Marc Ros: "No podia sortir al pati a jugar perquè els que m'assetjaven estaven allà"
El cantant i compositor de Sidonie explica els començament del grup i les seves referències musicals

Marc Ros: "No podia sortir al pati a jugar perquè els que m'assetjaven estaven allà"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Avui connectem el 'Llapis de Memòria d'en Marc Ros. El cantant i compositor de Sidonie. Un grup que és tot un referent dels anys 2000 a Barcelona i que ho continua petant 25 anys després. I no només a Barcelona, en Marc es deixa la pell intentant que cada disc sigui el millor. El seu debut literari va ser amb 'El regreso de Abba' publicada l'any 2021, encara que el cantant no té gaire bons records del procés creatiu: "Fer la novel·la, per mi va ser una tortura enorme, tremenda. Vaig dir que mai més escriuria més, i per contracte he de fer dos més. Ara veig totes les errades que té la novel·la, però em costa molt llegir-la, perquè recordo molt el trauma que va ser. Escrivint la novel·la vaig començar a fumar un paquet al dia i dormir tres hores al dia".
El primer concert del grup va ser a la sala Sidecar l'any 1998 "va ser preciós, era el primer amb el Jes com a baixista de Sidonie, ell estava acostumat a tocar per a menys de 10 persones, i quan va tocar al Sidonie la sala Sidecar estava plena, per nosaltres omplir el Sidecar era com omplir el Madison Square Garden" afirma Ros. Al mateix any, amb pocs mesos de diferència, va ser el primer concert a la sala Apolo, va estar un concert clau, perquè van estar a punt de separar-se com a grup. "Ens van començar a llençar objectes a l'escenari, ens van insultar, i vam tornar a casa pensant que ho havíem fet molt malament. Això ens va fer més fort".
El cantant va ser víctima d'assetjament escolar, "no tenia com canalitzar-ho, no havia descobert l'art, tenia l'esport, però no podia sortir al pati a jugar perquè els que m'assetjaven estaven allà, jo em quedava a classe. Tot es va acabar quan va arribar la música". Els seus pares, sempre el van ajudar i van decidir portar-lo a un psicòleg a causa del fracàs escolar, "ell va veure en mi que havia d'expressar-me des d'un corrent artístic", així ho explica a la cançó 'Mi vida es la música' publicada l'any 2020.
"No mireu porno, és prostitució, el millor és fer-se una palla amb imaginació, creant-se un mateix les pel·lícules. La fantasia està per això, per pensar coses que difícilment podríem portar a la realitat", afirma el cantant sobre la importància per ell de fer servir les mans a l'hora de llegir, tocar instruments i sentir l'art.
El programa
El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.
No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".

Andrea Ruiz García
Graduada en Medios Audiovisuales por la Universidad Pompeu Fabra y Máster en Social Media. Realizó prácticas...




