Fugir d'un matrimoni forçat: "Vull que el meu testimoni doni una nova sortida a altres noies"

Barcelona

"El meu pare tenia uns bitllets d'avió preparats i el matrimoni es produiria tal com arribéssim a Bangladesh". La Maria només tenia 15 anys quan va descobrir que els seus pares planejaven un matrimoni concertat per a ella i les seves germanes, de llavors 12 i 18 anys. Va ser la més gran la que va decidir alertar-les dels plans de futur que els progenitors tenien per a elles. La Maria i les seves germanes havien viscut tota la vida en mig de dos mons diferents. "Era difícil d'entendre, perquè m'havia d'adaptar a la cultura de casa i també a la de l'escola". Els seus pares no van entendre mai el tarannà de les seves filles i creien que s'havien occidentalitzat massa. El trencament definitiu d'ideologia, però, es va produir quan van començar a sortir i conèixer a nois.

La Maria Islam és una de les 4 noies que apareixen en el documental de la Belén Santos titulat "No, No quiero", que es va estrenar el passat 24 de novembre. Una pel·lícula que assegura que li ha obert ferides que no volia recordar, però que l'ha ajudat a trobar-se en el millor moment de la seva vida.

"No tenia cap altra opció"

Era estiu i la Maria estava incomunicada, sense telèfon mòbil amb el qual buscar ajuda. Va ser a través d'una amiga que va poder realitzar una trucada a una professora de l'institut. "Ella em va avisar que la decisió implicava denunciar als pares i li vaig dir que sí. Al final jo en aquell moment tenia molta por i tot era molt immediat, no tenia cap altra opció."

Poc després els Mossos d'Esquadra s'enduen la Maria i la seva germana petita de la botiga familiar i les traslladaven a comissaria on haurien de testificar contra els seus pares. Aquella nit ja la va passar a un centre de menors: "Un dia estàs dormint a casa teva i la vida et canvia de cop, aquella nit dorms a un altre lloc i tot ha canviat sobre una decisió que has pres i de la qual no saps les conseqüències". Totes dues van passar després per dos CRAEs i, finalment, a un pis de majors de 18 anys.

La importància de tenir referents

La culpabilitat va ser el sentiment que durant més temps va acompanyar la Maria. "Em va costar moltíssim entendre que ho havia fet bé. No volia el que volien els meus pares per nosaltres i no estava disposada a passar pel maltractament al qual estàvem sotmeses", explica. Aquesta culpa no va marxar fins ben entrats els 18 anys, tot i que la Maria assegura que una de les coses que més la va ajudar a tirar endavant va ser el fet de ser-hi amb la seva germana petita. "En aquell moment va ser clau estar juntes."

Va ser a través del documental que va saber de l'entitat "Valentes i Acompanyades", a través del qual va conèixer altres referents de noies que havien passat pel mateix que la Maria va patir a casa seva. Entre elles, una de les protagonistes va haver de casar-se i posteriorment va aconseguir fugir d'aquell matrimoni. "Em fa pensar molt que si no hagués pres aquella decisió en aquell moment potser la meva vida seria ara així." Ara, a través del seu testimoni, la Maria vol donar la cara per arribar a totes les noies que, com ella, hagin de lluitar contra un matrimoni forçat: "Vull que encara que vulguis fer-ho i seguir les tradicions, que tinguis una altra opció. No és el mateix tenir una sortida que tenir quatre i pots decidir entre elles. La meva voluntat de parlar de la meva història és per donar força a altres noies."

La Maria Islam, 10 anys després

Les tres germanes mantenen una bona relació, totes van haver de patir el mateix a casa seva. Però amb la seva mare, resident ara mateix a Bangladesh, el contacte és molt més difícil. "Ella segueix pensant que el correcte seria que tingués un marit que m'estigués mantenint, vol que tingui una vida que jo no vull". La mare de la Maria també va ser víctima d'un matrimoni forçat, tot i que no ho veu de la mateixa forma que les seves filles. "Puc perdonar la meva mare perquè ha patit el mateix, però les carències afectives i el maltractament físic i psicològic no els pots perdonar encara que vulguis." El seu pare va morir fa 3 anys. Llavors, la Maria va decidir viatjar a Bangladesh perquè s'ho demanava la seva responsabilitat afectiva. Fa dos anys també va haver de tornar per un tema familiar.

"Sorprèn perquè soc una persona molt alegre, treballadora i amb una gran vida social. Aparentment, sempre estic bé. Em veuen d'aquesta forma i no es creuen que he patit tot això o que he hagut de treballar tant." Han passat 10 anys des que la Maria, amb només 15 anys, va prendre la que possiblement serà la decisió més important de la seva vida. Malgrat tot el que ha hagut de viure, mira enrere i no se'n penedeix de res. Aquella decisió li va permetre llicenciar-se en Relacions Laborals i Dret i convertir-se en la persona que sempre havia volgut. La Maria Islam que ella va decidir, no ningú altre.