Antoni Bassas recorda la soprano, Victòria dels Àngels, l'any del seu centenari: "era un prodigi"

Barcelona

El periodista Antoni Bassas ha recordat a El Balcó la soprano catalana, Victòria dels Àngels, aprofitant que la fundació que porta el seu nom ha organitzat aquest any el centenari del seu naixement. La Fundació Victòria dels Àngels, que acaba de ser distingida just avui amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, treballa des del 2007 per conservar i difondre el llegat de la cantant i forma futurs músics. Per Bassas, aquesta gran artista és "una de les veus més importants de l'òpera contemporània".

Dels Àngels va néixer l'1 de novembre del 1923 i, precisament el mateix dia cent anys després, és quan va començar l'Any Victòria dels Àngels, amb un concert a la Universitat de Barcelona, lloc on va passar la seva infantesa. Però la memòria a la soprano no es limita a Catalunya, sinó que ha viatjat fins als Estats Units, en concret a la Metropolitan Opera House de Nova York, que també la va recordar dedicant-li la representació de l'òpera 'La bohème'. L’any de Victòria dels Àngels es clourà el 6 de novembre de 2024.

Els inicis a Ràdio Barcelona

Remenant els arxius de Ràdio Barcelona, ara que també compleix el centenari, en Xavier Sánchez ha trobat una entrevista de Victòria dels Àngels al programa 'Impactos' de Joan Castelló Rovira, recordant el seu gran debut a la ràdio. La gran soprano va guanyar el 'Concursos vivientes' cantant 'Mi chiamano Mimì' de La Bohème i 'Un bel dì vedremo' de Madama Butterfly, ambdues de Giacomo Puccini i dos rols que l'acompanyarien durant tota la seva vida. Va ser el 20 de desembre de l'any 40 i va guanyar 1000 pessetes, que en aquell moment pagaven un cotxe d'uns 25.000 euros actuals: "era estudiant al Liceu i em vaig apuntar", explicava la soprano a Castelló Rovira.

Allò només va ser el principi d'una fantàstica carrera. Antoni Bassas ha recordat que dels Àngels va "debutar al Liceu només amb 21 anys" i va estar "fitxada" per la Metropolitan Opera House des dels 31 fins als 41, "cada any". Un talent, explica Bassas, admirat per tots els entesos de la música, com el crític de La Vanguardia que la va veure al Liceu que va apuntar que "tenia una innata comprensió de la música"; o Pau Casals, que va arribar a dir, ha estacat Bassas, que "se sentia orgullós de ser català com ella".

Una vida difícil

"Té molt mèrit el seu èxit pel seu estrat social", ha destacat Bassas. I és que Victòria dels Àngels era filla d'un bidell de la Universitat de Barcelona en una època en què alguns treballadors vivien a l'edifici: "va passar la seva infantesa entre les aules de la universitat". Va ser autodidacta, va aprendre a tocar el piano molt jove i li van concedir una beca perquè estudiés música. El motiu? "Es veia que era un prodigi", ha admirat el Bassas.

La resta de la seva vida tampoc va ser fàcil. Primer perquè era una dona en la postguerra, després perquè el seu marit "la va amargar profundament", i, en últim lloc, perquè va viure la pèrdua d'un fill "de manera prematura i inesperada" quan ell, en Joan Enric, tenia 30 anys. Abans, però, la soprano ja havia perdut un fill en gestació i 48 hores ja cantava, amb febre: "recordo el dolor tan gran que vaig tenir dins meu", explicava dels Àngels en una entrevista.

El final feliç de la soprano va arribar l'any 87, quan va rebre el doctor honoris causa de la UB, "el lloc on havia nascut i viscut", sent la primera dona a rebre aquest reconeixement en aquesta universitat.

AMISTAT AMB ALICIA DE LARROCHA

Bassas també ha volgut destacar l'amistat de la soprano amb la pianista, Alicia de Larrocha. Totes dues van néixer el mateix any, a Barcelona, i eren amigues dins i fora de l'escenari. Van coincidir a molts recitals, el primer al Hunter College de Nova York, l'any 1971, tot i que ja gravaven juntes. Les dues artistes s'havien conegut al 41, quan la soprano va guanyar el premi de Ràdio Barcelona.

La seva relació amb Montserrat Caballé, en canvi, no es coneix tant, tot i que sí que professionalment va quedar "eclipsada" per Caballé. Una situació que, opina Bassas, "incomodava a les dues", ja que no volien ser enfrontades.