Un de cada quatre infants en situació de pobresa severa a Catalunya no rep cap ajut

Barcelona

L'informe sobre el dret de l'infant del 2023, que la síndica de greuges ha entregat aquesta tarda a la presidenta del parlament Anna Erra alerta que un 11,6 %, dels infants i joves menors de 16 anys pateixen una privació material severa, un percentatge que està per sobre de la mitjana espanyola (10,1 %) i també de l'europea (6,8 %). I el que és encara pitjor, els ajuts públics que haurien de pal·liar aquesta situació són "molt limitats, no identifiquen l’infant com a subjecte amb dret a percebre la prestació i no discriminen la condició d’infant en l’import concedit" a les seves famílies.

L'anàlisi de les dades que ha fet la sindicatura, constata que a Catalunya, l'octubre de 2023 hi havia prop 37.954 infants menors de 18 anys beneficiaris indirectes de la renda garantida de ciutadania (RGC) -són 4000 menys que un any abans-. I que en les mateixes dates hi havia 94.644 que rebien l'ingrés mínim vital. Però igualment, una quarta part dels infants que ho necessitarien no reben cap prestació. La sindicatura recorda que en el primer trimestre de 2023 el 41,4% de les sol·licituds de renda mínima de ciutadania van ser rebutjades, no perquè els sol·licitants comptin amb ingressos suficients sinó perquè no compleixen amb els requisits, de residència legal, per exemple. La síndica Esther Giménez Salinas considera que "quan hi ha infants", la normativa hauria de ser "més flexible" com passa per exemple a l'hora d'escolaritzar els fills de les persones nouvingudes, independentment de la seva situació legal.

La Sindicatura de greuges defensa que a l'hora d'avaluar una petició de renda garantida de ciutadania caldria discriminar si a la llar que fa la sol·licitud hi ha algun infant o jove i en cas afirmatiu, donar més facilitats als sol·licitants i complementar els imports de les prestacion,s per tal d'assegurar que cobreix les despeses essencials dels infants, incloent-hi manutenció, ús de la llar i comunicació i transport bàsics.

Trencar el cercle de la vulnerabilitat

L'informe recull que a Catalunya hi ha uns 400.000 infants -un 30 % del total de menors- en situació de vulnerabilitat, entesa com una limitació en les seves oportunitats de desenvolupament, i identifica cinc grans grups: els infants en situació de pobresa, els migrants, aquells que pateixen alguna discapacitat, infants amb problemes de salut mental o en situació de risc o desemparament. I posa alguns exemples : entre els infants de 0 a 3 anys de nacionalitat espanyola, el 52,4% està escolaritzat mentre que entre els alumnes de nacionalitat estrangera, aquest percentatge baixa fins al 14,9%. A la primària i secundària, els infants socialment desafavorits obtenen pitjors resultats a les proves de competències bàsiques, accedeixen menys a les activitats de lleure, fan un ús més abusiu de les tecnologies i tenen més problemes de salut mental. Per trencar aquest cercle, explica la síndica, la recomanació més fàcil és demanar més recursos, tot i que ella prefereix posar l'accent en la necessitat que s'inverteixi millor. "Si es posa l'accent en aquells que necessiten més, trencaríem el cercle de l'exclusió".

Esther Giménez Salinas ha citat diferents exemples de mesures lineals, com ara la gratuïtat d'infantil 2, la reducció de les ràtios o l'ajut universal de 100 euros per material escolar que aplicades de forma general tenen un impacte discret, però que si es focalitzessin en els col·lectius en risc d'exclusió podrien marcar una diferència important. Salinas es queixa per exemple que la inversió necessària per posar en marxa el xec del material escolar (50 milions d'euros) supera de llarg el que s'ha destinat als ajuts a l'escolarització equilibrada per a l'alumnat vulnerable (35 milions d'euros).