Cal prohibir els mòbils? Parlen els experts
Aquest gener la conselleria d'Educació ha de remetre a escoles i instituts una normativa per regular l'ús dels telèfons dins i fora de les aules. Els experts veuen bé que es posin normes per protegir els menors, però defensen que cal consensuar-les amb els adolescents
Dos adolescents miren el mòbil al carrer
Barcelona
SER Catalunya i Quadern, el suplement del diari El País van organitzar el passat 13 de desembre un debat amb cinc joves d'entre 12 i 16 anys. Quatre d'ells -Jordi, Aitana, Inés i Lola- van tenir el seu primer mòbil en el pas de primària a secundària mentre que la cinquena, l'Alèxia, que fa primer de batxillerat, continua sense tenir-ne, per decisió pròpia. Entre els espectadors del debat, en què els joves han coincidit a qualificar "exagerat" el debat que s'ha generat els darrers mesos amb propostes per prohibir totalment l'ús dels mòbils fins als 16 anys, com la que defensa un moviment de pares i mares que va començar a Barcelona i que s'ha estès per tota Espanya- Els adolescents defensen que, com també passa amb els adults, tothom s'està s'està adaptant a un escenari completament nou i "centrar el debat en què només els joves estem enganxats no sembla coherent". "No m'agrada gens que ens diguin que som una generació perduda, que estem enganxats. Si el que es vol és que els joves tinguem responsabilitat i ens autoregulem, prohibir-lo és tant com dir que no tenim capacitat per gestionar-ho", explicava l'Aitana al debat.
La pedagoga Marta Ollé, especialista en transformació educativa i digital i el Director d'equitat digital de la Fundació Bofill, Hector Gardó van assistir en primera fila al debat entre els joves. Aquestes van ser les seves impressions i reflexions posteriors:
Cal prohibir els mòbils?: Parlen els experts
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Millor que prohibir, pactar normes
La pedagoga Marta Ollé alerta que "en el moment que li dius a un adolescent, això no ho pots fer, generes la resposta contrària" a la que pretenen els que defensen la prohibició, que és que els joves facin un ús més responsable dels dispositius electrònics. Coincideix Hèctor Gardó que creu que els joves "s'han sentit una mica ofesos, infantilitzats i pocs valorats com a éssers que poden prendre sobre la seva vida" en aquest debat. Gardó entén la preocupació de les famílies i també la temptació de prendre decisions dràstiques i en calent davant d'un problema que "se'ns escapa de les mans" però tots dos coincideixen que seria més efectiu pactar amb els joves i sobretot, assegurar-nos que els oferim una alternativa. "Cal establir normes a casa, de manera consensuada amb l'adolescent, que sap perfectament quan necessita el mòbil", diu Ollé. I pensar "quina alternativa els proposem. Anar a un museu, parlar en família?" "Si l'alternativa és només mirar el sostre i no parlar amb els amics, llavors, tenim la batalla perduda", conclou Gardó.
El director d'Equitat digital de la Fundació Bofill creu que el debat sobre la limitació dels mòbils ha d'anar acompanyat d'un debat sobre l'oferta d'activitats per als joves més enllà de l'escola, tot subratllant que els adolescents més vulnerables per la situació socioeconòmica de les seves famílies són també els que estan fent un ús més abusiu dels telèfons mòbils i de les xarxes socials, que sovint els fan de mainadera i són també l'instrument principal per al seu oci.
En aquest punt, Marta Ollé apunta que hi ha dos moments en què tots, joves, però també adults, hauríem d'evitar recórrer al mòbil: els moments d'avorriment i els moments d'estrès, en el primer cas perquè es converteix en la resposta més fàcil i recurrent en els moments en què no tenim res immediat a fer i en el segon, cas, quan tenim massa feina pendent, perquè consolida una conducta procastinadora.
Educar en digital no vol dir omplir les escoles de tecnologia
Tots dos experts coincideixen que la digitalització de les aules s'ha fet a pas accelerat i sense tenir definits els objectius pedagògics. "És el gran error que hem comès. Educar en digital no vol dir que tot hagi de passar dins d'una tauleta" explica l'Hèctor Gardó. "Una bona competència digital inclou necessàriament, a judici de Marta Ollé, el pensament crític. Els nois i noies han de saber identificar si la informació que els arriba és veraç o no. I han de saber com respondre o quan no han de respondre de cap manera".
Soledad Domínguez
Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...
