Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista amb Ernest Maragall, Quim Forn i Antoni Castells

Barcelona

Els exconsellers del Govern de la Generalitat Ernest Maragall, Quim Forn i Antoni Castells son els protagonistes del sisè Debat de l'Estat de la Nació Barcelonista, una secció mensual del 'Què t'hi Jugues' dedicada a l'anàlisi del model de gestió i de l'actualitat barcelonista que va arrencar amb una conversa entre dos exdirectius del club culer, Albert Perrín i Toni Freixa, que va continuar amb una segona tertúlia entre tres caps de comunicació dels darrers anys, Jordi Badia, Xavi Martín i Albert Roura, que va seguir amb un debat entre l'exvicepresident Carles Vilarrubí, l'excandidat Víctor Font i l'empresari Jaume Roures, que durant el mes de novembre va tenir com a actors els exvicepresidents Joan Franquesa i Manel Arroyo i que va tancar l'any amb els cuiners Fermí Puig i Jordi Jacas.

Els polítics, que han tingut relació institucional amb el Barça en sengles etapes al Govern, senten que en els darrers temps s'han allunyat sentimentalment del club. Antoni Castells, exconseller d'Economia i Finances en l'etapa del Tripartit (2003-2010), creu que el Barça ha patit "un procés de degradació institucional que comença a l'última part del primer mandat de Laporta, de la qual no n'acabem de ser conscients. De degradació institucional i de mala gestió econòmica. Com a barcelonista de tota la vida em produeix una desconhort, una sensació de tristesa molt gran. El club va a la deriva".

Ernest Maragall, conseller d'Educació amb el Tripartit del 2006 al 2010 i conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència el 2018 amb Esquerra Republicana, té una sensació similar a la del seu excompany de Govern: "Si hem de jutjar pel que sabem, que no és ni molt menys del que hauríem de saber, tinc aquest mateix sentiment d'incomoditat. Totes aquestes operacions financera-immobiliàries de què van? El Barça és capaç de mantenir el seu model, està en condicions de seguir sent el que ha estat en els últims 100 anys?"

El model de propietat, a debat

Quim Forn, conseller d'Interior en els mesos previs al referèndum de l'any 2017 i fins l'aplicació de l'article 155 per part del Govern espanyol, té clar que els socis del club estan obligats a entomar un debat sincer sobre el model de propietat: "S'ha d'afrontar el debat de manera seriosa. M'agrada el model, que el club sigui dels socis, però més enllà que sigui una frase que sona bé ho hem de fer realitat. S'ha de fer el debat amb tranquil·litat. La veu majoritària del soci ha de continuar, però hem de trobar fórmules per corregir la situació econòmica. S'han de trobar fórmules, i no n'hi ha 25".

El productor i empresari Jaume Roures ha proposat insistentment en els darrers mesos que el Barça es transformi i vengui el 30% del club per una xifra d'entre 1.500 i 2.000 milions d'euros. Castells, per això, creu que s'hauria d'analitzar a fons: "En mig d'una emergència no s'han de prendre decisions precipitades. Jo faria dues coses. No vendre ara, has d'anar amb calma, i deixar de cometre més errors que empitjoren la situació. No t'has de descapitalitzar i seguir endeutant-te. Abans de res, el compte de resultats ha de donar números positius, s'ha d'invertir la lògica que et duia a pèrdues cada any".

El poder de Florentino

Tant poder té Florentino Pérez? Ernest Maragall té clar que "sí, és un senyor que guanya infinitat de concursos de serveis públics a Catalunya". I considera que el Real Madrid és "una estructura d'estat en el sentit gairebé literal. No només té poder, força i influència, sino que és l'escenari on passen coses".

Castells pensa exactament el mateix: "Té molt poder i moltes connexions polítiques. És molt fred en els negocis i és molt forofo del Madrid. Recordem el que va passar per la requalificació dels espais esportius del Real Madrid. Allà es van posar d'acord tots. Un alcalde del PP, el president de Govern i el cap de l'oposició, que era Rubalcaba, a qui els va pesar més el seu madridisme que el sentit d'Estat".