 667 milions de reproduccions té només a Youtube i uns altres 855 milions a Spotify. Una de les cançons de l'any? Torna-la a escoltar aquí.
21 de gener, detingut Dani Alves per agressió sexual
El ex-jugador del Barça, Dani Alves, va ser detingut el passat 21 de gener per una presumpta agressió sexual a una noia a la discoteca Sutton de Barcelona el passat 30 de desembre de 2022. El futbolista continua a la presó Brians 2 de Barcelona a l'espera del seu judici que serà a principis de febrer de 2024.
6 de febrer, terratrèmols a Turquia i Síria
La matinada del 6 de febrer es va produir un dels pitjors desastres naturals del 2023. Va ser al sud-est de Turquia així com a la frontera amb Síria. El primer gran terratrèmol es va registrar a les 4.17 hores i va ser d'una magnitud de 7,7, segons el servei d'emergències turc Afad. Posteriorment, es van produir fins a 145 tremolors més, una d'elles de magnitud 7,6 a les 13.24 hores. En total, es van comptar més de 1.000 rèpliques i les dades van ser devastadores. La tragèdia va sumar més de 51.000 morts i 107.000 ferits a Turquia, i prop de 8.500 morts i 14.500 ferits a Síria.
15 de febrer, el Cas Negreira
La redacció d'esports de la Cadena Ser destapa el Cas Negreira. Jordi Martí, Sique Rodríguez i Adrià Soldevila revelen que la Fiscalia investiga el pagament d'1,4 milions d'euros entre 2016 i 2018 del FC Barcelona a una societat d'Enríquez Negreira, en aquella època vicepresident del CTA, a canvi de suposats informes arbitrals. Els pagaments els va avortar Josep Maria Bartomeu l'any 2018.
5 de maig, fi de la pandèmia
L'any 2020 va ser l'any del virus SARS-CoV-2, conegut popularment com a coronavirus o COVID-19. L'any 2023, tres anys més tard, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la fi de la pandèmia mundial. Els càlculs diuen que prop de 7 milions de persones van perdre la vida per culpa del coronavirus. Malgrat que encara conviu entre nosaltres, les vacunes, la millor entesa del virus i una menor agressivitat en els efectes entre els malalts, la situació es fa més controlable.
“El Comitè d'Emergències es va reunir per quinzena vegada i em va recomanar que declarés la fi de l'emergència de salut pública d'importància internacional. He acceptat aquest consell. Per tant, declaro amb gran esperança la fi de la COVID-19 com a emergència sanitària internacional”. Així ho anunciava Tedros Adhanom Gebreyesus, director general de l'OMS, el passat 5 de maig. Enrere queda una pandèmia que marca un dels punts més negres de la història moderna de la humanitat.
6 de maig, coronació de Carles III
La coronació de qui fos hereu a la Corona des de 1952 va paralitzar la capital britànica amb una sèrie d'esdeveniments destinats a festejar el començament oficial del seu regnat, encara que ja era rei de fet des de la mort de la seva mare, Isabel II, el passat 8 de setembre de 2022. La coronació va formalitzar la posició de Carles III com a cap d'Estat i cap de l'Església anglicana, i continua una llarga tradició de coronar als monarques en l'Abadia de Westminster. Va costar entre 50 i 250 milions de lliures.
28 de maig, d'eleccions en eleccions, i 'tiro porque me toca'
El PP va sortir com a clar guanyador de les eleccions municipals celebrades a tot l'Estat el passat 28 de maig. Va aconseguir l'alcaldia de la majoria de les grans ciutats espanyoles, a excepció de Barcelona. Madrid, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Múrcia... Les urnes garantien al PP el govern en els 459 municipis on assolia majories absolutes. Van obtenir més de 7 milions de vots i van fer saltar les alarmes a les files del PSOE. Quina va ser la reacció de Pedro Sánchez? Convocar eleccions generals. Una decisió que ens va deixar un dels moments més virals de l'any, amb la reacció d'Àngels Barceló en directe.
I així va ser. El 23 de juliol, nous comicis, aquest cop per decidir el pròxim president espanyol. Feijóo ho tenia tot a favor, la població espanyola va protagonitzar un cop de teatre poc esperat. El líder del PP guanyava les eleccions, sí, però els seus vots i els de VOX no sumaven majoria absoluta. En canvi, una complicada unió entre PSOE, Sumar, PNB, ERC i Junts sí que l'aconseguia. Amnistia pel mig i protestes arreu d'Espanya en contra d'una llei que s'està tramitant en l'actualitat, Pedro Sánchez tornava a ser elegit president del govern d'Espanya.
10 de juny, el City i Guardiola toquen el cel
L'entrenador català va arribar a Manchester per convertir un projecte multimilionari en un equip consolidat a Anglaterra i Europa. La Champions, el gran somni del Manchester City, va arribar 15 anys després de la compra de Mansour bin Zayed. Ho va fer de la mà d'un Pep Guardiola que ha coronat 2023 amb 5 títols, el més important, l'aconseguit el 10 de juny, la Copa d'Europa. Són ja 16 amb el conjunt 'sky blue'.
23 de juny, la insurrecció del grup Wagner
Pràcticament, dos anys després, el conflicte entre Rússia i Ucraïna no ha vist la llum al final del túnel. Dins d'aquesta guerra, però, tot va estar a punt de canviar. El grup Wagner és una companyia militar privada creada per l'empresari rus Yevgueni Prigozhin. Mercenaris que s'autoanomenen 'L'Orquestra'. Aquest grup es va veure involucrat en un conflicte amb les forces armades lleials a Rússia. Una rebel·lió que tenia Moscou com a objectiu i on realment es va témer per una insurrecció contra el règim de Putin, que ho va qualificar de "traïció". La mediació del president de Bielorússia, Alexander Lukashenko, va evitar mals majors i els militars de Wagner es van retirar. No sense conseqüències. El líder de Wagner, Yevgueni Prigozhin, va morir dos mesos després en un accident aeri. Casualitat?
1 de juliol, Espanya assumeix la presidència del Consell de la Unió Europea
Espanya assumeix de l'1 de juliol al 31 de desembre de 2023, per cinquena vegada en la seva història, la Presidència del Consell de la Unió Europea. Pedro Sánchez, durant el primer dia del seu mandat, va viatjar a Kíev, capital ucraïnesa, per reunir-se amb el president Volodimir Zelenski.
14 juliol, comença la vaga d'actors a Hollywood
Una vaga que va durar 118 dies i va acabar amb un acord de 1.000 milions d'euros, ha acabat sent la vaga més important de la història de Hollywood. Va començar el 14 de juliol i va acabar el passat 9 de novembre. Produccions aturades, més de 160.000 intèrprets en el sindicat SAG-AFTRA que convocava la vaga... Un autèntic malson cinematogràfic amb final feliç.
26 de juliol, Rosalia i Rauw Alejandro se separen
La revista estatunidenca People era qui destapava aquesta notícia. Segons asseguraven, Rosalía i Rauw Alejandro hauria trencat i, per tant, també haurien posat fi el seu compromís matrimonial. Els dos artistes van fer comunicats a les xarxes socials confirmant la seva ruptura. La parella feia tres anys que sortien junts, on havien mostrat el seu amor durant aquest temps. Al març van treure el seu primer tema junts, 'Beso', on van revelar el seu compromís matrimonial.
20 agost, un 'piquito' deplorable que va tapar una fita històrica
La notícia, el fet històric que va succeir el passat 20 d'agost hauria d'haver estat purament esportiu. La Selecció Femenina tocava el cel coronant-se per primer cop campiones del món. Derrotant a Anglaterra a la final del Mundial celebrat a Austràlia i Nova Zelanda, Espanya brodava la seva estrella a l'escut i posava el futbol femení espanyol al capdavant mundial. I de cop... Rubiales.
El ja expresident de la RFEF va fer-li un 'piquito' a Jennifer Hermoso durant la celebració del Mundial. A peu de gespa, davant de milers de càmeres i milions d'espectadors. El gest es va viralitzar ràpidament a les xarxes socials amb una allau de crítiques cap a Rubiales. La seva versió és que el petó va ser consentit. Jenni Hermoso ho nega i diu que no va ser consentit. Una acció deplorable d'un Rubiales que va ser suspès i definitivament va dimitir el passat 10 de setembre del seu càrrec a la RFEF. Entre el 20 de juliol i el 10 de setembre, una roda de premsa de Rubiales on va dir fins a cinc cops que no dimitiria (al final sí que ho va fer), el naixement del moviment #SeAcabó, comunicats i un terratrèmol a la Federació insalvable.
8 de setembre, terrible terratrèmol al Marroc
Si el febrer ho van patir a Turquia i Síria, el Marroc va quedar devastat per un nou sisme de magnitud 6,8. El terratrèmol va deixar més de 3.000 morts i gairebé 6.000 ferits, un balanç terrible. Va tenir el seu epicentre a la localitat d'Ighil, situada a uns 80 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Marràqueix. Diversos testimonis van indicar que el terratrèmol es va sentir a localitats del nord com Larraix, a 550 quilòmetres de l'epicentre, així com a Casablanca i a Rabat, situades a 300 i 370 quilòmetres respectivament, on els seus habitants van sortir als carrers per si es produïen rèpliques.
7 d'octubre, la guerra Israel-Gaza
És impossible poder fer un resum del conflicte històric entre Israel i Palestina en tan poques línies, però els successos d'aquest 2023 són indescriptibles. L'escalada bèl·lica s'inicia el passat 7 d'octubre amb el terrible atac terrorista de Hamàs a Israel que va deixar 1.200 morts i centenars de persones segrestades. Israel contraataca de la forma més cruel deixant pel camí més de 20.000 palestins morts a la franja de Gaza, segons les últimes xifres amb milers de persones desaparegudes. El 70% dels morts serien dones i nens. Una massacre inhumana que no sembla que vegi la llum final i que el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, no vol frenar tot i la pressió internacional.
29 d'octubre, mor Mathew Perry
L'actor estatunidenc Matthew Perry, que va guanyar popularitat per interpretar a Chandler Bing en la sèrie 'Friends', el més graciós d'aquest grup d'amics que es va colar en les televisions de tot el món entre 1994 i 2004, va morir accidentalment a la seva residència de Los Angeles a causa dels efectes de la ketamina.
30 d'octubre, Aitana Bonmatí guanya la Pilota d'Or
D'Alexia Putellas a Aitana Bonmatí. La jugadora del Barça va prendre el relleu de la seva companya d'equip i de selecció que en té dos a les seves vitrines. Aitana va ser coronada com a millor jugadora del món guanyant la Pilota d'Or. Lliga, Champions, Mundial i un futur brillant al davant amb només 25 anys.
31 d'octubre, Leonor jura la Constitució espanyola
"Juro exercir fidelment les meves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis, respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes i fidelitat al Rei", va dir Leonor de Borbó en el seu acte de jura de la Constitució espanyola. Un esdeveniment que es va fer el mateix dia que va complir els 18 anys. Va rebre el Collaret de l'Orde de Carles III, la màxima distinció civil a Espanya, de mans de Felip VI després del jurament en el Congrés.
3 de novembre, amnistia i protestes a Ferraz
Les protestes en els voltants de la seu del PSOE del carrer Ferraz a Madrid deixen un balanç de més de 70 detinguts, acusats per la Policia per delictes de desordres públics, desobediència i atemptat contra agent de l'autoritat, des que es van iniciar el 3 de novembre en senyal de repulsa de la llei d'amnistia i els pactes d'investidura del Govern de Pedro Sánchez.
19 de novembre, Javier Milei guanya les eleccions a Argentina
Milei guanya les eleccions i es converteix en el nou president d'Argentina. L'ultradretà va arrasar a la segona volta i va treure més de 10 punts el candidat peronista Massa. Milei s'enfronta a una situació econòmica dura, i inicia el seu mandat amb grans canvis per fer front a aquesta situació. Sota la frase de "no hay plata" afirmant que no tenen pressupost suficient ha començat a fer canvis per millorar la situació d'Argentina.
9 de desembre, regulació de la intel·ligència artificial
El Consell de la UE i el Parlament Europeu han tancat un acord sobre la regulació de la intel·ligència artificial. La norma regula la intel·ligència artificial en base al nivell de perill que suposa, tot prohibint-la o limitant el seu ús segons el grau de perill. L'acord encara ha de ser ratificat pel ple del Parlament Europeu i el Consell amb l'objectiu que la llei entri en vigor el 2026.