Viure sense bar: "no es tracta d'anar a prendre un cafè, sinó de la comunitat que s'hi fa"

Barcelona

A Catalunya hi ha gairebé 90 municipis que no tenen bar, la majoria amb menys de 100 habitants. Això afecta 16.000 persones que viuen sense bar al seu poble. El 0,2% de catalans i catalanes no poden fer el cafè amb llet al matí, la partida de cartes de després de dinar o la birra al vespre sense desplaçar-se. Podríem pensar que la situació és comú a totes les comunitats autònomes, però no és així: a les Balears, Canàries, Galícia, Múrcia i Madrid tots els pobles tenen bar. Són dades d'un informe de finals del 2022 de l'Associació de directors i gerents de serveis socials d'Espanya.

Avui a El Balcó parlem amb dues persones que viuen en un poble on no hi ha bar. El primer és el Vladimir de Semir, el periodista especialitzat en ciència, que ara viu a Sant Jaume de Frontanyà. I l'altre és el Jaume, que va anar a viure a La Febró ara fa tres anys, on només hi ha bar a l'estiu, el de la piscina, i la resta de l'any, es converteix en l'únic poble de Tarragona en aquesta situació. També intervé en Sergio Gil, antropòleg que investiga, precisament, alguns pobles de la província de Castelló que no tenen bar ni restaurant.

Adaptar-se

Al poble del Vladimir són 27 persones. No tenen bar, tot i que "no fa gaires anys", explica en Vladimir, tenien "dues fondes i un turisme rural". S'han quedat sense i és per això que l'Ajuntament ja ha anunciat que vol rehabilitar l'edifici de l'antiga rectoria per obrir un restaurant. Pel Vladimir és important, ja que considera que el bar és un "lloc de trobada, per fer comunitat" i també per la gent que ve de fora, ja que Sant Jaume de Frontanyà és un "lloc de molt de pas".

"És fumut". Així descriu en Jaume la situació de no tenir bar al poble. Fa uns anys hi havia un bar a la plaça major del poble, però quan va morir qui el portava es van quedar sense. Només n'hi ha durant "els mesos de juliol i agost a les piscines". Durant l'any, res, només un hostal que "no funciona com un bar". La situació, per tant, és radicalment diferent de l'estiu i a l'hivern. La solució que han trobat la quinzena de persones que viuen al poble és agafar el local social del poble i convertir-lo en un bar: "hi tenim una cafetera, dues botelles de licor i hi fem unes partidetes". És l'única manera de tenir un bar.

La importància del bar

El fet de no tenir bar podria semblar un problema del primer món, però és més important del que sembla. "No es tracta d'anar a prendre un cafè, sinó de la comunitat que s'hi fa", ha apuntat en Vladimir. Ho constata l'antropòleg, Sergio Gil, que descriu el bar com un "ecosistema protector de la vida social".

Ara mateix, Gil està estudiant l'impacte de no tenir bar en un poble i, si la previsió inicial era que un poble sense bar seria un problema, ara ho ha constatat i ho sap "perfectament". Durant la investigació s'ha trobat que un poble dels que estudiava ha perdut el bar i allà han canviat les dinàmiques socials: "la gent es continua relacionant, però no tant, i ha augmentat la tensió social entre els veïns", ha assenyalat. Per Gil, la del bar és una funció de "trobada", però també de "democratització" i actua com una "finestra cap a l'exterior i una porta d'entrada per la gent de fora".