"Per mantenir els nostres municipis, oferir serveis i fer que la gent s'hi vulgui quedar ens cal un millor finançament"

Lleida

Tertúlia d'alcaldes amb Celestí Vilà, alcalde d'Organyà (Alt Urgell) i Marcel Pujol, alcalde de Castellserà (Urgell). Comença un nou any i no totes les novetats són negatives. Tant Castellserà com Organyà, en el recompte anual d'habitants, han descobert que han crescut. Organyà, amb 50 nous habitants. Castellserà, amb 28. Però en cap dels pobles és perquè hi ha hagut més naixements que no defuncions, sinó que l'augment poblacional rau en el fet que hi ha hagut gent de fora que hi ha anat a viure. En cap dels dos pobles pateixen ara mateix pel despoblament, però els seus alcaldes creuen que han de seguir lluitant per oferir el màxim de serveis i tenir el màxim d'equipaments per fer atractiu el fet d'anar-hi a viure o, la gent jove, quedar-s'hi i tenir fills.

"Finançament i facilitats"

En aquest sentit, parlen de les expectatives de l'Estatut del Municipi Rural. Per a l'alcalde de Castellserà, aquesta nova normativa hauria d'incloure dues coses fonamentalment: "finançament i facilitats. Diners perquè sense diners no podem fer coses i el f inançament local mai ningú ha començat a treballar-ho bé, que és el que faria falta. I facilitats perquè com explico sempre, nosaltres a Castellserà tenim una persona que està a secretaria i una persona que està a administració i no tenim ningú més. I hem de presentar gairebé els mateixos papers que l'ajuntament de Barcelona, que segurament té moltíssima més plantilla per fer aquesta feina burocràtica... Nosaltres necessitem una discriminació positiva a l'hora d'aportar documentació i més aquest any que crec que torna l'ARSAL a posar-se en marxa, amb el sostre de despesa i amb els informes que s'han d'enviar a Madrid. Jo crec que els municipis de menys de mil habitants o fins i tot els de menys de 2.000 haurien d'estar exempts de complir amb tots aquests tràmits administratius sobre l'ARSAl i si cal fer un control financer dels comptes municipals, fer-lo però d'una altra manera".

"Encallats en l'habitatge a Organyà"

L'alcalde d'Organyà, Celestí Vilà, coincideix que l'Estatut del Municipi Rural hauria d'aportar solucions al finançament dels municipis tot i que hi ha altres coses que també caldria canviar. "Una de les coses que ens afecta molt allà dalt (a Organyà) és el tema del POUM, el Pla Urbanístic. No podem fer obres (de nous habitatges) perquè es van fer unes bosses molt grans per poder edificar (àrees urbanes de desenvolupament) i això en una ciutat està molt bé, però en pobles petits no hi ha un constructor o un promotor que vingui i digui, vinga, compro tots els terrenys. Aquí cal que 10-12 veïns, que són els propietaris dels terrenys, s'avinguin per poder fer una urbanització, amb els costos que això comporta. Per tant, estem encallats malgrat que hi ha molta demanda de vivenda, de fer-se casetes... però de moment és impossible".

Promotor el mateix ajuntament

A Castellserà, l'ajuntament, davant la manca d'oferta d'habitatge, ja pensa en l'opció de poder ser el propi consistori promotor d'almenys 5-6 vivendes per tal de donar sortida a la demanda de nou habitatge que hi ha i que no hi ha manera de poder-la satisfer. Tant l'alcalde d'Organyà com el de Castellserà coincideixen que l'Estatut del Municipi Rural i totes les reformes per afavorir els petits pobles que ha anunciat el Govern de la Generalitat haurien d'anar encarades a "millorar el finançament" dels municipis -ja siguin micropobles o pobles de 1.000 o 2.000 habitants- i també millorar les normatives que no facin més farragós i difícil el dia a dia burocràtic dels ajuntaments.

Polígon industrial a Organyà

A Organyà estan a punt d'executar les obres de la primera fase del polígon industrial (50.000 metres quadrats de les 34 hectàrees que tindrà en total) i, segons explica l'alcalde, almenys dues de les empreses que ja han dit que s'hi volen instal·lar o traslladar necessitaran treballadors. "Vull pensar que enguany" aquest polígon "ja serà una realitat perquè hi portem treballant des del 2015". Ara sembla que sí que tira endavant, que aviat "es farà l'accés per entrar al polígon, l'ACA ens farà la depuradora del polígon que també servirà per tot el poble... hem de resoldre un tema de potència de llum, però confiem que això també ho resoldrem" per tal de poder disposar d'aquest terreny industrial, i atraure empreses de la comarca o de fora. De fet, quan estigui totalment desenvolupat, serà el polígon industrial més gran de l'Alt Urgell.

Rotonda a la C-53

Pel que fa a infraestructures, durant unes quantes setmanes la primavera passada alcaldes i veïns de pobles de la C-53, com Castellserà, tallaven la carretera i es manifestaven per reivindicar millores en la seguretat viària d'algunes de les cruïlles que hi ha en aquesta via, una d'elles la que hi ha en l'accés a Castellserà. L'alcalde, Marcel Pujol, diu que malgrat que des que van acabar-se aquestes mobilitzacions (al juny passat) fins ara, no s'hi ha vist cap obra, sí que estan contents perquè hi ha el compromís de la Generalitat de fer-hi les obres necessàries per acabar amb aquest punt negre viari. "Ara ja s'ha licitat la redacció del projecte i ja s'ha adjudicat. Ara sabem que ha de durar uns 5-6 mesos i després caldrà fer la rotonda, en l'encreuament de la C-53 amb Castellserà i Ivars d'Urgell". És una de les tres rotondes que es demanava -"potser en l'encreuament més perillós"- de tots els que caldria en aquesta via. "Això no vol dir que no seguim reivindicant els altres dos encreuaments amb rotonda" en els accessos a Penelles "però per algun lloc s'ha de començar, i estem contents".