El 67% dels ajuntaments redueixen els nivells de segregació escolar

Barcelona

Entre els municipis que registren una millora més significativa dels seus indicadors a primària destaca per segon any consecutiu Terrassa, que el curs 2018/2019 tenia un índex de segregació dels alumnes d'origen estranger del 0,56% - que implica que per assegurar una distribució equilibrada d'aquests alumnes entre totes les escoles de primària, caldria hipotèticament canviar de centre a més de la meitat dels alumnes estrangers - i que en només cinc cursos ha reduït aquest índex fins al 0,34%. També, encara que a certa distància, milloren les seves xifres Rubí, Badalona, Lleida o Sant Feliu de Llobregat.

A l'altra banda hi ha un 30 % de municipis que registren un empitjorament de les xifres com és el cas de Calafell, Arbúcies o Argentona a primària i Sant Andreu de la Barca, Canovelles o Piera a secundària.

El curs 2022/2023, els municipis catalans més grans de 5.000 habitants amb més segregació escolar de l’alumnat estranger a primària van ser, segons recull l'informe del Sindic, Molins de Rei, Ripollet, Tarragona, l’Arboç, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat. A secundària, els nivells més alts de segregació els tenim a Sant Fruitós de Bages, Sant Feliu de Codines, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Tarragona. Cal tenir en compte, però, que alguns d’aquests municipis, com és el cas de Molins de Rei, Sant Fruitós de Bages o Sant Feliu de Codines no tenen, ni a primària ni a secundària, cap centre amb més del 30 % d’alumnat estranger.

Esplugues de Llobregat, millora important a primària i molt discreta a secundària

A Esplugues de Llobregat que, tant a primària com a secundària, està entre els 30 municipis que tenen un nivell més alt de segregació dels alumnes de famílies nouvingudes, la regidora d'educació Montse Pérez explica que la feina que s'està fent ha donat millors fruits a primària -on ha passat d'un índex de segregació del 0,53% el curs 2018/19 al 0,39% el curs 22/23- que no pas a secundària, on la xifra només ha baixat unes centèsimes, fins a situar-se al 0,36%. No té una explicació concreta de per què està passant això, més enllà de constatar que la feina de detecció dels alumnes amb necessitats educatives especials derivades de la situació econòmica familiar està sent més ràpida a l'entrada al sistema educatiu, a i3. "Les escoles bressol són municipals i nosaltres tenim accés a les dades i sabem quines són les famílies que han demanat tarifació social o beca menjador". A secundària, en canvi, no els tenim tan identificats. Pérez explica que en els darrers cursos estan detectant un increment important d'alumnat que arriba a Esplugues en l'etapa final de primària, a cinquè o sisè, sovint a conseqüència de processos de reagrupació familiar i aquests alumnes passen de l'escola a l'institut, sense que el radar dels serveis socials els detecti.

La regidora assegura que des de fa dos cursos està en marxa un programa d'acompanyament a alumnes que arriben a la ciutat als darrers cursos de primària, per tal d'ajudar-los en aquest moment de canvi i alhora identificar quins estan en situació vulnerable. Inicialment, el programa estava pensat només per l'estiu, però ara s'ha estès a tot el curs acadèmic per oferir a aquests joves un espai per conèixer la ciutat i compartir experiències amb altres infants que estan vivint situacions similars. "I aquí, diu Pérez, tenim una oportunitat de conèixer-los i identificar aquells que necessitin més suport.