La roba ni es recicla ni es reutilitza: el 90% dels residus tèxtils acaben incinerats o a l'abocador
Del que sí que es reutilitza o recicla, la meitat acaba exportat a l'estranger, i el 2020 vam enviar 7.500 tones de residus tèxtils a altres països
La roba ni es recicla ni es reutilitza: el 90% dels residus tèxtils acaben incinerats o a l'abocador
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El reciclatge de la roba continua sent una de les grans assignatures pendents a Catalunya. El 90% dels residus tèxtils acaben incinerats o a l'abocador, perquè es llencen al contenidor gris, el de rebuig, i allà acaba abruptament el cicle de vida útil d'aquestes peces de vestir. Així ho indica un estudi de l'Institut de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Hi ha una petita part, un 10%, que es recull de manera separada a través dels contenidors especialitzats ubicats als carrers, els punts verds o el sistema de recollida porta a porta. D'aquesta roba que se separa adequadament, la gran majoria, 8 de cada 10 peces, tenen una segona vida útil via reutilització directa (la samarreta que es llença en primera instància se l'acaba posant algú altre) o es recicla mitjançant el reaprofitament dels materials.
Abocador de roba al desert d'Atacama, Xile / gemma morell UAB
Abocador de roba al desert d'Atacama, Xile / gemma morell UAB
Un dels errors més habituals per la ciutadania és pensar que els contenidors dels carrers només són per deixar-hi roba per finalitats benèfiques o caritatives, quan el cert és que tant la roba en mal estat -foradada, estripada, bruta - com la que està en condicions de ser vestida per algú altre acaben a les mateixes empreses gestores autoritzades, que fan una separació per categories. Molta gent ho ignora, i diposita la roba en mal estat al contenidor del rebuig, on acaba cremada o apilada a un abocador.
Més de 7.500 tones de roba exportada
La meitat de roba que es pot reciclar o reutilitzar, i que segueix aquest camí després de ser separada adequadament, acaba venuda a l'estranger. L'estudi constata que el 2020 van ser més de 7.500 tones, la gran majoria de les quals (4.600) van acabar a Àsia, sobretot a Pakistan, un dels grans països importadors de tèxtil. La resta es van repartir de la següent manera: 1.458 tones a Àfrica, 1.398 a Europa i 22 tones a Amèrica Llatina.
Gemma Morell, una de les autores de l'estudi, apunta que aquest és un dels angles morts de la reutilització de roba. En declaracions a SER Catalunya, explica que les tones exportades es venen per demanda d'aquests països, però després no es pot traçar què passa amb totes aquestes peces de vestir. "Tot i que ens hagin comprat la roba en bones condicions, no s'acabarà venent tota, i mai sabem on anirà a parar tot aquest material. Estem movent el problema nostre, català, una acumulació de brossa tèxtil, cap a un altre continent, simplement el movem de lloc", diu Morell.
Contenidor destinat a la roba, tant per obra benèfica com per ser reciclada si està en mal estat. / Ajuntament de
Contenidor destinat a la roba, tant per obra benèfica com per ser reciclada si està en mal estat. / Ajuntament de
La investigadora recorda que hi ha abocadors il·legals enormes, per exemple a Xile, al desert d'Atacama, on van a parar molts residus tèxtils d'Estats Units i Canadà, i que aquesta dinàmica es perpetua a altres països. "Nosaltres exportem més a Pakistan, però no sabem si allà hi ha també abocadors d'aquesta mena. I són residus que impacten a altres països que no han generat el residu", apunta. Escolta l'entrevista sencera a la investigadora Morell a El Balcó a l'inici de la notícia.
Contaminació equivalent a 7 viatges a Nova York
La investigació de la UAB mostra que la recollida selectiva emet un 40% menys de CO₂ que la recollida no separada, que va directa a abocador i incineradora. La petjada de carboni generada per una tona de roba gestionada per recollida no selectiva és de 353 quilos de diòxid de carboni pels 207 de la ben separada.
A Catalunya, segons l'estudi, cada persona consumeix una mitjana de 22 quilos de roba cada any, i per tant és important que, fins i tot en un escenari ideal de separar la roba com toca als llocs adequats, desfer-nos d'aquestes peces té el mateix impacte que viatjar 7 vegades en avió de Nova York a Barcelona.
Un canvi cultural per reaprofitar la roba
Hi ha ciutats, com Londres, on el reaprofitament de la roba està molt estès i fins i tot té un punt cool, de categoria i estatus. Morell apunta que els residus tèxtils són tan abundants perquè hi ha unes dinàmiques de producció i consum molt nocives, que ens empenyen a comprar molta roba nova, desaprofitar-la al cap de poc, i així augmentar la demanda. Demana "un canvi de mentalitat, i de cultura de la roba" per reaprofitar més el que vestim.
L'aparició de plataformes com Vinted o Wallapop, on es pot fer compravenda de roba de segona mà, està ajudant a canviar la mentalitat de la gent, que ja no veu tan malament tenir roba ja utilitzada a preu més baix, i que permet també que fem fora de l'armari roba que no utilitzem i treure'n alguns diners.
El tèxtil és un producte que es consumeix en massa, i per tant també es generen residus en massa, i actualment no hi ha una tecnologia que optimitzi al màxim el reciclatge dels materials amb els quals es fabrica la nostra roba. Els experts asseguren que Europa està fent investigacions amb presses per intentar trobar la manera de reciclar amb més facilitat i rapidesa.
Oriol Soler Pablo
Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado exclusión social, vivienda y medio ambiente....
