Incerteses i contradiccions en les cessions del PSOE a Junts

Barcelona

Després de l'acord al que van arribar sobre la botzina aquest dimecres el PSOE i Junts, han començat a aflorar alguns dubtes o directament contradiccions sobre quin abast real tenen les cessions que els socialistes van fer al partit de Carles Puigdemont. En alguns casos, com en el finançament del transport públic, les versions són directament contradictòries, mentre que el pacte de més gruix polític, com és la gestió integral de la immigració, va per llarg i està encara tan verd que cap de les deus formacions ha sabut concretar quins límits tindrà o en què consistirà exactament.

La gestió de la immigració, un compromís sense cap concreció

Després de mantenir silenci durant la jornada del dimecres, el PSOE ha admès avui que va acceptar delegar a la Generalitat la gestió de la immigració, però totes dues parts donen per fet que caldrà tenir paciència amb aquest procés. En primer lloc, perquè no és ràpid el propi procediment de redactar d'una llei orgànica que requerirà el suport de tots els grups implicats en la governabilitat. Però, a més, es tracta d'un acord polític que no s'ha aterrat en la concreció: "hem de veure l'abast d'aquestes polítiques, només fa 12 hores de l'acord i queda molt per dialogar", ha afirmat la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero. Junts per Catalunya també admet que no van abordar què suposarà aquesta cessió de competències.

En tot cas, al complex recorregut polític se li afegeix una incertesa més, i és els dubtes sobre la viabilitat legal d'aquest traspàs. La constitució diu que la immigració és una competència exclusiva de l'Estat, i de fet, hi ha el precedent de la sentència de l'Estatut, que ja va retallar i posar límit a aquestes competències. Malgrat això, tant Junts com el PSOE es mostren convençuts que la via acordada per delegar aquestes funcions, l'article 150.2 de la Constitució, ho farà viable i plenament d'acord amb la carta magna.

Moncloa desmenteix Junts sobre els descomptes als transport

Junts per Catalunya va anunciar en un comunicat que un dels compromisos del PSOE consistia en què l'Estat assumiria "la totalitat del cost sobre els descomptes i les bonificacions del preu del transport públic", és a dir, que pagaria íntegrament el 50% de descompte que durant aquest 2024 es mantindrà en el preu dels bitllets. Tanmateix la ministra Montero ho ha desmentit: "el que s'ha acordat amb Junts és que no es condicioni la part que finançarem del transport a que les autonomies aportin el 20% restant, és a dir, que amb independència que les comunitats aportin aquesta bonificació, pagarem el 30%.

Fonts de Junts per Catalunya asseguren que hi ha una discrepància en la interpretació de l'acord. En cas que es confirmi el que ha explicat la titular d'Hisenda, el pacte no tindria cap incidència real a Catalunya ja que l'ATM ja ha decidit aportar el 20% d'aquestes bonificacions per aquest 2024.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

L'IVA de l'oli, les qüestions prejudicials i el retorn d'empreses

Hi ha altres aspectes de l'acord PSOE i Junts que encara s'ha de perfilar. Per exemple, encara no està tancat en què consistirà l'estratègia per incentivar que retornin a Catalunya les empreses que van marxar l'any 2017. Els dos partits han pactat modificar la llei de Societats de Capital, però encara hi ha diferències sobre si caldria, o no, contemplar sancions. Segons la ministra Montero, es reforçarà que les empreses "compleixin amb la legalitat vigent, i que no es produeixi enginyeria fiscal en la que es declari l'activitat principal en un lloc i el domicili fiscal sigui a un altre". En tot cas, ha advertit que "Espanya no pot posar cap tipus de trava a que les empreses s'instal·lin on creuen convenient".

També interpreten diferent socialistes i juntaires els efectes de la supressió de l'article de la Llei d'enjudiciament criminal que regula les qüestions prejudicials. Segons Junts, aquest article podia retardar sensiblement l'aplicació de la llei d'amnistia si un jutge així ho pretenia, mentre que el PSOE creu que, de facto, no canviarà res, perquè la suspensió dels procediments judicials quan es demana opinió als tribunals europeus ja podia produir-se. Sigui com sigui, havent-se convalidat aquest dimecres el decret del govern espanyol, l'article seguirà vigent fins que el Congrés no la torni a modificar com a projecte de llei.

Finalment, un dels acords amb menys marge de dubte és que s'establirà l'oli com a producte bàsic, que veurà reduït l'IVA al 0%. Junts per Catalunya confia que aquesta modificació sigui molt ràpida a través d'un decret llei, però fonts del govern espanyol asseguren que encara no està clar el mecanisme i el termini en què es farà realitat.

El govern veu deslleialtat i demana explicacions a la Moncloa

L'executiu de Pere Aragonès intenta rebaixar el pacte entre socialistes i posconvergents i assegura que ahir només va haver-hi "grans titulars". Per això la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, demana explicacions a la Moncloa: vol saber la concreció, "la lletra petita de l'acord" que van pactar ahir in extremis la formació de Carles Puigdemont i els de Pedro Sanchez. De fet, Vilagrà ha enviat, aquest matí, un missatge al ministre de la Presidència, Felix Bolaños, però la resposta encara no ha arribat.

Fonts d'Esquerra asseguren que l'escena d'ahir va ser un "sainet, un espectacle", per això demanen prudència ja que de moment "només hem vist fum". Els republicans defensen que l'acord més concret del pacte entre el PSOE i Junts és el del 0% de l'IVA per l'oli, mentre que desconfien en el fet que Catalunya pugui tenir competències en temes d'immigració. "Això, lamentablement, només s'aconseguirà quan hi hagi una Catalunya independent", asseguren fonts del partit d'Oriol Junqueras. A més, asseguren que és "deslleial" pactar coses de la Generalitat sense formar part de l'executiu.

La primera reacció del govern català al pacte 'in extremis' entre Junts per Catalunya i el PSOE la feia als micròfons de l'Aqui Catalunya la consellera d'educació Anna Simó demanava prudència. "Esperem que des del Govern de l'Estat ens donin tots els detalls d'allò que en teoria s'ha de traspassar. Esperem a veure la lletra petita perquè si això finalment tira endavant haurà de ser un acord entre el govern de l'estat i el de la Generalitat de Catalunya. En tot cas, el que és bona notícia és que vagin avançant en coses pel país, com l'ingrés mínim vital".