Xarli Diego: "Em va saber molt greu que a la Gala pels 40 anys de TV3 Puyal no rebés cap reconeixement".

Barcelona

Avui connectem el 'Llapis de Memòria' del comunicador Xarli Diego. Un home de ràdio i un home d'aquesta ràdio. Perquè va ser aquí on va presentar el mític 'Caspe Street', en directe des de l'estudi Toresky de Ràdio Barcelona. Un programa musical que es va convertir en tot un fenomen. En Xarli, a més, ha treballat al costat d'uns quants fenòmens de la comunicació com la Sardà, La Trinca o Joaquim Maria Puyal. Ha dirigit discogràfiques i ha tingut un gabinet de comunicació. I és com diu ell, el més important és comunicar tant ho facis davant com darrere.

"Quan treballava en una emissora local i vaig entrevistar al Serrat, me la van retallar per quinze llocs. Però a Ràdio Barcelona vaig treballar amb total llibertat", explica Diego sobre la censura viscuda als mitjans.
El seu primer record amb la ràdio és la seva mare escoltant-la, ella era modista, i mentre cosia sempre escoltava Ràdio Barcelona: "Jo de petit estava per allà i escoltava Guardiola o Serrat i no puc obviar que les primeres influències venien de la mare".

El periodista recorda el seu pas per Ràdio Barcelona amb molta estima, sempre organitzava partits de futbol amb personatges públics contra treballadors de la ràdio. Han participat Bertin Osborne, Los Pecos, Agustín Pantoja o Mecano entre d'altres: "la gent cridava molt perquè veien els seus ídols amb pantalons curts jugant, eren partits irrepetibles" recorda Diego.

Aquest cap de setmana TV3 celebrava els seus quaranta anys en antena amb una Gala anomenada '40 anys i una nit' la qual Diego no es va perdre, per ell van faltar reconeixements, com per exemple el de Joaquim Maria Puyal: "El que més greu em va saber és que Puyal hi fos allà o no, no rebés cap reconeixement. Ell és una persona emblemàtica i tant de bo hi hagués tres Puyals a TV3", critica Xarli Diego.

El programa

El 'Llapis de Memòria' és un programa conduït per Òscar Moré, cada dia de 15h a 16h a SER Catalunya, amb un propòsit tan simple com efectiu i emotiu: recórrer la trajectòria vital dels nostres convidats a través de les cançons que han marcat la seva vida. És a dir, utilitzar el gran poder de la música com un àlbum de fotografies que evoca records, olors, moments, etc.

No cal dir que pel 'Llapis de Memòria', hi passen convidats de totes les professions, gènere, edats, classes socials, ètnies... Bàsicament, per què estem convençuts que tots i cadascun de nosaltres, tenim el nostre Llapis de Memòria. Com deia l'escriptor francès Victor Hugo: "la música expressa allò que no pot ser dit, i allò que és impossible mantenir en silenci".