Els microplàstics en l'aigua que bevem: "no se sap encara què representa per a la salut de les persones"

Barcelona

Res que tingui a veure amb l'aigua ens porta, últimament, bones notícies. Primer, perquè no plou i cada vegada més ens apropem a l'entrada en emergència per sequera. I segon perquè precisament avui s'ha publicat un nou estudi sobre l'aigua que bevem. Un nou estudi que determina que l'aigua de les ampolles té tants microplàstics com la de l'aixeta.

El descobriment ha estat gràcies a una nova metodologia científica del CSIC i d'ISGLOBAL, que han pogut mesurar partícules plàstiques extremadament petites i comprovar que les quantitats detectades de micro i nano plàstics tant en aigua embotellada com en la de l'aixeta són similars. El que canvia, però són els materials amb els quals està fet aquest plàstic.

L'estudi també ha detectat que l'aigua embotellada conté compostos químics que han passat del plàstic de l'ampolla a l'aigua. La pregunta és: quants microplàstics ingerim i quines conseqüències pot tenir per la nostra salut? L'estudi calcula que considerant que un adult beu 2 litres d'aigua al dia, les autores estimen una ingesta de 262 micrograms de partícules plàstiques cada any. S'acumulen les preguntes i avui les contesta a El Balcó les investigadores de l'estudi, Cristina Villanueva i Marinella Farré.

Preocupació a llarg termini

"No és per estar alarmats ni alarmades"; ha cridat a la calma la investigadora, Cristina Villanueva, que ha afegit que aquesta "és una realitat esperada", ja que respon a "un tema ambiental molt problemàtic". Allà on s'analitza es troben microplàstics i això fa que la preocupació no sigui sobre avui, sinó sobre el demà: "em preocupa que això es pot anar acumulant", ha apuntat Villanueva.

Millor embotellada o de l'aixeta?

La investigadora, Marinella Farré, ha explicat que els nivells de microplàstics en les dues aigües "són molt similars", tot i que "el tipus de plàstic en un cas i l'altre són una mica diferents". Ara bé, no se sap encara quin dels dos és més perjudicial: "tenen composicions molt diferents, però d'entrada no tenim dades com per dir quina concentració és més perjudicial", ha apuntat Farré.

El que se sap és d'on provenen, en el cas de les aixetes, és del mateix mecanisme de "captació d'aigua". I, pel que fa a les ampolles, els microplàstics venen "polsim que crea quan estrenyem l'ampolla", o també de la fricció de quan "obrim el tap".

Nivell baix, però igualment preocupant

La comparativa ha estat complicada, ja que el mètode d'aquest estudi era diferent de la resta. Però a partir d'una estimació, van concloure que l'aigua catalana estaria "a la franja baixa", ha apuntat Farré. Uns nivells similars, per exemple, als que tenen països com Suècia, on hi ha "aigües d'alta qualitat".

El que no se sap, però són les conseqüències que aquests microplàstics poden tenir per la salut de les persones: "no podem respondre a la pregunta", ja que el dels microplàstics "és un tema molt nou i falta recerca", ha subratllat Villanueva. Tot i això, les dues investigadores estan segures que algun impacte té i és per això que proposen solucions com "reduir la producció de les ampolles més fràgils o la residència de l'aigua dins l'ampolla".