Abraham Orriols sobre les manifestacions postsentència: "Quan ho anaves fent, no tenies la sensació de cobrir una cosa històrica"

Barcelona

Avui connectem el 'Llapis de Memòria' del periodista Abraham Orriols, un jove periodista de Berga que, tot i la seva joventut, porta uns quants anys als mitjans. Va començar a Televisió del Berguedà on hi va fer de tot i on va aprendre molt. El gran públic el va conèixer quan va aparèixer al carrer, equipat amb casc i armilla de premsa de color taronja, fent directes als Telenotícies de TV3 cobrint les manifestacions postsentència del procés, i aquests directes es van convertir en un autèntic fenomen que, fins i tot, van arribar a l’Està Passant i al Polònia. Ara, acaba de publicar el llibre 'Una vida a les muntanyes'.

Per Orriols, natural de Berga, la Patum és una festa única, amb més de 600 anys d'història: "la Patum és la millor festa del món, són uns dies en el que el món s'atura, intento demanar-me festa a la feina per fer la Patum sencera. Els meus pares aprofitaven la setmana de la Patum per fer un viatge, i anàvem sempre a Galícia i celebràvem la 'Festa Do Boi'. Durant molts anys no estava a Berga aquella setmana fins que em vaig fer gran".

El seu primer llibre: 'Una vida a les muntanyes'

En el seu primer llibre, Orriols parla de misèries. És retrat preciós de la vida de Marina Vilalta, la pastora més vella de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.

"La Marina va aprendre l'ofici del pare, no només era una feina sinó també una sobirania d'existència, ara ella amb noranta anys després continua pasturant les ovelles cada tarda. El llibre no vol romantitzar ni la muntanya ni l'ofici. Viure a la muntanya vol dir estar un dimecres al febrer i no poder baixar ni a comprar el pa", explica Orriols.

Una de les lliçons que s'emporta el periodista de la Marina Vilalta és la manera de mirar el món, ara és capaç de veure coses que abans no veia i dona importància a altres coses, tot pot ser més simple.

La cançó de 'Fadrins i Fadrinetes' cantada per Marina Vilalta és una de les moltes cançons populars que la pastora recorda, coneix i canta. Ho fa sola, a les ovelles o acompanyades. Senzillament, perquè li agrada cantar. La va aprendre de petita a través del boca-orella per les veïnes del poble i les seves germanes, com tantes d’altres cançons, i de la mateixa manera me la transmès a mi, que no la coneixia. L’he après i m’he adonat, a més, de la importància de preservar les tradicions orals del nostre país, que ens expliquen, ens fan únics i cada vegada són menys conegudes.

La infantesa i adolescència d'Orriols

Amb el temazo 'Dragostea din tei' de O-Zone encetem el Llàpis de Memòria d'Abraham Orriols que es transporta a la seva infantesa, als trajectes en cotxe amb els seus pares i a l'escena que cantaven a ple pulmó "Maria hi, Maria hu, Maria ho, Maria ha ha".

Per Orriols Sabina un dels cantants que més sonava a casa dels seus pares, com Maná, Fito y Fitipaldis o La Oreja de Van Gogh: "Són grups que anys més tard jo també he anat escoltant, fent-me’ls meus i no només escoltant-los per decisió seva. Fa uns mesos vaig regalar-los entrades per anar a veure al Sabina al Palau Sant Jordi tots tres junts i va ser molt bonic. No ho fem sovint i va ser un gran vespre".

"Una característica de la meva personalitat durant molts anys ha estat ser fan del grup Manel. És el grup que he escoltat més, que he vist més en directe, em sé qualsevol cançó seva", explica el periodista.

Les experiències laborals del jove periodista

Recorda l'època de la manifestació postsentència: "quan ho anaves fent, no tenies la sensació de cobrir una cosa històrica, va ser una setmana que sopava molt tard, no descansava molt. Es va generar enrenou per la imatge del casc, tenia 22 anys, i la gent em deia que tenia aparença de nen. M'ho vaig agafar amb humor".

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".