Santi Balmes: "soc una persona que guanya diners fent plorar a la gent"

Barcelona

Avui a El Balcó, un clàssic de "he venido aquí a hablar de mi libro". Un col·laborador del programa al Parelles de Fet, ha vingut abans per presentar-nos el seu nou llibre, 'Esta pieza que no encaja'. Un llibre que s'afegeix a la llarga carrera d'aquest artista, qui als 12 anys va tenir el seu primer grup amb els companys amb qui s'asseia al final de l'autobús de l'escola del Pare Manyet. Inquisición es deien. Després van passar a ser els Feats, que vol dir gestes en anglès. Ell componia les cançons. Més tard, l'artista va descobrir Mozart i la música d'aleshores, que anava més enllà de Mocedades o Nino Bravo que escoltava a casa.

I un dia, un diumenge circulant per la plaça Francesc Macià de Barcelona, de sobte sent una veu dins el seu cap que li diu tres paraules: Love of Lesbian. El nostre artista, Santi Balmes, no sabia aleshores que 25 anys després seguiria tocant i menys en una banda que tingués aquest nom.

Ser artista

Santi Balmes parla al seu llibre sobre què és ser artista, i com s'utilitzen les emocions per crear. Per ell, el qui puja a un escenari es converteix, sense voler-ho, "en l'inconscient col·lectiu". Un artista ha de dir el que pensen i senten els seus oients. "Soc una persona que guanya diners fent plorar a la gent", ha destacat Balmes, "un terrorista emocional". Ell, explica, pot agafar una discussió que ha durat cinc minuts, tancar-se a l'estudi i compondre un tema que haurà de cantar durant anys, "eternitzant un moment puntual".

"M'ha tocat ser Santi Balmes en aquesta vida, però no li dono molta importància més", reflexiona. Dins de ser Santi Balmes, hi ha molts matisos, perquè hi ha el Santi Balmes cantant, que puja a l'escenari, però també hi ha la persona que s'amaga darrere. En el seu cas, sempre s'ha sentit fora de lloc, tal com indica el títol del seu llibre: "tinc la sensació tota l'estona que estic i no estic als llocs", ha explicat. Fins i tot, entrant en un backstage un molt bon amic li va dir que parés d'actuar com si no fos cantant ni artista, com si entrar en un camerino no anés amb ell.

Els inicis

No tot va ser un camí de roses. En el seu llibre i avui a El Balcó, Santi Balmes ha recordat com es va passar setmanes trucant a totes les botigues d'FNAC d'Espanya fent-se passar per un fan i preguntant si tenien l'últim disc de Love of Lesbian. Recorda que havia de "parlar molt fluixet" perquè ho feia des de la feina i no volia que els seus companys se n'adonessin. Fins i tot, ha parlat d'un dia que va anar fins a TV3 buscant "en Bruno Sokolowicz de l'Sputnik", qui "va ser superamable" amb ell.

Balmes li va explicar que havien estat els teloners de The Cure i li va donar una maqueta. Ho va fer, defensa, perquè era la manera de triomfar aquells anys: "no hi havia mitjans, internet ni possibles viralitzacions", ha apuntat Balmes. Sokolowicz que casualment en el moment de l'entrevista estava a la ràdio, ha coincidit: "si no eres d'una gran ciutat hi havia una revista al quiosc o un dial a la ràdio", i ha afegit, "en aquella època era Sputnik, la MTV catalana".

La transformació

Sokolowicz ha explicat que té un petit record de la trobada: " recordo el Santi i el Love of Lesbian d'aquella època". Però és que en aquell moment li arribaven moltes maquetes de molts grups. "Love of Lesbian em van agradar". I anys més tard, se'n va fer fan, "quan van començar a cantar en castellà".

Balmes ha parlat d'aquest moment de transformació, que va començar en l'escenari del Primavera Sound, mentre cantava en anglès i veia de públic gent de Terrassa, Sabadell i l'Hospitalet. En aquell moment va pensar que estava fent servir una llengua que no feia "més que de barrera" i va decidir "sortir de l'armari" i ser ell mateix: "si fracasso que sigui d'una manera autèntica". Però el fracàs, mai va arribar.

Ara, a Balmes no li preocupa especialment decebre, tot i que amb les xarxes socials es pot saber molt ràpidament si ho estàs fent. Per ell, per ser creatiu s'ha de "fugir del ramat, marxar, perquè si no es repeteixen una sèrie de conceptes". El seu objectiu és que, quan crea, el "primer sorprès" sigui ell mateix.