"Les grans polítiques urbanístiques es legitimen en termes místics"
Conceptes com "espai públic" o "civisme" tenen aquesta necessitat de fe com té la religió. Conversa amb l'especialista en antropologia urbana i religió, Manuel Delgado

Manuel Delgado, especialista en antropologia urbana i religió, als estudis de Ràdio Lleida.

El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Conversa amb Manuel Delgado, especialista en antropologia urbana. Per què serveix la religió?
Lleida
Coincidint amb la participació de l'especialista en antropologia urbana i religió, Manuel Delgado, al Congrés català d'antropologia que se celebra aquestes dies a la UdL, hem conversat amb ell sobre aquests conceptes i quina relació hi pot haver en urbanisme i religió. Al respecte, Delgado ha dit que "en primer lloc cal tenir present que quan parlem de religió no parlem només de sants i verges. Parlem de com qualsevol realitat es legitima a través d'elements que poden semblar místics, metafísics, teològics, sobrenaturals. I en aquest sentit crec que la ciutat actual -i Lleida no crec que sigui una excepció, ni Barcelona, és una apoteosi de tot això..." I afegeix: "ara per ara, les grans polítiques urbanístiques es legitimen en termes que, ho sento moltíssim, a mí em semblen absolutament místics. La invocació constant a la "ciutadania", al "civisme", la referència constant a una cosa de la que tothom en parla però que ningú ha vist com és "l'espai públic"... no el carrer sinó "l'espai públic"... Són nocions absolutament teològiques. És a dir, en el fons el que estem fent és protegir cert tipus de polítiques que poden semblar urbanístiques però que són immobiliàries però ho fan bàsicament invocant valors abstractes que són com si fossin religiosos, la qual cosa vol dir que són religiosos encara que no invoquin a cap Marededéu ni cap mena de patronatge".
Per a Delgado "hi ha una mística del civisme i de la ciutadania que, ara per ara, com a tota religió, serveix per a cobrir altres coses". Segons l'antropòleg, des del punt de vista teològic (la religió) és intentar posar de manifest la dimensió divina, metafísica d'allò, diguem-ne, material, d'allò quotidià, demostrant que d'una forma o d'una altra Déu hi és. en el fons el que intentem és demostrar que quan parlem de grans nocions i esperits... en realitat estem parlant de qüestions molt materials que s'amaguen darrere d'aqeustes grans paraules que no poden ser qüestionades. Perquè... bàsicament la religió és allò que no et pots qüestionar".




