La incertesa de la pagesia: "soc pagès, però em guanyo la vida amb el trombó"
Parlem amb dos pagesos presents a les mobilitzacions perquè ens expliquin què vol dir ser pagès i els problemes de l'ofici

La incertesa de la pagesia: "soc pagès, però em guanyo la vida amb el trombó"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Dia de mobilitzacions de la pagesia arreu del territori. Catalunya ha quedat paralitzada per talls a totes i cadascuna de les províncies del país. Centenars de tractors han fet marxes lentes o directament s'han parat al mig de les carreteres més transitades per dir prou. Prou al baix preu de la fruita, prou de l'excessiva burocràcia i prou de les decisions que venen "dels despatxos que no saben què hi ha al camp". Ho denuncien a El Balcó en Sergi Balué, pagès a Lleida, i en Manel Juste, a la Catalunya Central.
Després de 12 hores de protesta, expliquen, els pagesos estan "cansats", però alhora contents, ja que "la gent ha respost com s'esperava". A les protestes, organitzades pels més joves del sector, hi han acudit pagesos de totes les edats. A les set de la tarda continuen els talls en vies tan importants com la C-16 a Sallent, l'N2 a Girona i l'AP7 a la Jonquera, entre altres. A Lleida, encara hi ha una filera de 800 tractors, alguns dels quals hi passaran la nit. Altres, s'han escapat per donar menjar a la granja. L'objectiu dels pagesos és moure's fins a Barcelona dimecres al matí, 24 hores després de començar els talls. I seguiran, seguiran "fins que sigui necessari, fins que no s'arreglin les coses".
Ser pagès
El Sergi Balué assenyala que la situació actual és "crítica": "només demanem el que és nostre, poder viure dignament de la terra", i afegeix, que la competència és "deslleial". Per això, remarca la importància de tenir sobirania alimentària: "és perillós dependre de tercers països. S’ha d’importar un producte quan no podem produir".


El Manel Juste opina que actualment no és gens fàcil començar en l’ofici de pagès per temes de burocràcia i que una vegada dins, tot és molt precari i incert: “jo soc pagès, però em guanyo la vida amb el trombó”. Explica que s’han de demanar permisos a la Generalitat, al govern d’Espanya i a Europa, i aquests tràmits dificulten molt el procés. El Sergi afegeix que es necessiten respostes ràpides i l’administració és molt lenta.
Manca d'empatia
"Crec que la gent no entén per què estem en una situació crítica", lamenta en Sergi, que insisteix en el fet que "el camp català està a les últimes". No troben suport des de les administracions, ni tampoc en la societat. "No hi ha gent de solidaritat per part (del departament) d'Acció Climàtica", apunta en Manel, que assegura que només troben "traves" per poder subsistir. Traves que venen, denuncia, de persones que no saben com funciona la pagesia: "aquests senyors ens diuen com ho hem de fer sense estar a casa nostra". Senten que treballen "sense cap empatia" i necessiten que l'administració s'actuï ja. La reivindicació és clara: "només demanem poder viure de la terra i alimentar el nostre país".
El Balcó
'El Balcó' és el programa que s'emet cada tarda de 19.00 a 21.00 a SER Catalunya, presentat per l'Anna Puigboltas. Cada dia s'expliquen temes d'actualitat en profunditat o històries curioses que criden l'atenció. També hi ha espai pel debat i la conversa en profunditat, per les entrevistes a personatges rellevants i per les anàlisis concises. A més a més, cada tarda, sona la música que tria Joan Bofill i que s'ha d'escoltar aquell dia per un motiu concret.
Els dimarts analitzem les pantalles i el món de la comunicació amb la periodista Mònica Planas o amb Selva Orejón, que parla de la ciberseguretat. També escolem tranquil·lament la veu de Josep Ramoneda, que cada setmana entrevista alguna personalitat destacada.




