Un de cada cinc metges de família de la sanitat catalana no té l'especialitat

El dèficit estructural de facultatius en aquest nivell assistencial, especialment de metges de família, es resol -en part- amb la contractació de professionals procedents d'altres països, en molts dels quals aquesta especialitat no existeix, a diferència de Catalunya i Espanya, on té el mateix rang que qualsevol altra: traumatologia, psiquiatria o cardiologia, per dir-ne només algunes.

També treballen al sistema sanitari català metges de família estrangers que sí que tenen l'especialitat, però que el Ministeri de Sanitat encara no els l'ha homologat perquè els tràmits burocràtics són llargs i carregosos. Sigui per una cosa, sigui per l'altra, el cas és que el 20% dels facultatius que ens atenen com a metge de capçalera, no tenen el títol obligatori que ho acrediti.

"No és necessari tenir l'especialitat, tot i que jurídicament sí que ho és, per poder treballar a la Primària", denuncia a SER Catalunya David Arribas, metge de família al CAP Manso de Barcelona i vicesecretari general de Metges de Catalunya. "Tenim un 20% de posicions ocupades per no especialistes, que han entrat al sistema perquè hi ha dèficit. Quan hi arriben, es plantegen que si poden treballar igualment en la mateixa posició, per què haurien de fer la residència si els contractaran igual perquè fan falta".

L'Atenció Primària, contra les cordes

A l'Atenció Primària catalana hi falten 1.600 facultatius, segons els càlculs de Metges de Catalunya. No tot són metges de família: també hi ha dèficit de pediatres, ginecòlegs, odontòlegs i psicòlegs. Però l'especialitat més tensada és la de Família, que -per les condicions laborals i salarials que suporta- resulta poc atractiva per als nous graduats. Per això cada any queden vacants places MIR. Així les coses, el dèficit de metges de família es resol contractant professionals que no tenen l'especialitat.

"Són professionals que els estem agafant sense exigir-los l'especialitat, cosa que legalment està prohibit. Però nosaltres els busquem activament, eh? Anem a altres països a buscar-los perquè treballin aquí, i no els exigim la residència, eh? Els ho posem molt fàcil", lamenta Arribas, utilitzant un plural sociatiu, quan en realitat es refereix a les autoritats sanitàries.

Els metges de família defensen la importància de fer la residència de la seva especialitat, igual que ho és la de qualsevol altra. "Tots sabem que no pots fer el mateix paper. Una residència canvia substancialment el coneixement que tu acabes tenint d'aquella realitat assistencial. Amb la qual cosa, tenim un problema", sentencia el vicesecretari general del sindicat.

Un problema gros

Ampliar

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) comparteix diagnòstic i preocupació. "Realment és un problema, no hauria de ser així", diu a SER Catalunya Jordi Mestres, metge de família i vocal de Comunicació de la CAMFIC. "Si pensem que la Medicina de Família és una especialitat igual que la resta d'especialitats hospitalàries, hauríem d'exigir que el professional que ens atén tingui la formació reglada i la capacitació que s'espera d'un especialista".

Contractar metges sense l'especialitat, no és una mesura de la qual n'hàgim d'estar satisfets, segons Mestres. "És un pegat. Però és que a més, moltes vegades, aquestes persones que venen a treballar a la sanitat catalana no tenen intenció de quedar-s'hi. Sovint, els metges procedents de països no comunitaris hi veuen una oportunitat per poder accedir al mercat laboral europeu, però potser només els serveis de trampolí per fer el salt cap a altres posicions o altres països. Per tant, és un pegat que tampoc no solucionarà el problema que tenim a mitjà i llarg termini".

En el període 2022-2026, s'han de jubilar 941 metges de família a Catalunya, amb la qual cosa el problema s'agreujarà perquè el relleu no està garantit si no milloren les condicions laborals, segons aquests professionals.