L'Audiència confirma una multa de 23 milions d'euros al Barça per tributar incorrectament els honoraris d'agents de jugadors
La sanció té origen en la declaració d'IRPF dels anys 2012 a 2015, amb Rosell i Bartomeu a la presidència. El club confirma a SER Catalunya que recorrerà davant el Tribunal Suprem.
Els Mossos d'Esquadra en un registre a les oficines del Camp Nou / Getty Images
Barcelona
Males notícies per al Barça. L'Audiència Nacional desestima el recurs presentat pel club i confirma la sentència del Tribunal Econòmic Administratiu Central, que va obligar el club blaugrana a pagar 23 milions d'euros per tributar incorrectament els honoraris dels agents de futbolistes entre els anys 2012 i 2015. Aquesta sanció té origen en la declaració de l'IRPF dels quatre anys mencionats, sota la presidència primer de Sandro Rosell i, posteriorment, de Josep Maria Bartomeu, i que pertany a una mala declaració de les retribucions dels agents per valor de 8.764.118 euros, als quals s'hi han de sumar les multes dels quatre cursos incorrectament declarats: 3.031.893 euros (2012), 4.348.402 euros (2013), 5.172.955 euros (2014) i 1.414.158 euros (2015).
El club blaugrana confirma a SER Catalunya que presentarà recurs davant el Tribunal Suprem perquè entén que té raó i que les declaracions d'IRPF son correctes.
L'Administració, d'una banda, sosté que les retribucions pagades pel club als agents dels jugadors, atès que presten els seus serveis als futbolistes i no al club, tenen la naturalesa de rendiments de treball i estan subjectes a retenció en el moment de l'abonament, per la qual cosa està obligat a practicar i ingressar la retenció corresponent. El F.C. Barcelona, per part seva, entén que els imports abonats als agents contractats pel club corresponen a la retribució acordada pels seus serveis prestats a l'entitat esportiva i, en aquest sentit, no cal imputar com a retribució dels jugadors les quantitats que corresponen a prestacions de serveis al club.
Un cop examinades les qüestions plantejades per les parts, la Sala Contenciosa diu que resulta meridianament clar, de la lectura de la Resolució del TEAC, que ha existit simulació.
“Dels fets constatats per la Inspecció, resulta que els pagaments realitzats pel Club ho han estat en nom i per compte dels esportistes, que són els efectius destinataris dels serveis prestats pels agents, mentre que es dóna l'aparença que els agents estan prestant un servei encarregat pel Club o representant el Club, la qual cosa no s'acredita de cap manera i la realitat que reflecteixen els documents de l'expedient és contrària a aquestes circumstàncies, ja que els agents representen els jugadors i actuen en interès d'ells. La Inspecció arriba a la conclusió que la relació instrumentada entre el FCB i els agents només serveix per donar cobertura als pagaments realitzats pel Club als jugadors. Aquesta apreciació és compartida per la Sala”, conclou.
El tribunal explica que en la simulació tributària cal utilitzar artificis encaminats a l'elusió impositiva, és a dir, a gaudir d'avantatges fiscals que no corresponen a l'operació realitzada. Es tracta, afegeix, d'obtenir un millor tractament fiscal.
En aquest cas, afirma la sentència, “s'aparenta retribuir per part del club a l'agent uns serveis inexistents, quan en realitat s'està abonant part de la retribució al jugador així, pels serveis que presta al club, amb la corresponent incidència tributària, que afecta l'IS, IVA i IRPF, distorsionant la base imposable d'aquests conceptes tributaris”.
